Publicitat
Publicitat

AVENÇOS MÈDICS

Sant Joan de Déu aconsegueix el primer embaràs d'una dona sense cap dels dos òrgans

Embarassada sense ovaris

L'Hospital Sant Joan de Déu ha aconseguit per primer cop al món l'embaràs d'una dona sense ovaris. S'ha produït després d'un autotrasplantament de teixit ovàric que li van extreure i congelar fa 10 anys.

Als 20 anys li van extirpar tots dos ovaris perquè hi tenia dos tumors. "Ja tenia coll avall que no seria mare", explica el doctor Justo Callejo, el ginecòleg de l'Hospital Sant Joan de Déu que ha fet possible que aquesta dona, que ara té 31 anys, estigui embarassada de sis setmanes. Es tracta del primer embaràs al món en què la dona no tenia cap resta ovàrica a l'úter. Com ha estat possible?

En detectar-li els tumors, el 2001, li van extirpar els ovaris, però van poder salvar un tros molt petit de teixit sa de l'ovari dret, que van conservar congelat durant deu anys al Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Al mes de març la dona va demanar que li reimplantessin el teixit perquè volia ser mare. "El millor lloc per guardar-lo és dins de la pacient, però en aquest cas era impossible", explica Callejo, cap del servei de ginecologia de Sant Joan de Déu. Durant deu anys la pacient ha viscut sense ovaris però amb tractament hormonal substitutiu. Al mes de juny es va realitzar l'autotrasplantament del teixit ovàric, que es va col·locar a cada banda de l'úter. Aquesta tècnica ja ha estat utilitzada abans -hi ha 13 nadons vius al món fills de pacients oncològiques, una a València, també després d'un autotrasplantament ovàric- però aquest és el primer en què la dona no tenia cap ovari. La principal dificultat d'aquesta tècnica és mantenir el teixit viu després de descongelar-lo, ja que la sang ha d'arribar al teixit reimplantat. Per això, els professionals de Sant Joan de Déu van aplicar una novetat: van incorporar al teixit uns factors de creixement vascular, substàncies que estimulen la proliferació de vasos sanguinis. Quatre mesos després, la dona va presentar els primers signes d'activitat ovàrica i al mes següent va tenir la seva primera menstruació espontània en deu anys. "Es va emocionar i va plorar perquè ja havia desestimat ser mare. Va ser molt entendridor", va dir Callejo. Es va iniciar llavors el procés de fecundació in vitro , que ha culminat amb l'embaràs de la dona, que està previst que doni a llum el juliol o agost que ve.

L'embaràs és ara igual que el de qualsevol altra dona. Després de donar a llum, es pot tornar a quedar embarassada, però ho haurà de fer aviat perquè el teixit ovàric pot deixar de funcionar. Els professionals que han fet possible l'embaràs no podien amagar la seva felicitat. "Obre una porta d'esperança a un col·lectiu de dones joves que fins ara no tenien alternativa per poder ser mares", va dir Callejo. I és que el tractament del càncer (quimioteràpia i radioteràpia) posa en perill la fertilitat d'aquestes dones.

L'hospital conserva teixit ovàric de 172 dones d'entre 6 i 38 anys. La majoria són pacients de càncer de mama i limfoma de Hodgkin.

Més continguts de