RECERCA EN NEUROLOGIA
Societat 03/06/2011

Ellen Bialystok: "El bilingüisme és bo per a tu. Exercita el cervell i el fa fort"

Prioritzar Els nens bilingües són més capaços de parar atenció a la informació important i ignorar la no important, perquè cada cop que parlen el cervell ha après a escollir entre les dues llengües

5 min
Ellen Bialystok: "El bilingüisme és bo per a tu. Exercita el cervell i el fa fort"

Ellen Bialystok, neurocientífica cognitiva, ha passat gairebé 40 anys aprenent com el bilingüisme ens aguditza la ment. Té bones notícies: entre altres beneficis, l'ús habitual de dues llengües sembla que retarda el començament dels símptomes de l'Alzheimer. Bialystok, de 62 anys, distingida professora d'investigació de psicologia a la Universitat de York, a Toronto (Canadà), va guanyar un premi Killam per valor de 100.000 dòlars l'any passat per les seves contribucions a les ciències socials.

Vam parlar durant dues hores en una habitació d'hotel de Washington al febrer i, més recentment, per telèfon. A continuació, una versió editada de les dues converses.

Com va començar a estudiar el bilingüisme?

No vaig començar intentant descobrir si el bilingüisme era bo o dolent. Vaig fer el doctorat en psicologia: com els nens adquireixen el llenguatge. Quan vaig acabar, el 1976, hi havia una falta de llocs de treball per a doctorats al Canadà. L'única feina que vaig trobar va ser en un projecte d'investigació que estudiava l'adquisició de la segona llengua en nens d'escoles. No era el meu camp, però era força proper.

Com a psicòloga, vaig dur preguntes neurocientífiques a l'estudi. Com per exemple com canvia l'adquisició d'una segona llengua el pensament. Eren aquest tipus de preguntes les que van dur de manera natural a la investigació del bilingüisme. És la manera com funciona la recerca: et porta per un camí. Tu, llavors, segueixes aquell camí.

I què va trobar exactament en aquest camí inesperat?

Mentre investigàvem, podies veure que hi havia una gran diferència en la manera com els nens monolingües i els nens bilingües processaven el llenguatge. Vam veure que si donaves problemes per resoldre a nens de 5 o 6 anys, els monolingües i els bilingües sabien, més o menys, la mateixa quantitat de llenguatge.

Però en una pregunta hi havia una diferència. Vam preguntar a tots els nens si certa frase il·lògica era gramaticalment correcta: "Les pomes creixen als nassos". Els nens monolingües no sabien respondre. Deien "És una tonteria" i s'encallaven. Però els nens bilingües deien, en les seves pròpies paraules, "És una tonteria, però és correcte gramaticalment". Vam descobrir que els bilingües manifestaven un sistema cognitiu amb la capacitat de parar atenció a la informació important i ignorar la menys important.

Com funciona això, vostè ho entén?

Sí. Tenim un sistema al cervell, el sistema de control executiu. És una mena de gerent general. La seva feina és mantenir-nos concentrats en el que és rellevant, mentre ignorem les distraccions. És el que fa possible que mantinguem dues coses diferents a la ment i puguem anar canviant de l'una a l'altra.

Si tens dues llengües i les fas servir regularment, cada cop que parles apareixen les dues llengües i el sistema de control executiu ha de revisar-ho tot i ocupar-se del que és més important en aquell moment. Per tant, els bilingües utilitzen més aquell sistema, i és aquell ús regular el que fa aquell sistema més eficient.

Un dels seus descobriments recents més sorprenents és que el bilingüisme ajuda a prevenir els símptomes de l'Alzheimer. Com va arribar a descobrir-ho?

Vam fer dos tipus d'estudis. En el primer, publicat el 2004, vam trobar que els bilingües que envelleixen de manera normal tenen una funció cognitiva més bona que els monolingües. Els adults d'edat avançada bilingües van fer-ho més bé en tasques de control executiu que els adults d'edat avançada monolingües. Això va ser impressionant perquè no tenia per què ser d'aquesta manera. Podria haver sortit que tothom perdia funcions igualment en fer-se gran.

Aquestes proves ens van fer estudiar gent que no tenia funcions cognitives normals. En els nostres següents estudis, vam mirar els informes mèdics de 400 pacients d'Alzheimer. De mitjana, els bilingües mostraven símptomes d'Alzheimer cinc o sis anys més tard que els que només parlaven una llengua. Això no volia dir que els bilingües no tinguessin Alzheimer. Volia dir que, mentre la malaltia arrelava als seus cervells, eren capaços de continuar funcionant a un nivell més alt. Podien aguantar-la durant més temps.

Així que aprendre francès a l'institut és útil per a alguna cosa més que per demanar un plat especial en un restaurant?

No, no. S'han d'utilitzar els dos idiomes constantment. El benefici dels bilingües no s'obtindrà de l'ús ocasional.

Sembla que el bilingüisme hagi d'ajudar a fer tasques múltiples. És així?

Sí, la multitasca és una de les coses que depenen del sistema de control executiu. Vam preguntar-nos: "Els bilingües són més bons a l'hora de fer diverses tasques alhora?" Així que vam posar monolingües i bilingües en un simulador de conducció. A través d'auriculars, els vam donar tasques extres per fer -com si estiguessin conduint i parlant pel mòbil-. Després vam mesurar com empitjorava la seva conducció. La conducció de tots va empitjorar, però en els bilingües menys. Poder afegir una nova tasca mentre t'intentes concentrar en un problema de conducció és el que et dóna el bilingüisme -tot i que no aconsello fer-ho.

El desenvolupament de noves tecnologies per fer escàners neurològics ha canviat la seva feina?

Enormement. Acostumàvem a poder veure només parts del cervell il·luminades quan els subjectes feien diferents tasques. Ara, amb les noves tecnologies, podem veure com funcionen totes les estructures del cervell, una respecte a l'altra.

En termes de monolingües i bilingües, una de les coses més importants que hem descobert és que les connexions són diferents. Uns solucionen un problema fent servir els sistemes X, i els altres uns altres. En alguns tests no verbals, les persones bilingües són més ràpides. Per què? Doncs perquè quan mirem els seus cervells, apareixen com si estiguessin fent servir una xarxa d'un tipus diferent, que podria incloure els centres de llenguatge per solucionar problemes completament no verbals. El seu cervell sencer sembla reconnectar-se a causa del bilingüisme.

El bilingüisme s'acostumava a considerar negatiu -almenys als Estats Units-. Encara ho és?

Fins cap als anys 60, era convencional pensar que el bilingüisme era un desavantatge. Part d'això era xenofòbia. Gràcies a la ciència, sabem que és ben al contrari.

Molts immigrants decideixen ensenyar als seus fills la seva llengua materna. És positiu?

Em pregunten això constantment. La gent m'envia mails i diu: "Em caso amb algú d'una altra cultura, què hauríem de fer amb els nens?" Sempre dic: "Teniu un regal potencial al davant". Hi ha dues raons principals per les quals la gent hauria de passar el seu patrimoni lingüístic als fills. Primera, connecta els nens amb els seus avantpassats. La segona és la meva recerca: el bilingüisme és bo per a tu. Fa el cervell més fort. L'exercita.

Vostè és bilingüe?

Bé, tinc néts completament bilingües perquè la meva filla es va casar amb un francès. Sempre és astorador quan un fill t'anuncia que es casarà. Però ella va dir: "Però mare, anirà bé, els nostres fills seran bilingües!"

stats