Publicitat
Publicitat

Erika LUST: "A les meves pel·lícules hi ha un viatge emocional"

Perfil Acabada de llicenciar en ciències polítiques, Erika Lust (Estocolm, 1977) va donar un disgust a la seva mare en comunicar-li que s'havia enamorat i que es quedava a viure a Barcelona. Poc s'imaginava que acabaria dirigint cine porno i reinventant aquest gènere. A l'octubre estrenarà Cabaret Desire , la primera pel·lícula de ficció de Lust Films Barcelona. És el seu treball més ambiciós i n'està molt satisfeta

Com va ser el teu primer contacte amb la pornografia?

Havia començat a estudiar a la Universitat de Lund, tot el dia parlant de les teories de gènere, d'estructures socials, i el meu nòvio, universitari com jo, va portar una pel·li porno per veure-la junts.

I què va passar?

La vam veure aquella nit i em va passar una cosa que moltes dones tenim en comú: que tot i no agradar-me emocionalment, ni intel·lectualment, el meu cos va reaccionar, vaig sentir una excitació. Què m'estava passant si no m'agradava el que veia?

I et vas començar a fer preguntes?

Preguntes que no em podia treure del cap: per què no hi ha una pel·lícula porno que m'agradi, que em faci sentir bé? Per què ha de tenir tants valors negatius la pornografia? I vaig arribar a la conclusió que en realitat no hi ha cap cosa lletja a veure imatges i excitar-te. Com a concepte és bonic!

El problema és…

Que la pornografia comunica tantes coses negatives sobre la sexualitat, que té valors tan agressius, violents, xovinistes i lletjos! Es deshumanitza les persones amb uns prototips d'homes i dones equivocats. Mostren heroïnes del sexe que exciten aquest grup de directors i productors que fan porno. Crec que a la majoria de nosaltres ens excita més veure persones reals. I vaig pensar que jo podria fer una cosa eròtica, sensual, sexual, interessant, diferent.

I quan et va sorgir l'oportunitat de fer-ho?

Era el 2001 i vaig començar a treballar al món de l'audiovisual. I com diem a Suècia, "per la pell d'un plàtan", per atzar, vaig tenir l'oportunitat de fer un curt. I, recordant les preguntes que em rondaven pel cap sobre la sexualitat al cine, vaig rodar Ser o no ser una buena chica . El títol tenia a veure amb mi, amb el canvi d'orientació laboral, amb agafar un altre camí.

Valenta, eh?

He de reconèixer que tenia molta por. Ficar-se en aquesta indústria té el seu risc perquè et marca. Jo presento el meu treball com una alternativa a la pornografia i els directors i productors es posen molt nerviosos perquè creuen que fan pel·lícules per a tothom i jo els critico perquè tracten la dona com una eina perquè l'home obtingui plaer.

Pots fer un perfil de l'espectador dels teus films?

Hi ha un 60 per cent d'homes i un 40 per cert de dones, que són moltes dones! I molts homes compren pel·lis per a les seves dones. El perfil de dona seria urbana, d'uns 25 a 45 anys, independent, que controla la seva vida.

I què passa amb les dones més grans?

Les dones mai hem tingut el dret de gaudir únicament del sexe per pur plaer. La nostra sexualitat sempre ha tingut altres connotacions que tenen a veure amb la reproducció, amb els perills del sexe, amb tenir embarassos no desitjats o malalties infeccioses. Sempre en negatiu quan hauria de ser: "Sí, fes! Gaudeix! Explora el plaer! Diverteix-te!" Crec que avui dia estem trencant amb tot això, és el nostre moment. Pensem en nosaltres mateixes sense complexos, sense vergonya!

Què et diferencia del porno convencional?

A les meves pel·lícules hi ha un viatge emocional, una història al darrere. Jo no vull veure només penetracions, vull saber qui són els protagonistes, com s'han conegut, per què són allà, què senten l'un per l'altra.

La propera pel·lícula serà Cabaret Desire , què explica?

El punt de partida és un club, Cabaret Desire, on uns poetes i escriptors llegeixen literatura i poemes eròtics i l'espectador veurà el que expliquen. Són quatre contes eròtics. Això existeix de veritat a Nova York, és un col·lectiu nord-americà, el Poetry Brothel. I és la primera pel·lícula de ficció independent no condicionada per la indústria del porno en què, per exemple, hi ha escenes de sexe que duren dos minuts.

Un coit té una durada establerta al porno convencional?

Sí. Uns vint minuts de gent follant. Està pensat així perquè consideren que l'home necessita aquest temps per excitar-se i masturbar-se. A la vida real podem tenir sexe durant dues hores i, de vegades, en tenim prou amb vuit minuts.

Quantes dones dirigiu cine porno?

Potser deu o dotze a tot el món. Però va en augment i en vindran més, segur.

Més continguts de