Jordi Xampeny i la seva companya, Anna Figueras, coneixien molt de món. Havien estat a Nova Zelanda, a Birmània i a Sud-àfrica, al Nepal, a Costa Rica i a Tanzània, a les illes Maurici, a Madagascar i a Finlàndia. El 2006 van decidir visitar el continent més diferent de tots i l'últim que els faltava per conèixer: l'Antàrtida.
El gran objectiu era veure i fotografiar pingüins, l'animal preferit de tots dos. I ho van aconseguir, a bastament. En van veure milers, no només a Penguin Island, també a la base científica argentina de Neko Harbour, a les illes Cuverville, a Wiencke -on van veure un esquelet de balena-, a Petermann, a Cierva Cove, a Mikkelson Harbour i a Hannah Point. Van visitar un lloc emblemàtic: l'antiga base britànica de Port Lockroy, on la majoria de turistes visiten el museu que hi ha instal·lat i fan el protocol·lari enviament d'una carta des de l'única oficina postal que hi ha sobre aquella immensa superfície gelada.
Xampeny i Figueras van poder contemplar, a més, l'espectacle que s'ofereix al visitant quan arriba al canal Lemaire, on els glaciars deixen caure un front de gel de quinze quilòmetres i els fragments que se'n desprenen formen icebergs que l'erosió del vent i l'aigua de mar converteixen en una mena de palaus flotants.
A l'illa volcànica de Deception es van banyar en aigua calenta, a Hannah Point van albirar colònies de petrells gegants i d'elefants marins, mentre que en el viatge d'anada i tornada des d'Ushuaia van poder gaudir del vol majestuós dels albatros que escortaven el seu vaixell.
Xampeny és càmera de televisió i fotògraf, i un gran aficionat a la natura. Explica que la majoria de persones que contracten creuers per l'Antàrtida són d'edat avançada i interessades a conèixer un territori que, tant per la fauna com pel paisatge, "no té res a veure amb el que hagis vist abans". "El silenci que hi trobes és realment impressionant", afirma.
En el seu vaixell hi anaven un centenar de persones, un 80% de les quals eren de nacionalitat nord-americana. Segons Xampeny, aquesta és la xifra ideal. En els creuers més grans, l'accés a terra està força limitat, mentre que els més petits -n'hi ha per a 25 persones- tenen preus desorbitats.
