Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

La falta d'acord a les universitats endarrereix l'aplicació de la proposta d'Ensenyament

Exigir un 6 en llengües als mestres haurà d'esperar

La proposta del departament d'Ensenyament d'apujar la nota de tall en llengües per als universitaris d'educació primària no començarà a aplicar-se el curs que ve. Les universitats no s'han posat d'acord.

"No ens n'hem sortit", deia dilluns la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, al programa Àgora , de TV3, sobre la proposta d'elevar el grau d'exigència lingüística per als futurs mestres. El pròxim curs no es demanarà un 6 com a mínim als exàmens de selectivitat de llengua (catalana, castellana i anglesa) als alumnes que vulguin fer carreres de magisteri (avui graus d'educació infantil i primària).

Era una proposta de la conselleria que s'estava debatent en el si del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), on els rectors de les universitats públiques i representants de la secretaria d'Universitats estudien diverses propostes per apujar el llistó als futurs docents.

Però no s'han posat d'acord. "Volíem que els que treguin un 4,5 a l'examen de llengua de la selectivitat no puguin fer la carrera", va recordar la consellera. La intenció era fixar un mínim de 6 en aquestes matèries, però "a les universitats el debat no acaba d'estar tancat i no ens n'hem sortit per al curs que ve", va assenyalar. "Però ho farem, perquè el principal instrument de treball i de relació amb els alumnes d'un mestre és la llengua i cal garantir-ne un bon nivell", va afegir Rigau, al·legant que és un "repte" tant seu com del conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas- Colell, responsable d'Universitats.

Encara a l'espera que es fixin les notes de tall per al pròxim curs, les d'enguany per al grau d'educació primària oscil·len des d'un màxim de 8,2 punts sobre 14 que demana la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fins a un 5 sobre 14 per entrar a la Universitat de Vic. En el grau d'educació primària anava del 5 al 9 sobre 14 en els mateixos centres.

La secretaria d'Universitats va apuntar que l'exigència d'un 6 en llengües era només una proposta en fase d'estudi, que es plantejava aplicar el curs 2013-2014. Des d'Ensenyament expliquen que tot i que l'objectiu final era aquest, la voluntat de la consellera era que en el curs universitari que arrenca al setembre ja hi hagués un primer pas de més exigència als futurs docents. Però la falta d'acord no ho ha fet possible.

Portaveus d'Universitats van subratllar que més que una "mesura aïllada" cal fer un "esforç" global per millorar la formació de les noves fornades de mestres i van apuntar que s'analitzen altres canvis, que el grup de treball encara no ha concretat. Universitats, que considera la qüestió un "repte compartit" per la comunitat educativa, espera reprendre els contactes amb els degans de les facultats d'educació després de les vacances d'estiu i desencallar les noves exigències als docents abans de finals d'any.

Els sous dels mestres a BCN

A l'Ajuntament de Barcelona, l'oposició municipal va fer ahir pinya per aprovar una proposició d'Unitat per Barcelona - ERC per no aplicar la retallada de sous públics al cos docent del consistori. L'oposició demana independència a l'hora de gestionar el pressupost municipal i no aplicar, per tant, "la mateixa retallada que la Generalitat", com va criticar ahir el republicà Jordi Portabella.

El regidor d'Educació, Gerard Ardanuy, va entomar el dard i va assumir el compromís d'estudiar-ho, tot i recordar que fruit d'un acord de l'any 1993 les competències salarials dels docents de les escoles públiques municipals recauen en la Generalitat i que, per tant, el sous d'uns funcionaris i dels altres segueixen el mateix barem, perquè la decisió surt del mateix lloc.

Els grups de l'oposició van argumentar que la situació financera de l'Ajuntament de Barcelona no és comparable a la del Generalitat i que, per tant, el consistori barceloní té més marge per prendre decisions.

Més continguts de