Publicitat
Publicitat

Dreceres

"NO HI HA CAMÍ, no hi ha dreceres..." Hi ha paraules que no canvien de sentit però que ja no serveixen per definir el que un dia les feia vives. Les que per a mi fa anys eren dreceres ara no poden competir amb la velocitat dels vials ràpids, sovint són camins sense sortida o directament ja no hi són.

Encara recordo la primera vegada que algú em va dir senyor . Vaig buscar al mirall aquell noi que em representava fins aleshores i que em continua acompanyant en tot moment arrapat als meus ossos.

Poc abans d'arribar a la darrera tornada el Xarim se m'acosta amb la guitarra penjada i em diu: "Aquesta cançó és el nostre Sweet Virginia ", fent al·lusió a la peça de l' Exile on Main Street dels Stones. Mentre els cors del Josep, de l'Edu i del mateix Xarim m'acompanyen fins al final, penso que més enllà de l'estil musical la lletra del nostre No hi ha camí és més a prop del No expectations del Beggar's Banquet .

"NO PUEDES PASAR", em crida mentre em talla el pas amb la mà. Li dic al segurata que vinc a participar al concert però ja s'hi ha posat de cul i em demana el passi que encara no m'han donat perquè no em deixa entrar a recollir-lo. Quan s'apropa algú de l'organització i em reconeix, li dóna ordre de deixar-me entrar. " ¿Te crees que soy adivino? ", em diu mentre el miro als ulls. "Si fossis endeví segur que no estaries plantat en aquesta porta", responc mentre entro al Luz de Gas decidit. Em sembla sentir com s'enrecorda de la meva mare però ja sóc a dins i ell segueix a fora.

NO QUEDEN ENTRADES per als concerts del Sant Jordi. Mentre vaig cap a l'estació de Passeig de Gràcia em trobo uns grans cartells que anuncien la venda de les "últimes entrades" per als concerts del 9, 10 i 11 de setembre. Truco a la promotora The Project i em diuen que això és normal. Bàsicament es posen a la venda les entrades anomenades "de solter", aquelles entrades que han quedat soles enmig de la multitud. A Girona, com que en sabem molt, de dreceres, en diem entrades "de vídua".

"NO OS QUEJÉIS, que nos han mandado los vuestros! " El mando de la Guardia Civil em mira plantat al mig del carrer mentre corro cap a Can Malalt, on les màquines han entrat a expropiar il·legalment part de la seva propietat, amb la protecció dels antidisturbis vinguts de la Península. El delegat del govern, del PSOE, ha enviat els grups de xoc a l'illa per requeriment del Consell en mans del PP, per així poder acabar les autovies amb urgència.

Anys després, les indemnitzacions pendents per les expropiacions il·legals les acabarem pagant tots menys els vertaders responsables. El peatge a l'ombra durant 25 anys és la manera de no molestar els turistes i finançar una obra desmesurada que no va trobar diners ni a Madrid ni a Palma. De sobte, els habitants de Sant Jordi veiem com una carretera en trinxera de vuit metres de profunditat talla el camí vell cap al mar. Tota la terra extreta dolorosament, que havia de regenerar la cantera de Cas Capità, va anar a parar a una terra erma de Platja de'n Bossa on l'amo tenia projectat un camp de golf. Però la normativa no l'hi permet. M'hi jugo el que vulgueu que abans de quatre anys hi ha nou camp de golf al poble. Amb l'ajut dels uns i dels altres. Però mai dels nostres, señor agente .

NO VULL SER RIC, pare.

-Per què, fill?

-Perquè els rics estan molt sols, són molt pocs.

'NO HI HA CRISI, el que hi ha és molt de morro' és el nom del nostre fanzine. Som al 1986 i a la casa ocupada darrere l'ajuntament un grup de joves ens posem d'acord per tirar endavant un munt de fulls que grapem i repartim. A l' squat també es posa en marxa un servei de menjador, un espai de concerts i altres activitats, sempre tenint en compte els veïns. Fa anys que es demana un espai cultural autogestionat en un barri vell ple d'edificis tancats. El dia que es peta la porta jo no sóc a Girona. L'alcalde Joaquim Nadal, tampoc. És de viatge als Estats Units. Això dóna un marge de maniobra. Quan torna, passem tres mesos defensant un somni abans que sigui tapiada l'entrada. De la resta d'aquell naufragi neix la Ninyin's Mine Workers Union Band. Pocs mesos després canviem el nom pel de Sopa de Cabra.

Rebo un missatge del Lluís Danés. Hem d'ultimar els darrers detalls de l'espectacle, només queden quinze dies per al primer Sant Jordi. He llegit a El Periódico que l'escenografia representa un espai sinistre. Miro la maqueta de l'escenari al mòbil i només veig el final d'una carretera, un camí cap enlloc. I un munt d'objectes oblidats i aparcats durant anys a punt de proclamar amb força el seu darrer sentit.

Més continguts de