Publicitat
Publicitat

FESTA POPULAR

Les Falles es debaten entre la modernitat i la defensa de les essències

Les polèmiques sobre la vestimenta o els homenatges a membres de la Fundació Francisco Franco revifen les diferències entre els principals actors de la festa

Les tradicions són per definició manifestacions reticents als canvis. I les festes, com una de les seves expressions més representatives, també es distingeixen per aquest atribut. És per això que quan, en ocasions, es proposen modificacions en l’àmbit festiu, de cop afloren grans resistències i els debats s’emboliquen. Aquestes són les coordenades que descriuen la situació que viu el món faller justament l’any que la festa ha sigut declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, una fita que no ha pogut calmar unes aigües que amaguen una lluita soterrada.

L’intent de la comissió Plaça del Mercat de nomenar fallers d’honor uns membres de la Fundación Francisco Franco o la polèmica derivada de la publicació de les directrius de vestimenta de les falleres en què s’establia evitar les transparències i els escots “excessius” o limitar l’ús de vaquers, han esquitxat una celebració que enguany pretenia ser immaculada.

Per desxifrar aquest laberint hem d’acudir a alguns dels seus protagonistes. Un d’ells és el regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, que ha encapçalat l’acostament del valencianisme polític al món faller, un viatge durant el qual va ser acusat de realitzar “excessives concessions”. Fa anys, però, que aquesta batalla té vencedor: Compromís va assumir que només podria esdevenir majoritària si feia seves les manifestacions populars més hegemòniques. La indiferència practicada anys anteriors havia produït escassos guanys i, sobretot, pocs vots.

Preguntat per la situació que viu el món faller, Fuset admet que la festa travessa un moment “de catarsi en el qual alguns apostem per empoderar els fallers de base i democratitzar la festa, i en contra d’aquesta temptativa hi ha algunes elits molt ideologitzades que es resisteixen i que, tot i no ser majoritàries, sí que acumulen molt de poder”. Una visió diferent és la que expressa José Luis Galán, que ja acumula 24 anys com a jurat de la Junta Central Fallera. Enguany li ha pertocat avaluar els monuments infantils de la categoria especial.

Galán reconeix que “per naturalesa el món festiu és conservador i tradicionalista”, però defensa que cada falla “és un món, i que tot depèn de la ideologia de la majoria dels seus components, que, lògicament, acaben generant un perfil de comissió”. Sobre debats com el de la vestimenta de les falleres, Fuset i Galán manifesten certes coincidències.

Per al regidor, “hi ha costums i formes de fer que cal canviar, i que tan sols són percebudes com a normals perquè es van fixar fa molts anys”. Galán també considera un error obligar les falleres a firmar un document que estableixi la seva vestimenta i advoca “per aplicar el sentit comú”. “Crec que tots són capaços d’entendre que en certs contextos cal vestir-se de forma adequada”, defensa.

Innovació a la falla municipal

Un altra de les polèmiques d’enguany ha sigut el caràcter innovador de la falla municipal. Galán sí que es mostra contundent, especialment amb el monument infantil: “La falla gran no m’agrada, crec que no s’ajusta a la qualitat que un pressuposa, però la puc acceptar. Ara bé, la que no comparteixo de cap forma és la menuda. És un monument que cap xiquet pot entendre”, assegura.

Així doncs, i com que la millor fórmula per resoldre les discrepàncies és debatre, enguany se celebrarà un congrés faller, una trobada que no es convoca des de l’any 2001. Del seu resultat pot dependre la construcció d’uns acords que acostin les visions dels diferents actors del món faller o que, per contra, subratllin les seves diferències.

Més continguts de