Societat 17/12/2015

Els dromedaris validen una primera vacuna contra el coronavirus MERS

Els experiments de la vacuna pionera s’han fet a Bellaterra

Mònica L. Ferrado
2 min
Membres d'una brigada de salud fumiguen un teatre a Corea del Sud per evitar la propagacio del MERS / Kim Chul-Soo EFE

BarcelonaFa poc més de tres anys, l’any 2012, es va detectar la primera persona infectada pel coronavirus del MERS. Des d’aleshores, s’han registrat més de 1.600 casos, i d’aquests gairebé 600 persones han mort, tot i que un dels moments més preocupants a nivell mundial va ser el juny passat, quan la malaltia va aparèixer a Corea del Sud. No hi ha tractament, ni prevenció possible, i la OMS el té fitxat en la llista dels virus emergents més perillosos. Un equip internacional de científics, però, acaba de trobar una vacuna efectiva amb dromedaris, que son la font original del virus, tot i que a més de transmetre’s d’aquest animal a persones, també es contagia entre humans.

En la recerca, que avui publica la revista 'Science', han tingut un paper fonamental investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La Unitat de Biocontenció del centre de Bellaterra ha estat l’espai on durant tres setmanes s’ha provat la vacuna amb vuit dromedaris portats des de les Canàries. Se’ls va dividir en dos grups. A una meitat, el grup de control, no els van donar res. A l’altra, se’ls va immunitzar per injecció i via nasal amb dues dosis de la vacuna. Es tracta d’una vacuna modificada basada en un 'poxvirus' modificat conegut com a MVA. Després se’ls va exposar a tots al virus. Els vacunats no es van infectar, i els no tractats, sí.

Incerteses

El MERS pertany a la família dels coronavirus. La malaltia, que ha produït brots principalment a l’Orient Mitjà i Corea del Sud, cursa amb febre, tos i afecta sobretot les vies respiratòries baixes. Pot derivar en pneumònia, i un 35% de les persones que s’infecten moren. Els primers casos que es van detectar eren precisament cuidadors de camells i dromedaris.

Tot i els prometedors resultats del treball, encara hi ha molts dubtes per respondre. Podria ser útil per evitar el contagi entre els camells i dromedaris i, per tant, disminuir el salt a les persones. Però el contagi entre persones també és un fet, i no se sap si la vacuna funciona amb humans. Amb l’assaig amb dromedaris tampoc se sap quant dura la immunitat amb la vacuna MVA-S.

Assaigs amb persones

La vacuna MVA-S es provarà en humans l'any que ve, en un assaig en fase I (per demostrar la seguretat) que es farà a Hamburg, Alemanya. Hi ha en marxa altres assaigs amb una altra vacuna basada en una proteïna clau del virus i que també s'espera que tingui resultats prou bons per obrir pas a assaigs en fase I als Estats Units.

Un altre dels reptes per aconseguir una vacuna eficaç serà que la vacuna sigui prou adaptable als diferents llinatges del virus. Un altre estudi que també publica 'Science' en el qual s’han analitzat 97 genomes del virus del MERS recollits en camells a l’Aràbia Saudita ha permès trobar que circulen diferents llinatges, cosa que demostra la capacitat per mutar d’aquest patogen.

stats