Publicitat
Publicitat

CIMERA DEL CLIMA

La cimera obre pas a "la dècada perduda"

Durban lluita per salvar un acord de mínims

La cimera del clima de Durban entra avui en la recta final. Aquesta nit s'esperen les conclusions definitives i l'acord (o no acord) sobre què passarà després que caduqui el Protocol de Kyoto el 2012.

Arriba l'hora de la veritat, després de tres dies en què 130 ministres i dotze caps d'estat de tot el món hagin defensat els seus interessos entorn a un acord que ha de substituir el Protocol de Kyoto. I les postures no han canviat gaire respecte al que cada país defensava abans de començar. L'escletxa per a l'esperança és que la Xina ha manifestat que es vol comprometre a reduir les seves emissions per al 2012 i la fermesa de la UE davant els estira i arronsa d'altres països.

El protocol actual, en vigor des del 2005, obliga 37 països industrialitzats a retallar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però no els dos principals contaminadors del món, la Xina i els Estats Units, ni altres potències emergents com el Brasil i l'Índia. Els països responsables del 60% de les emissions al món no en volen un altre que, com l'actual, obligui a tenir quotes globals repartides per països.

Queda assumit que hi haurà un buit quan el Protocol de Kyoto caduqui el 2012. La UE vol que el nou acord se signi el 2015 i que entri en vigor el 2020. La Xina ho allarga al 2020. El que queda clar per a molts és que som davant l'anomenada "dècada perduda del clima". És a dir, un període de deu anys on continuaran les feixugues negociacions en què cada país es manté ferm en el que defensa.

Xina
El país del món amb més emissions de gasos

La Xina ha dit que signarà un acord internacional aplicable a partir del 2020. I ha posat més condicions. Només l'acceptarà si els països rics accedeixen a ampliar el període d'aplicació de les obligacions de Kyoto més enllà del 2012. També demanen un acord entorn al fons verd, que les obligacions per quotes continuïn diferenciant entre rics i pobres, ja que en quedarien exempts.

Estats Units
El bloquejador històric dels acords del clima va per lliure

Només accediran a presentar uns compromisos propis si la Xina i altres economies emergents signen un pacte en què es comprometin també a fer reduccions com els països rics. Parlen de "simetria legal", encara que accepten que adquireixin compromisos adequats a la seva situació. Alguns ecologistes acusen els Estats Units d'intentar alentir tot el procés de negociació per arribar a un acord global perquè estan condicionats per la proximitat de les eleccions presidencials de l'any que ve.

Unió Europea
Els més complidors lluiten perquè tothom es comprometi

La UE manté fermament la seva posició incial: tan sols signarà la renovació de Kyoto si els Estats Units i la Xina accepten que el 2020 tindran un acord vinculant. Accepten la condició de la Xina que el Protocol de Kyoto s'estengui més enllà del 2012, quan caduqui, sempre que ells acceptin les seves condicions. Nova Zelanda, Suïssa, Noruega i Austràlia també donen suport a aquest segon període de compromís.

Canadà, Rússia i Japó
Ni renovaran Kyoto ni accepten altres propostes

Es mantenen en la mateixa posició que tenien abans de començar la cimera de Durban: no signaran una extensió de l'acord de Kyoto. Prefereixen un acord que no estableixi quotes globals i que involucri les grans economies competidores, els països emergents i els Estats Units.

Els països més pobres
Lluiten per un fons verd per evitar el que ja pateixen

Els països del Sistema de la Integració Centreamericana (SICA) demanen que s'apliqui com més aviat millor. "Estem pagant els plats trencats d'una festa a la qual no ens han convidat", va indicar ahir Herman Rosa, ministre del Salvador.

Més continguts de