Presidenta de l’Institut Català de les DonesEn els últims anys s’ha produït un gran avenç en el reconeixement dels drets de les dones, així com en la denúncia i la visibilització de les discriminacions i subordinacions que pateixen. Però d’aquest reconeixement, sovint n’ha quedat fora la mirada sobre la situació de les nenes i les adolescents. No ha sigut fins fa pocs anys que recerques sobre violència cap a les dones menors d’edat han fet que es visibilitzi que aquest tipus de violència és un fenomen que afecta no només les dones adultes, sinó que també la pateixen adolescents menors d’edat.
Per aquesta raó ja fa uns anys que les polítiques per eradicar la violència masclista inclouen actuacions i programes de prevenció i sensibilització sobre les relacions abusives entre noies i nois. El reforç dels factors de protecció i la promoció de valors de respecte i d’igualtat faciliten que les persones joves puguin identificar situacions abusives en les seves relacions afectives i sexuals, i evitar o reduir la incidència de la violència masclista.
Les dones joves es troben en una situació de més vulnerabilitat davant la violència masclista que les dones adultes: per la dificultat per identificar les situacions d’abús, la tolerància i la justificació de les conductes violentes, la falta d’experiència, i la idealització de l’amor i la parella. A més a més, està molt estesa la interiorització de creences al voltant de l’amor romàntic i dels rols estereotipats de gènere basats en la submissió de les noies respecte als nois. A Catalunya hi ha un 24,3% d’adolescents que declaren que el noi amb qui sortien o amb qui voldrien sortir els ha intentat controlar, decidint per elles fins al més petit detall. Fins a un 23,5% diuen que la seva parella els ha intentat aïllar de les seves amistats, mentre que un 18,1% asseguren que els ha insultat i ridiculitzat.
Per prevenir les relacions abusives de parella entre els joves, des de l’Institut Català de les Dones vam posar en marxa el programa Estimar no fa mal. Viu l’amor lliure de violència, en el marc del qual, per exemple, es forma professionals que intervenen directament per abordar aquesta problemàtica, es creen materials amb missatges per identificar situacions de relacions abusives i ciberassetjament, així com suports pedagògics pràctics adreçats a professionals perquè facin actuacions de prevenció. Fa dos anys el departament de Benestar Social i Família va presentar el Protocol de Joventut per abordar la violència masclista, per facilitar la tasca dels equips professionals de joventut en la lluita contra aquest problema.
La violència masclista és un fenomen universal en què el principal factor de risc és el fet de ser dona, sense distincions per classes socials, ètnies, cultures ni edats. Hem de seguir insistint en l’educació, la formació, la sensibilització i la prevenció per aconseguir que la violència masclista sigui un fet impensable en la nostra societat.
