Publicitat
Publicitat

Francesc Torralba: "La malfiança en els polítics és enorme: serà difícil superar-la"

DeontologiaUn preàmbul i 26 articles constitueixen el primer codi ètic fet mai a Europa per a polítics. Francesc Torralba (Barcelona, 1967) ha coordinat l'equip que ha modelat la guia en un context de forta crisi de confiança cap a la classe dirigent

Catorze professors d'ètica i politòlegs d'universitats catalanes i de diverses tendències ideològiques han creat el primer codi deontològic d'Europa per a polítics professionals. Francesc Torralba ha coordinat com a director de la càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull la redacció d'aquesta guia moral, una idea original del Centre d'Estudis Jordi Pujol.

Algú us ha titllat d'ingenus. ¿Pot canviar alguna cosa el codi?

Un codi no garanteix que les persones seran ètiques per haver-lo llegit però marca els mínims ètics exigibles. I avui no estan garantits. El codi identifica deures i és essencial que els polítics els tinguin presents perquè si no es compleixen baixa la confiança ciutadana i això porta a una crisi social. Debatent amb els autors per què no hi havia cap codi com aquest, alguns deien: perquè no hi ha res a fer. Però donar-ho tot per perdut no salva a ningú. No ens mamem el dit i no direm que el procés és fàcil perquè no ho és.

És curiós que fins ara no s'hagués creat un codi així.

Aquí n'hi ha de creats pels partits, arreu d'Europa n'hi ha per a àrees específiques: al Regne Unit, per exemple, n'hi ha un per a parlamentaris. Però no ens interessava, en volíem un de transversal ideològicament i que es pogués aplicar tant a l'àrea municipal com a l'europea.

¿Costaria trobar un col·lectiu amb menys prestigi que els polítics?

Són els que estan patint la pitjor crisi de confiança, més que els banquers, els bisbes, els jutges... Això té molt a veure amb l'ètica. Necessitem veure polítics honestos, que reten comptes i assumeixen responsabilitats. Però la crisi de confiança és tan enorme que tinc la impressió que serà molt difícil recuperar-la.

¿Espanya necessita més que altres països un codi com aquest?

Tenim una democràcia molt jove, ens falta molta cultura democràtica i d'ètica pública. Però no sóc maniqueu i no carregaré tota la culpa als polítics. Se'ls mira amb lupa i en veiem les misèries fàcilment, d'altres col·lectius no són tan observats i no per això estan lliures de culpa.

Heu fet un codi ètic per a polítics sense polítics.

Un cop redactat, vam fer consultes a expolítics, una mena de consell de savis del qual guardem l'anonimat. Però no n'han estat autors perquè no volíem que el codi tingués un biaix ideològic perquè incorporaria un pecat original. La proposta va venir del Centre d'Estudis Jordi Pujol però des de la càtedra vam dir que n'assumiríem la coordinació amb la condició que els autors fossin independents i ideològicament plurals.

Què va generar més debat?

Sobretot el punt sobre les relacions entre el polític i el seu propi partit. S'havien d'evitar dos extrems: la lleialtat que converteix el polític en un individu acrític i aquella actitud dissident que fa impossible la pràctica política comunitària. Però el nostre debat més important va ser evitar donar lliçons a ningú. Volem contribuir a ennoblir la tasca del polític perquè la democràcia representativa tal com la coneixem no pot existir sense. Vam reunir-nos unes deu vegades i vam partir d'un text mare fet des de la càtedra Ethos que va patir una evolució impressionant. Vam discutir moltes vessants: si era viable fer-lo, si serviria d'alguna cosa, si teníem autoritat moral...

L'heu fet arribar als polítics?

Vam portar-lo a la presidenta del Parlament, que el va rebre amb interès. Però des d'aleshores no ha passat res. Li vam donar a ella perquè representa la casa mare on es troben totes les tendències. No podíem anar ni al govern ni als partits, que ja tenen un segell polític. A nivell europeu, s'ha publicat fa una setmana, veurem què passa.

N'esperàveu més del Parlament?

La finalitat és que servís per generar debat, potser que donés la base a alguna comissió per elaborar una llei de transparència o d'altres bones pràctiques. En el millor dels casos, que fos aprovat en sessió parlamentària. Fins i tot assumint que pogués haver-hi un treball de consens i matisos, de modificar el text perquè fos assumit per la classe política.

Alguns veuen més necessari enfortir els sistemes de control.

Hi estic d'acord. Però fins i tot en el millor dels sistemes, si hi ha un individu sense principis ètics, buscarà la manera de trencar-lo. Cal donar un vot de confiança perquè si no construirem una societat interminable de càmeres de vigilància perquè el vigilant també sigui vigilat.

El codi fa pensar en les reivindicacions de moviments com el 15-M.

El 15-M té un fil conductor: l'exigència de més ètica pública. Per plantejar aquestes demandes, hi ha dues opcions. Una és la del 15-M, un moviment que intenta canviar el sistema des de fora perquè entén que està corromput. I l'altra també és partir de la base que el sistema grinyola per tot arreu però construir un instrument per regenerar-lo des de dins.

El codi és pioner a l'Estat.

Primer s'ha publicat en català i anglès que en castellà. A Madrid hi ha hagut algun interès. Catalunya ha de ser líder a fer una política basada en el diàleg, en el consens, la bona educació i la cortesia. Quan veiem males maneres al Parlament, perdem els mínims.

Més continguts de