Especulació, drogues i veïns que volen viure tranquils
El malson de conviure amb un narcopís propietat d’un banc
BarcelonaUn pis al centre de Barcelona i molt bé de preu: una ganga enverinada. La Bea reconeix que va pecar d’innocent quan el va comprar el novembre del 2016. Poc s’ho pensava que just a sobre hi havia un narcopís, on moltes persones van a buscar droga. A les escales a vegades hi troba xeringues, defecacions i persones drogant-se. Igual que els altres veïns que hi queden, viu amb por que li ocupin el pis. “Ja van entrar una vegada quan no hi era, però la veïna de davant els va veure i van fer un desallotjament exprés”, explica.
La Bea va comprar l’habitatge al fons d’inversió Univness Global, una empresa que en la seva pàgina web recomana comprar un pis al Raval perquè és “una excel·lent oportunitat de negoci”, ja què és “en una ubicació privilegiada, dins d’un barri tranquil i molt familiar”. La Bea va picar: va comprar-ne un per reformar-lo i llogar-lo. Però quan va començar les obres va adonar-se que al bany hi havia filtracions del pis de dalt. Ningú l’havia avisat del desperfecte. Un mes després, el sostre de la dutxa va cedir i des d’aleshores li ha quedat un forat des d’on veu el bany -totalment inservible- del narcopís. El banc propietari de l’habitatge ocupat s’ha negat a fer les obres fins que els ocupes no marxin. “Al·leguen que ells no entraran en un pis ocupat, encara que sigui seu”, relata la Bea. Al final, farta de perseguir l’entitat i no obtenir resposta, pagarà la reforma del bany. No es pensa quedar amb els braços plegats, diu. Vol negociar perquè el banc pagui el desperfecte i, si no, avisa, li posarà una demanda. “Vull que m’indemnitzin pel dany que m’ha causat la seva propietat”, exclama.
Ganes de fugir del bloc
Ara només espera arreglar el bany i llogar ràpid el pis, un lloguer que no sap si durarà perquè, reconeix, “aquí no es pot viure”. Al mateix bloc hi ha més pisos ocupats, pisos llogats a estrangers que al cap d’un mes o dos -quan veuen el panorama- marxen, i famílies amb una hipoteca. “La veïna de davant ha demanat al banc una condonació del deute per poder abandonar el pis”, afirma la Bea.
Quan anem al seu portal perquè ens expliqui el cas, ens obre la porta el fill i no en vol parlar. A les escales, apareix l’home que viu al narcopís. “És mentida, aquí no es ven droga. Fa un any que se’n va deixar de vendre. I els que es punxen aquí, venen amb la droga de fora”, crida l’home. Quan el sostre del bany va cedir, els serveis socials van oferir-li un pis de protecció oficial, ell s’hi va negar, perquè no s’hi podia emportar el seu gat, diu. “Quina mentida més grossa! No vol anar al pis de protecció oficial perquè allà no hi podria portar els clients”, li retreu la Bea.
El bloc és al carrer Reina Amàlia. La porta del carrer sempre està oberta perquè, cada vegada que els veïns n’hi posen una, acaba a terra. Les escales estan brutes, despintades i sense llum: quan col·loquen les bombetes, algú les roba. Els veïns han de conviure amb els crits i, des de fa poc, han hagut de renunciar al terrat, on s’estan els toxicòmans després d’haver-se administrat la droga.
A fora el carrer, un noi jove pica a la porta d’un local que té la persiana pintada de color vermell mig abaixada i els vidres trencats i bruts. Al cap de pocs minuts torna a sortir-ne i es fica dins de l’escala del número 10, on tots els pisos estan ocupats o tapiats.
La situació de Reina Amàlia no és única al barri. Farts d’aguantar els traficants com a veïns i la inacció dels fons d’inversió i els bancs, propietaris de molts dels habitatges ocupats, els veïns es manifestaran avui a les 6 de la tarda des de la seu del districte de Ciutat Vella fins a la rambla del Raval per reclamar solucions a l’administració.
11 detinguts i 10,2 kg d’heroïna confiscats
La Policia Nacional, amb la policia holandesa, va desarticular ahir un grup dedicat al tràfic de drogues especialment al barri barceloní del Raval. L’operació es va saldar amb onze detinguts i 10,2 quilos d’heroïna confiscats. L’organització criminal importava heroïna del Pakistan a Europa i, principalment, a Barcelona, per la qual cosa utilitzava mules o correus humans.
