Elsa Artadi: “A Madrid em deien que la Grossa seria flor d’un dia”

BarcelonaElsa Artadi (Barcelona, 1976) és directora general de Tributs i Joc, i és amb ella que els catalans han vist néixer la Grossa de Cap d’Any. En la primera edició, el 2013, hi va haver tanta cua a la seu de Loteria de Catalunya -abans al carrer Pelai i ara a Gran Via-, que ella mateixa va baixar a atendre les persones que esperaven per comprar algun dels 100.000 números en venda. Enguany hi haurà 20.000 números menys: un 20% més de possibilitats que toqui i menys risc que el primer premi torni a quedar desert, com va passar l’any passat.

Com us heu assegurat que aquest any sí que toqui, la Grossa?

Hem canviat la manera de distribuir els números. L’any passat vam començar venent els números en bloc, començant pel zero. A finals de novembre hi havia una part molt important de números que s’havien distribuït sencers i una part important que no s’havia distribuït. Aquest any ho hem fet diferent. Hem començat venent vint bitllets -cent euros- de cada número, del 00.000 al 79.999. I fins que no s’han venut tots no n’hem mogut més. D’aquesta manera els costos se’ns disparen, però així ens assegurem que toqui el premi.

¿En algun moment us vau plantejar abandonar la Grossa?

No, però sí que hi havia gent que tenia dubtes, i molts venedors ens deien que era millor abandonar. Quan ens vam plantejar no continuar, no va ser per una qüestió de reputació. Això ho podíem aixecar. La qüestió era trobar un mecanisme que ens assegurés al 100% que el premi no tornaria a quedar desert. I l’hem trobat. La Grossa és un èxit de país. Abans del segon any, a Madrid, el sector del joc em deia que seria flor d’un dia. Però s’equivocaven.

Aquest any tampoc fareu el sorteig al Teatre Nacional, sinó en una gala a TV3. Per què aquest canvi?

El primer any era essencial fer un gran acte al TNC. Era la posada de llarg, era l’inici, i era important que tingués un punt de cerimoniós. Ara, en canvi, la gala ha de ser més televisiva, més dinàmica i que involucri més la ciutadania. El sorteig durarà mitja hora i prescindirem d’aquest caràcter cerimoniós dels primers anys. Mantenint-lo acabaríem copiant altres sortejos, i no és la nostra idea.

Què volíeu transmetre amb la campanya d’aquest any?

Volíem fer un anunci més emocional que el d’altres anys, però sense ser el Bar Antonio de la Loteria de Nadal. Jo entenc que és molt efectista, però no fa per nosaltres: no som de la llàgrima. Per a la campanya buscàvem una persona que pogués parlar d’emocions i alhora de números, i Eduard Punset ens va semblar molt adequat.

Quins són els números que més emocionen els catalans?

El número 01714 es va esgotar en 10 minuts. No el vam posar a la venda a internet perquè se’ns hauria bloquejat la pàgina [Riu]. El vam sortejar entre els nostres venedors i li va tocar a un estanc de Cervera. Va ser molt graciós, perquè vam trucar al venedor en directe per dir-l’hi, i mentre parlava amb nosaltres i l’Helena Garcia Melero, no li parava de sonar el telèfon del darrere, amb gent que li feia peticions. L’endemà tenia cua abans d’obrir. També tenen molt d’èxit els números que acaben en 7, o en 13, 14, 15 i 16: perquè és l’any que ha nascut el fill, que s’han casat, etc. També es noten molt els codis postals. El zero també és un número que, curiosament, té molt d’èxit.