Publicitat
Publicitat

PASSI-HO BÉ TINGUIN

Dotze són dotze

Quan en una obra de teatre hi ha més actors dalt de l'escenari que espectadors a la sala, és costum suspendre la funció, em va comentar l'actor Lleó Fontova en un dinar a l'Hotel Oriente, mentre es prenia una copeta d'Anís del Tigre. No s'han de malbaratar ni l'energia ni el talent. En el mateix sentit, el bisbe de Solsona ha suggerit als capellans diocesans que suspenguin les misses que no arribin a dotze fidels. Si no aconsegueixen aquest número tan apostòlic, val més suprimir-les. Tot es deu a la falta de vocacions -els estudiants es decanten més per ciències de la comunicació.

Vull creure que la supressió d'aquestes misses no té lloc moments abans de començar. Vegin la situació: sis parroquians devots repartits pels bancs de l'església, disposats a complir amb el precepte dominical, mentre el rector espia des de la sagristia esperant que arribin els sis que falten. Passen deu, dotze minuts i no hi entra ningú més (els turistes no compten). Decebut, el rector ha de sortir a l'altar i demanar que se'n vagin a casa. Acte seguit, els sis parroquians es plantegen anar a buscar sis feligresos més per tot el poble i conduir-los a l'església amb la promesa de la vida eterna. Ara bé, intentin vostès dur a missa sis joves que juguen a futbolí en un bar. No és gens senzill, sobretot si no han acabat la partida.

Segur que és una decisió encertada, però hi ha una qüestió que no deixa de voltar-me pel cap: Jesucrist hauria suspès el Sant Sopar si no haguessin arribat a dotze apòstols? Que a taula no hi fossin els dotze no és tan impensable. Segons una tradició armènia, Judes Tadeu no destacava per la seva puntualitat. I alguns biblistes sospiten que Jaume, fill de Zebedeu, aquell vespre ja havia fet un berenar sopar.

Més continguts de