Francisco Soldado: “El futur depèn de la innovació, que en medicina és sinònim d’investigació”

Sap que la investigació mèdica és una part clau de la seva feina. Per això, quan l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona li va donar l’oportunitat de tirar endavant una tasca pionera en traumatologia pediàtrica, el doctor Francisco Soldado, que havia treballat a Portugal i França, no s’ho va pensar dues vegades i va tornar a Catalunya. Com ell afirma, és el que fa tot professional quan el seu país li dóna suport. Com a responsable de la unitat d’extremitat superior i microcirurgia pediàtrica del Sant Joan de Déu, Francisco Soldado s’ha convertit en un referent en el tractament de patologies com la hemiparèsia espàstica i també en les tècniques de regeneració de l’anatomia. El 14 de març serà a Palma com a convidat especial en la Jornada sobre la hemiparèsia infantil i altres trastorns motors afins, en què impartirà una conferència sobre les opcions quirúrgiques per millorar la funcionalitat dels nens amb trastorns motors.

La possibilitat de continuar investigant el va fer tornar a Catalunya. Fins a quin punt és important la investigació en la seva feina?

El futur depèn de la creativitat i de la innovació, i en medicina això és sinònim d’investigació. A Catalunya i a Espanya els metges són molt creatius, comparat amb altres països, i desenvolupen treballs de gran transcendència. De fet, la investigació manté el metge despert, pensant constantment i descobrint coses que acaben per millorar de manera significativa la qualitat de vida de les persones. No descobreixo res quan dic que la investigació mèdica genera qualitat de vida.

Hi ha fortes crítiques per les retallades del govern de l’Estat en la investigació. Què en pensa?

Els governs retallen en els àmbits en què es percep un estalvi immediat, sense tenir en compte que, en casos com aquest de la investigació, a la llarga no només es genera estalvi sinó també beneficis socials i econòmics evidents.

Vostè és un referent en el tractament de l’hemiparèsia infantil. Quins són els símptomes que permeten detectar-la?

És una forma de paràlisi cerebral que es produeix abans que el cervell sigui madur. Una causa freqüent és la prematuritat. Se sol detectar en notar moviments asimètrics quan els nens de mesos mouen les cames; quan caminen solen fer-ho de puntetes, la marxa és anormal, es cansen. Pel que fa a les extremitats superiors, hi ha una dominància precoç d’una mà sobre l’altra, molt abans de detectar si la criatura és esquerrana o dretana, que no sol ser fins als 3 o 4 anys. Més tard tenen dificultats per a la manipulació bimanual, els costa molt fer coses com pelar una poma o fer un llaç, i això els crea dependència dels altres.

Treballa sabent que l’hemiparèsia no té cura. Com ho viu?

És cert que actualment no hi ha tractament per a aquesta lesió, que és cerebral. La normalització no és possible, però se’n poden tractar els efectes, millorar la postura i la funcionalitat de les extremitats. El cervell, en aquest sentit, no és operable, però les extremitats sí. Per tant, canviem els músculs de lloc i els reequilibrem amb la cirurgia. No és, en tot cas, una cirurgia curativa, però sí que és efectiva perquè el nen percep una millora de la qualitat de vida.

Com viu el nen aquesta millora?

En poder millorar la postura i el moviment, els nens estan molt contents i, a més, noten que la gent els mira menys, se senten més segurs per integrar-se. Hi ha indicis clars que intervencions quirúrgiques com aquestes tenen com a resultat una millora de l’autoestima. En tot cas, com que som científics, en volem tenir una evidència, i per això ho estem mesurant científicament. És una investigació important entre les que fem actualment.

On som ara pel que fa als tractaments amb cèl·lules mare?

A nivell de crear òrgans encara estem lluny, però pel que fa a la millora muscular pràcticament ja ho estem aconseguint tot. Això ja és molt clar en òrgans com la retina i el fetge. Crec que d’aquí pocs anys ja podrem aconseguir treure de les cèl·lules mare tot el seu potencial. I quan amb les cèl·lules mare puguem fer òrgans i teixits, es podran trasplantar i millorarem enormement la qualitat de vida dels malalts.

Què ens pot dir de l’operació de fetus per tractar patologies que ja es fan evidents durant l’embaràs?

Ara per ara el que té sentit és tractar malformacions letals o que empitjoren molt durant l’embaràs. El problema en tots els casos d’intervenció en el fetus és el risc d’avortament. Potser no és lluny el dia que, a través de medicació, puguem controlar aquest risc, i llavors fer servir la cirurgia fetal tindrà tot el sentit.

Si parlem de regeneració de l’anatomia, ¿quines possibilitats ofereix un nen?

El potencial de regeneració de les criatures es increïble. Podem fer trasplantaments amb microcirurgia i reconstruir l’os i articulacions miraculosament. Per exemple, el trasplantament de periosti vascularitzat l’hem inventat i dissenyat aquí. Ens en sentim molt orgullosos i satisfets. Hem revolucionat la reconstrucció òssia a escala internacional. La veritat és que treballar amb nens és treballar amb capacitats fantàstiques. És una feina molt agraïda.