Publicitat
Publicitat

CARRERA ESPACIAL

Ja orbiten els dos primers satèl·lits europeus que han de competir amb el sistema GPS

Europa, en la cursa pels satèl·lits

El sistema de navegació per satèl·lit GPS nord-americà tindrà un rival europeude factoaproximadament al 2014, any en què es preveu que l'incipient sistema de posicionament Galileu estarà en funcionament inicial. Lluny encara d'aquella data, ahir va ser un dia històric per al programa europeu. Un dia més tard del que es preveia, al migdia s'enlairaven els dos primers satèl·lits de la constel·lació Galileu, a bord del coet rus Soiuz, des del Centre Espacial Europeu de la Guaiana Francesa, a Kourou, després que el llançament de dijous fos posposat a l'últim moment per culpa d'una fallada en el moment d'omplir els tancs de combustible.

Aquesta vegada sí, el coet s'enlairava pocs segons després de les 12.30, hora catalana, (les 07.30, hora local). Des de terra l'observaven el vicepresident de la Comissió Europea (CE), Antonio Tajani, el viceprimer ministre rus, Sergei Ivanov, i el ministre francès d'Investigació, Laurent Wauquiez, com a mostra de la importància simbòlica del moment. Els dos satèl·lits, als quals ha de seguir una segona parella a finals del 2012, pesen 700 quilos cadascun i ja orbiten la Terra a 23.222 quilòmetres d'altura.

Una trajectòria alentida
El projecte va néixer fa nou anys i ha patit tota mena de retards

El projecte del Sistema Europeu de Navegació i Posicionament, o Galileu, es remunta a fa una dècada, període durant el qual els terminis s'han retardat diverses vegades per problemes logístics, pressupostaris i dubtes. L'Agència Espacial Europea (ESA) i la Unió Europea (UE) van pactar finançar el programa el 2002, amb un pressupost estimat de 3.000 milions d'euros i una data de finalització fixada per al 2010. Avui, el pressupost ja ha pujat a uns 5.300 milions d'euros, als quals s'hi han d'afegir com a mínim uns 1.900 milions més, i la data d'acabament prevista -de la fase provisional- s'ha traslladat al 2014, moment en què hi haurà en òrbita 14 satèl·lits que subministraran un servei inicial. La segona parella s'enlairarà a mitjans del 2012. No serà fins al 2020 que el sistema serà plenament operatiu, amb una flota de 30 satèl·lits -27 dels quals operatius i 3 de reserva-.

Encara hi ha molts dubtes al voltant del finançament. Inicialment s'havia planejat que dos terços els aportessin inversors privats com ara empreses de transport, però aquestes es van fer enrere, de manera que els diners gastats els ha de pagar íntegrament la UE de les seves partides. El pressupost aconseguit fins ara, a més, només permet finançar 18 d'aquests satèl·lits, per tant caldrà atreure més inversions per garantir la continuïtat del projecte.

Alternativa al GPS
Europa vol independència tecnològica i estratègica

Europa es va plantejar crear la seva pròpia alternativa al nord-americà GPS (sistema de posicionament global, en anglès) quan els Estats Units van començar a desactivar-ne l'accés durant la guerra de Kosovo, cosa que s'ha repetit a l'Iraq i a l'Afganistan, perquè aquest país dóna prioritat a les seves aplicacions militars. De fet, el GPS va néixer com una flota de satèl·lits militars que després es van fer accessibles a un públic civil a tot el món.

Galileu neix com un projecte civil que vol beneficiar empreses -entre els objectius hi ha el de millorar la gestió del transport, com per exemple els controls de vol, i oferir serveis a la pesca i a l'agricultura-, serveis d'emergències i també la seguretat i la defensa. Galileu ha de millorar la precisió del GPS, que disposa de 24 satèl·lits. El nou sistema ha d'identificar persones i objectes amb un marge d'error molt més petit, amb més velocitat i cobertura que el GPS. Això serà possible gràcies als rellotges atòmics que duen incorporats, els més precisos usats fins avui en la navegació.

Els beneficis que augura la CE són de 90.000 milions d'impacte econòmic durant els pròxims 20 anys. L'organisme també calcula que el valor anual de mercat dels serveis i productes destinats a la navegació per satèl·lit passarà dels 124.000 milions d'euros actuals als 244.000 milions al 2020.

Aquest és el primer cop que un coet rus s'ha enlairat des de territori de la UE. Rússia també col·laborarà activament amb els EUA, temporalment sense transbordadors propis després de posar fi a l'era delsshuttles: la NASA depèn dels russos per dur astronautes a l'Estació Espacial Internacional. Era a bord d'un coet Soiuz que es va enlairar Iuri Gagarin, primer home a l'espai, i que es va posar en òrbita el primer satèl·lit, l'Sputnik. Amb el Soiuz i l'Ariane 5, de fabricació europea, Europa té ara dos coets en actiu.

Paper català
Dues empreses catalanes han participat en la fase inicial

L'empresa barcelonina GTD ha participat en la fabricació de la nova base de llançament a Kourou, des d'on s'ha acoblat i llançat el Soiuz. Ha treballat, d'una banda, en el sistema de control de la base, que permet "supervisar les infraestructures i enviar comandes a distància", explica Amaia Gamarra, cap de projectes de la divisió d'espai. De l'altra, ha fabricat un sistema que aglutina les diferents alarmes de la base i permet al coordinador d'operacions "decidir si prem el botó" en el moment final. També han elaborat sistemes de seguiment de la trajectòria del coet durant el vol.

L'empresa Mier Comunicaciones, amb seu a la Garriga, s'ha dedicat al disseny, fabricació i proves de dos equips dels satèl·lits Galileu. Un d'ells és un receptor que els permet generar senyals de navegació més precisos que els del GPS. L'altre, actualment només en els satèl·lits meteorològics, millorarà la qualitat del servei del sistema internacional de localització i salvament.

Més continguts de