Publicitat
Publicitat

Imma Fuyà

"Els fills ja no tenen límits a casa i per això costa posar-ne a l'escola"

Crisi de valors "S'ha perdut l'esforç, el premi, el càstig, el sacrifici" Tolerants "Hem passat de parlar de vostè als pares a ser amics dels nostres fills" Calendari "Maragall ha deixat en mans dels pares la responsabilitat de decidir l'horari dels mestres"

Ha baixat de Girona en tren fins a Barcelona. Imma Fuyà ho fa sovint des que va assumir la presidència de la FAPAC, la principal federació d'associacions de pares d'alumnes de Catalunya. L'entitat s'ha descentralitzat més que mai. Les reunions amb els representants territorials es fan ara per videoconferència. Cadascú a casa seva. Estalvien temps i diners. I, mentre està reunida, pot estar per la seva filla petita.

Recorda la llista dels reis gots?

Em sé les preposicions en castellà. Totes seguides! Les apreníem cantant! " A, ante, bajo, cabe, con, contra, de, desde...".

Ha anat a millor l'educació?

Suposo que em toca dir que sí. Ara hi ha moltes més eines. El que no tinc clar és si els nostres fills surten més ben preparats que abans.

Mai s'ha qüestionat tant la qualitat de l'ensenyament com ara.

Hem perdut valors: l'esforç, el premi, el càstig, el sacrifici...

Què falla?

Els fills estan tot el dia amb el "vull, vull, vull" i nosaltres, els pares, donant, donant i donant; sense demanar-los res a canvi. I els tenim mirant la tele. El Disney Chanel ha fet molt de mal.

Apagui'ls la tele.

No ho posen fàcil, tampoc. Però entomo el mea culpa . Potser que comencem a dir "prou", els pares.

N'hi ha que han dimitit de fer de pares?

Hem passat de parlar de vostè als pares a ser amics dels nostres fills. A casa, hem superat tots els límits, i per això ara costa tant posar límits a l'escola.

El mestre ha perdut l'autoritat?

He vist professors que no han perdut ni un gram d'autoritat. Fantàstics docents que ho donen tot per educar els alumnes. I que són respectats. Però sí que ens hem de fer una pregunta: "Quin aprenentatge rep el mestre?" No estan prou formats?

Els mestres que surten ara de la universitat són fills d'aquesta generació de pares més despreocupats per l'educació.

Rubalcaba ha proposat que facin una mena de MIR.

És que la realitat a l'aula de la facultat és tan diferent de la de les escoles... Ja aniria bé que els futurs professors fessin unes quantes pràctiques abans d'exercir. El perfil de l'alumnat ha canviat tant! Quan els diuen que no estan prou preparats, els mestres s'enfaden.

Potser no s'han d'enfadar tant. Alguns d'ells no saben fer anar prou bé les pissarres digitals, per exemple. Ningú els hi ha ensenyat.

Tenir alumnes amb un portàtil davant complica la feina del mestre?

Crec molt en la responsabilitat dels nostres fills. Tenen internet al davant, però ¿quants cops no ens havíem distret abans amb altres coses? No ens podem tancar a l'era digital.

La reforma educativa que vol impulsar Barack Obama als Estats Units preveu acomiadar els mestres amb pitjors resultats.

Si premiem aquelles escoles que tenen bons projectes educatius, també em sembla bé que es prenguin mesures en aquells centres on les coses no es fan bé. Però acomiadar professionals em sembla excessiu.

La llei d'educació ajudarà a arribar a l'excel·lència?

La LEC admet moltes interpretacions. Depèn de la lectura que en faci el nou govern.

Què és el primer que demanen al nou executiu?

Tornar a negociar el calendari escolar. Sobretot, la jornada intensiva del juliol. El conseller Maragall va fer marxa enrere a pocs dies de les eleccions i ara són els consells escolars de cada centre els que decideixen els horaris dels mestres. Ha tornat a haver-hi fortes discussions.

Els preocupa que la pública assumeixi més alumnat immigrant?

Acabar amb la segregació escolar és una altra prioritat. S'ha de revisar el decret d'admissió d'alumnes.

Per què hi ha tanta desunió dins la comunitat educativa?

Des de la FAPAC treballem per desfer aquest tòpic. És cert que sense la concertada l'escola pública no podria assumir tot l'alumnat. Però discrepem que la Generalitat subvencioni les escoles on nens i nenes no van junts a classe.

Més continguts de