SEGURETAT
Societat 23/10/2017

Dos anys sense antidisturbis a Badalona

El govern impulsa un nou model de policia municipal centrat en la proximitat i la planificació

Pau Esparch
3 min
Dos agents de la policia municipal, accedint a la comissaria de la Guàrdia Urbana de Badalona.

BadalonaComparar el funcionament de la Guàrdia Urbana de Badalona amb l’operativa d’un hospital no és una barbaritat. El model de policia municipal que s’ha impulsat els últims dos anys a la tercera ciutat més poblada de Catalunya agafa de referència el patró d’un centre sanitari. “Veiem els símptomes dels ciutadans i establim què s’ha de fer”, assegura el cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, Conrado Fernández. Com qualsevol hospital, els agents també donen cobertura a les urgències, tot i que els objectius del nou model de la policia de Badalona, amb la proximitat com a emblema, són la prevenció i el seguiment.

La primera gran mesura de l’actual equip de govern, format per Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA, va ser dissoldre la unitat antidisturbis de la Guàrdia Urbana. Des de finals de juny del 2015, la ciutat ha volgut deixar enrere el model policial que havia desenvolupat el govern del PP en l’anterior mandat. “Tenir antiavalots no és competència nostra”, ressalta Fernández, que matisa que els desapareguts antidisturbis de Badalona no eren equiparables amb uns veritables antiavalots. “Hi havia un grup d’agents, amb una furgoneta, una roba i unes condicions laborals diferents, que intervenien quan hi havia un problema”, defineix el cap de la Guàrdia Urbana.

L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, destaca que en el mandat del PP “s’havia fet una utilització lamentable” de la policia municipal, “enfortint-ne el vessant repressiu”. “Havíem de reconstruir la confiança de la població amb una Guàrdia Urbana que actués sense prejudicis”, defensa Sabater. “Llavors no importava la part preventiva, sinó la reactiva”, afegeix Fernández, que explica que ara la policia municipal treballa per “donar garanties als ciutadans perquè no tinguin por” del cos. Mantenint el símil d’un hospital, el cap de la Guàrdia Urbana ressalta la prevenció: “Amb un model de proximitat has de treballar abans per evitar la malaltia”. També adverteix que s’ha de fer el seguiment, “per no perdre el control del malalt”.

Entre la implicació i la resistència

Però la transformació de la policia municipal de Badalona no ha sigut fàcil. Així com hi ha una part “important dels treballadors que estan contents i s’hi han implicat moltíssim”, Sabater admet que hi ha una altra part “resistent que se sent més còmoda amb un sistema repressor”. Per això, la Guàrdia Urbana ha engegat un programa formatiu per als agents que es desenvolupa amb el suport de la UAB i l’Escola de Policia de Catalunya. “No canvies un model d’organització d’un dia per l’altre”, afirma Fernández, que apunta que “els professionals han d’accedir a la informació i conèixer la realitat per poder aportar, des de la seva perspectiva i la seva experiència, solucions als problemes”. “La planificació està donant molt bons resultats”, exposa l’alcaldessa de Badalona.

“Amb les dades a la mà, la delinqüència ha baixat”, subratlla, perquè s’ha situat en 59 delictes per cada 1.000 habitants, sis punts per sota de la mitjana de Catalunya. “En un 90% i escaig, la població demana la presència de la Guàrdia Urbana per qüestions de civisme i convivència”, explica Sabater, que destaca que el cos treballa en un problema fins que es resol, “a vegades amb la mediació i altres no”. Com a exemples del funcionament de la policia, Sabater relata que una polèmica amb un centre de culte evangelista es va solucionar, després de la mediació, amb un acord de convivència entre els veïns i la comunitat. També a la zona d’oci nocturn de la ciutat, un lloc conflictiu amb queixes veïnals i on la desapareguda unitat antidisturbis havia actuat, l’alcaldessa defensa que els problemes s’han afrontat amb un pla de treball entre els veïns, les empreses d’oci i l’àrea de Joventut, incloent-hi la mediació i el reforç de les patrulles tàndem (formades pels agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra).

El PP rebutja el canvi de model

“Ens va semblar una barbaritat eliminar els antidisturbis”, assegura el regidor del PP de Badalona, Miguel Jurado. El seu partit s’oposa a la nova organització de la policia municipal i acusa el govern de “no preocupar-se” per la seguretat. Jurado afirma que s’ha reduït la presència de patrulles de la Guàrdia Urbana als carrers de la ciutat. També apunta que la desaparició dels antidisturbis ha comportat que els agents locals no aconsegueixin “imposar el respecte” en un aldarull. En canvi, el cap de la policia remarca que s’han creat les patrulles tàndem, que són les que actuen en una situació més conflictiva. “El PP, des de l’oposició, fa créixer el relat que a Badalona hi ha inseguretat. Aquest discurs no és contrastable amb les dades policials de la ciutat”, ressalta l’alcaldessa.

Sabater conclou que l’autenticitat del model de proximitat implantat a la Guàrdia Urbana de Badalona és que posa l’èmfasi en la planificació i la resolució dels conflictes.

Altres policies s’interessen pel funcionament

La nova organització de la Guàrdia Urbana de Badalona ha traspassat l’àmbit de la població. Altres municipis catalans s’han interessat pel model de policia que s’hi ha instaurat els últims dos anys. Fins i tot els responsables del cos han exposat el seu funcionament més enllà de Catalunya, en diferents ciutats de l’Estat com Madrid, Pamplona i Saragossa. “El canvi que estem efectuant ens ha servit per intercanviar experiències”, destaca el cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, Conrado Fernández. “Si analitzes els models policials segons els seus objectius de treball, hi ha diferències importants”, diu.

L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, afegeix que el funcionament de la Guàrdia Urbana de la ciutat també és un referent perquè “no acostuma a ser habitual” impulsar un procés participatiu per a la seguretat, com va fer la població. “Hem participat en tallers amb el nostre funcionament policial de protagonista”, explica Sabater, que sentencia que forma part de les sinergies entre consistoris: “Els ajuntaments aprenem junts”.

stats