Publicitat
Publicitat

D'on treuen la sorra per reomplir les platges que buiden els temporals?

No serveix qualsevol tipus de sorra per reomplir una platja que n'ha perdut després d'una tempesta d'hivern. Fins i tot cada platja pot necessitar tipus de sorra diferents.

Per què es perd?

Quan es talla l'aportació natural de sorra, la platja entra en regressió, i si es vol conservar la mateixa quantitat de sorra que tenia, caldrà portar-ne d'altres llocs, explica Jordi Serra, professor de geologia marina de la UB. L'aportació de sorra es pot tallar perquè es modifica la costa amb la construcció d'infraestructures, amb una ocupació urbanística intensiva o amb la construcció de ports esportius. Tot això pot dificultar l'aportació de sorra dels rius a les platges. Si a més sobre la platja s'hi construeix un passeig marítim, doncs es trenca la capacitat de reacció de la platja, i quan hi ha un temporal la platja no té prou amplada per evitar que les fortes onades s'emportin sorra.

On l'anem a buscar?

Per substituir la sorra perduda, cal anar-la a buscar en jaciments submarins que estiguin a una profunditat en què no els afecti l'acció de les onades -és a dir, per sota dels 30 metres de fondària- i cal evitar que es produeixi un impacte ambiental. Serra indica que l'únic lloc a Catalunya on hi ha recursos importants és l'àrea davant del Maresme i de la Costa Brava. Per reomplir les platges, a més, el que interessa és fer-ho amb sorres que siguin una mica més bastes del que ho era la sorra natural, ja que tenen més capacitat per aguantar l'impacte dels temporals.

Una platja blanca amb sorra rosada?

Però qualsevol sorra no serveix per repoblar qualsevol platja. D'això se'n van adonar a Sitges a principis dels anys 90, recorda Jordi Serra. Un temporal s'havia endut sorra de la platja i van voler reomplir-la. Davant del Garraf no es pot extreure perquè hi ha posidònia, una planta marina protegida, així que van anar a buscar-la davant del Maresme. Però en analitzar-la es van adonar que era molt diferent pel que fa a la mida i el color respecte a la natural de la platja: si la de Sitges és blanca i fina, tal com agrada als que hi estiuegen, la que hi posaven era gruixuda i rosada. Van haver d'aturar el projecte de regeneració perquè el contrast era massa alt.

Així que no sempre és possible la regeneració. I no només per la falta de matèria primera similar a l'original, també el seu cost ho dificulta. De fet, aquest curs passat, el govern espanyol ha tancat l'aixeta i no ha aportat els diners que havia pagat anys anteriors per omplir les platges catalanes que s'han buidat amb els temporals aquest hivern.

Més continguts de