Societat 12/07/2012

Francesc Sanuy: "És el moment perquè La Caixa compri el 12% d'Iberia que té Bankia"

FixamentE1 centralisme econòmic espanyol s'eternitza. La col·laboració público-privada tan de moda només serveix per tornar favors. Les grans empreses espanyoles, la majoria cotitzant a l'Íbex, es reparteixen tots els negocis i concessions

Toni Garganté
3 min
Francesc Sanuy ha escrit el seu últim llibre recollint les seves col·laboracions en mitjans de comunicació.

Els 14 anys de tertúlia a Catalunya Ràdio i els 17 amb Luis del Olmo ja indiquen que Francesc Sanuy (Barcelona, 1936) és un gran conversador. Els seus arguments són compactes i es materializen en una gran conxorxa amb seu a Madrid. I aquesta és justament la teoria que defensa el que va ser conseller de Comerç de la Generalitat l'any 1982 en el seu últim llibre Capitalisme Cibeles (La Magrana) .

Un recull d'articles...

És veritat. Hi ha més de 300 articles, però amb un fil conductor. Igual que al segle XVIII el baró de Maldà recollia tot el que passava a la societat, també he intentat aglutinar el que passa a l'economia catalana. Si en l'anterior llibre, Els plats trencats, intentava explicar com es va entrar a la crisi, ara la voluntat és explicar com funcionen els monopolis privatitzats fa temps i les injustícies de la jungla empresarial espanyola, controlada des de Madrid.

Hi ha molts noms propis que es repeteixen, com si es tractés d'un nucli molt reduït de protagonistes.

A veure. De polítics que s'han acomodat a consells d'empreses de l'Íbex se'n poden trobar un parell en cada cas. No oblidem, per exemple, que Felipe González és conseller de Gas Natural. La magnitud augmenta si agafem els grans monopolis privatitzats: hi ha, pel cap baix, una vintena de consellers acomodats. I no ens oblidem dels consells assessors d'empreses.

¿Estem parlant d'empreses del sector serveis i concessions?

Esclar. Mai es tracta d'economia de mercat i productiva. Aquestes concessions d'empreses constructores i immobiliàries han petat i han fet descavalcar bancs amics després de l'esclat de les bombolles que s'han format. I ara s'han de socialitzar les pèrdues dels rics.

Es refereix a Bankia?

Per exemple. Rodrigo Rato representa el braç armat de la fundació FAES i altres companys d'estiueig de parador nacional.

La culpa sempre la té Madrid...

És que no els queda cap altra colònia que Catalunya. Fa molt que van perdre Cuba i les Filipines. Fa molts anys que ens fan competir sense infraestuctures, paguem l'aigua quatre vegades més cara, el gas natural. Hi ha més pobres a Catalunya que nens a Extremadura.

Cap autocrítica local, doncs?

Sí, sí. A les empreses familiars els fills s'acaben barallant, cosa que suposa que no hi ha grans grups, i alguns dels que hi ha acaben en mans de la banca. Mentrestant, a Madrid es creen fortunes del no-res.

Sempre s'ha dit que es va perdre l'oportunitat d'influir en les grans privatitzacions dels anys 90.

Doncs ara és el moment perquè La Caixa compri a preu de saldo la participació del 12% que té Bankia a Iberia. Després del que ha passat a Spanair, tornaríem a tenir el Prat com un aeroport tan important com el de Madrid. Lufthansa manté dos centres d'operacions a Alemanya, Frankfurt i Munic, i no passa res. Però IAG, el grup on han anat a petar Iberia i British Airways, considera que amb Barajas n'hi ha prou. Hem de pensar que és molt absurd que un directiu per anar a dinar a Berlín hagi d'agafar un pont aeri i volar de Madrid a la capital alemanya passant altre cop per sobre de Barcelona.

Vostè va ser conseller de Comerç, Consum i Turisme. Què li sembla el projecte Eurovegas?

Que de convencions i congressos ja en sabem fer. El que també és cert és que si la inversió va a petar a Madrid és possible que Fira de Barcelona n'acabi patint les conseqüències i hi hagi una tendència centralitzadora altre cop. Però no sé si és el turisme que necessitem. Hi ha empreses que omplen vols xàrter regalats a canvi que compris 2.000 dòlars en fitxes per gastar al casino.

I la liberalització d'horaris. Els creueristes no poden comprar el diumenge si les botigues tanquen.

El turista de creuer ho té tot al vaixell. També les tendes. Si baixen a terra van a preu fet. Agafen un taxi, van a la Sagrada Família i tornen. És del tot fals que obrir més signifiqui més ingressos. Els turistes també tenen un pressupost. Mentrestant, es desertitza el comerç a les ciutats, perquè al pobre botiguer li costa cinc vegades més aixecar la persiana que un dia normal. Però la imposició legal des de Madrid tampoc és nova en aquest cas. A mi em van impugnar la primera llei de la Generalitat el 1982.

stats