Experts en protecció de dades demanen una regulació clara

BarcelonaEspecialistes en l’àmbit de la protecció de dades van demanar ahir una regulació més clara en aquesta matèria en un debat amb motiu del Dia Internacional de la Protecció de Dades organitzat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona. “Falta un marc jurídic clar; els mateixos jutges se senten indefensos perquè no tenen una guia clara”, va lamentar Manel Martínez, president de la secció de dret de les tecnologies de la informació i la comunicació del Col·legi d’Advocats.

“El dret a la protecció de dades es veu com un dret de prohibició, de dir que una cosa no es pot fer, i no estem parlant d’això, sinó de dir que una cosa es pot fer si es proporcionen unes garanties”, va precisar Joaquim Bayo, exadjunt al Supervisor Europeu de Protecció de Dades. “La privacitat no és un límit al progrés, es tracta de dir que una cosa es pot fer però que s’ha de fer d’una manera”, va afegir en la mateixa línia Maria Rosa Llàtzer, catedràtica de dret civil de la UB.

Genís Roca, president de la consultoria especialitzada en transformació digital Roca Salvatella, es va referir al projecte VISC+ com un exemple de la necessitat de regulació i de marc legal. “Em sembla molt bé que un projecte com aquest es reguli clarament, el que em sembla malament és que s’aturi i no tinguem història clínica digital”, va defensar Roca. “Hem de ser capaços de donar garanties legals, i necessitem marc legal, però a la vegada hem de ser capaços de dissenyar el tipus de serveis dels quals pretenem gaudir en una societat digital”, va afegir.

Diversos participants en el debat van alertar que no es pot confiar en les tècniques d’anonimització de dades personals, com es planteja en el projecte VISC+. “La tecnologia no està prou desenvolupada per garantir uns processos d’anonimització prou robustos”, va assegurar Gemma Galdon, investigadora de la UB. “L’anonimització és bastant il·lusòria, creuant dades podem singularitzar una persona anònima”, va afegir Maria Rosa Llàtzer.

Els especialistes en van posar com a exemple una hipotètica estadística anònima sobre les dones deganes que ha tingut el Col·legi d’Advocats. Un simple cop d’ull a la sala on es feia l’acte, que estava plena de retrats de degans amb majoria absoluta d’homes, permetia veure que aquesta hipotètica estadística anònima es podria tornar a convertir fàcilment en dades personals de persones concretes.

Equilibri de llibertat i seguretat

En el debat també es va plantejar la necessitat de trobar un equilibri entre la privacitat de les comunicacions entre les persones i les mesures de lluita contra el terrorisme. Jordi Bacaria, president de la secció de drets de propietat intel·lectual i drets d’imatge del Col·legi d’Advocats, va alertar de “la temptacio dels governs europeus, després dels fets de París, de legislar en calent”, i va citar com a mal precedent la Patriot Act nord-americana.

Gemma Galdon va anar més enllà i va assegurar que als Estats Units “la sobreactivitat legislativa després de l’11 de setembre del 2001 ha fracassat”. Pel que fa a la situació actual a Europa, Galdon va lamentar que els recursos destinats a la vigilància massiva van en detriment del pressupost per a seguiments a persones concrets, i que els autors dels atemptats de París es van beneficiar d’això.