Estimar-se, tot i tenir els governs i les lleis en contra
Itàlia i Grècia són alguns dels països europeus on les parelles gais viuen més desigualtats. A l'altra cara de la moneda hi ha Espanya. Lloret ha acollit la segona trobada europea de famílies homosexuals.
LLORET DE MAR."Sí, vull", es diuen mútuament Marina Petrelli, de 34 anys, i Constantina Kosmidou, de 39 anys, després de mig any de relació i més de vuit d'amistat. Es van casar ahir en la boda multitudinària que es va fer per clausurar la segona trobada europea de famílies lesbianes i gais que s'ha celebrat durant el pont de l'1 de maig a Lloret de Mar. La seva il·lusió era contreure matrimoni a Atenes, la ciutat on viuen. Però és un desig actualment irrealitzable perquè Grècia prohibeix els matrimonis entre persones del mateix sexe. "Sabem que el casament no serà reconegut al nostre país, però sí en d'altres", expliquen.
Ara el següent somni és formar una família nombrosa. De nou, però, hauran de recórrer un camí ple d'obstacles. El govern grec no permet que un fill tingui dos mares o dos pares. Per tant, l'única solució que els queda és que una d'elles es faci una inseminació artificial i que davant de les administracions sigui considerada mare soltera.
Només una pot ser tutora del fill
La primera a fer aquest pas serà la Constantina. Per prendre aquesta decisió s'ha de ser valent, explica la Marina, perquè si a la mare biològica li passa alguna cosa, pot ser que a la parella li prenguin el fill. "L'única manera que això no passi és comptar amb el suport de la seva família, que es convertiria en la tutora del nen", puntualitza. En el seu cas, aquest suport el rebrien dels pares de la Constantina, però no dels seus. "La meva família és molt religiosa i viu de cara al què dirà la gent", lamenta la Marina.
Una de les alternatives que estan estudiant per aconseguir un "document oficial" que acrediti que totes dues en seran les mares és tenir la criatura a Manchester, ja que al Regne Unit sí que és legal que un fill tingui els pares del mateix sexe. "Em fa ràbia, no entenc per què tothom no pot tenir els mateixos drets independentment del sexe de la persona a qui estima", diu, sense poder ni voler amagar la impotència que li generen aquests entrebancs.
Les desigualtats que pateixen les parelles gais o lesbianes gregues no són una excepció a Europa. En altres països, com França o Itàlia, dues persones del mateix sexe tampoc tenen dret a casar-se ni a tenir fills. L'Annie, de 55 anys, i la Micaela, de 53, viuen a Milà i fa més de 17 anys que són parella. Van contreure matrimoni als EUA fa sis anys i són mares de dues nenes. Elles van demanar al millor amic de l'Annie que en fos el donant i que constés com a pare de les criatures. "Si li passa alguna cosa a la Micaela, que és la que ha tingut les criatures, jo no tindria cap problema per seguir tenint les meves filles", explica l'Annie.
La situació es complica quan són dos homes els que volen ser pares. És el cas dels italians Marco Piccioni i Giampietro Preziosa, de 50 i 32 anys d'edat, respectivament. En fa vuit que viuen junts i tres que van decidir tenir fills. L'única via va ser contractar una agència de Califòrnia perquè els busqués una donant d'òvuls i un ventre de lloguer. Les escollides van ser la Chyntia, que va gestar els bessons, i l'Amanda, la donant.
Durant els primers sis mesos d'embaràs els futurs pares van viatjar tres vegades a Califòrnia i en els tres últims ja s'hi van quedar a viure. "Vam viure allà fins que els bessons van complir dos mesos", explica el Marco. Per al govern italià, el Giampietro és el pare dels dos nens, que ja tenen 2 anys i mig. "Tenim un certificat que els nens van néixer als EUA i hem fet un testament perquè si a ell li passés alguna cosa jo fos el tutor dels meus fills. Tot i així, hi ha el perill que el jutge no ho consideri vàlid", reconeixen.
Governs en contra i a favor
Les tres parelles insisteixen que no han tingut cap problema en el seu dia a dia. "Les traves les posen els governs, no la societat", coincideixen a assenyalar. A l'altre costat de la balança hi ha Espanya, Holanda i Gran Bretanya, països on els drets entre parelles gais i lesbianes són similars als de les heterosexuals.
La valenciana Katy Pallàs, de 46 anys, i la seva dona Inma Lluesma, de 39 anys, es van conèixer el 2005. De seguida la Katy va deixar clar a l'Inma que volia ser mare i, després d'un any de relació, es van casar. En el seu cas sí que podien triar entre iniciar un procés d'adopció o recórrer a la inseminació artificial, que va ser l'opció escollida perquè era la més ràpida. Quan va néixer el seu fill es van registrar a l'Ajuntament de Xirivella com qualsevol família heterosexual. "Primer el funcionari es va esverar perquè érem la primera parella homoparental del poble que ho feia", explica. El nen ja té quatre anys i viu amb naturalitat tenir dues mares.
Tot i així, la Katy, que és la presidenta de la xarxa europea d'associacions de famílies gais i lesbianes, assegura que encara queda molta feina a fer. "A Espanya no hi ha un registre del nombre de famílies homoparentals", denuncia. A més, no tenen les mateixes facilitats que una parella heterosexual per adoptar.
