La falta de mecenatge frena el potencial de Barcelona per a liderar en Alzheimer

Barcelona té capacitat per ser capital europea de la investigació de l'Alzheimer i, si no ha consolidat aquest estatus, és per la falta de fons públics i per una deficient llei de mecenatge que no facilita les donacions, segons una de les principals investigadores catalanes, Mercè Boada.

"El gran drama és que gran part de la investigació que es fa a Catalunya s'acaba quedant en un paper", destaca, en una entrevista amb Efe, la doctora Boada, que és directora mèdica de la Fundació ACE, institució de referència que actualment participa en una desena d'assajos clínics sobre fàrmacs contra l'Alzheimer.

Per a Boada, a Barcelona hi ha "capacitat, talent i energia" per convertir-se al centre de referència europeu en investigació de l'alzheimer, però "no tenim, per exemple, els 68 milions d'euros que té França per investigar".

A Catalunya, molt potencial de recerca, però menys recursos

Fundada fa 16 anys, la Fundació ACE disposa d'una àmplia base de dades de 6.000 mostres de sang d'individus que les han donat gratuïtament i sobre les que s'han de fer un estudi genètic per investigar la malaltia

"Ens faltarien 1,5 milions d'euros per poder fer tot el treball, no sé qui ens ho donarà", destaca Boada, que és també responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Per a Boada, aquestes donacions de sang de milers de ciutadans espanyols anònims mostren que "la societat d'alzheimer és madura perquè sap el que vol, on vol arribar i sap donar", però aquest comportament solidari no es tradueix amb la mateixa intensitat entre els grans mecenes.

Segons la científica, un dels principals problemes és que, a Espanya, no existeix una adequada llei de mecenatge que ajudi als mecenes a que "puguin desgravar fiscalment el que es mereixen per ajudar" i evitar, d'aquesta manera, que posin els diners en una altra inversió que els resulti més atractiva.

A aquest problema se suma la reducció del 25 % de fons del Govern a la investigació, que també ha tingut un impacte en els balanços de la Fundació ACE.

"Però en comptes de posar-nos a plorar s'ha d'espavilar-se i fer un esforç per conèixer els teus recursos propis i les teves possibilitats per solucionar aquest 25 %; cal investigar amb intel·ligència", subratlla Boada.

"Així, entre la Fundació Pasqual Maragall, ACE i els hospitals Vall d'Hebron, Sant Pau, Mar, Bellvitge i molts més hem après a col·laborar per contrarestar el fet que no tenim els diners d'Europa ni dels Estats Units i poder mantenir Catalunya com un important centre d'investigació", afegeix la doctora.

A més, ACE treballa fora d'Espanya a través de xarxes europees d'investigació i amb centres de referència dels EUA, com la Universitat de Pittsburg, per poder compartir dades i troballes i poder progressar en els projectes.

Per a Boada, la inversió en Alzheimer és essencial tenint en compte que a Europa hi ha uns 10 milions de persones amb aquesta malaltia, una xifra que s'estima que es doblarà per a 2050.

Fins ara, s'han fet grans esforços per introduir al mercat fàrmacs que funcionen per frenar l'avanç de la malaltia i millorar la qualitat de vida del pacient, però no curen.

El futur, segons Boada, passa per diverses línies d'investigació per prevenir la malaltia, com els fàrmacs que s'estan provant per controlar el beta-amiloide, una proteïna que s'ha demostrat que, si s'acumula en el cervell, provoca la degeneració.

En aquesta línia, la Fundació ACE i l'empresa d'hemoderivats catalana Grifols estan treballant en una tècnica per extreure als malalts el plasma contaminat amb beta-amiloide i administrar albúmina i immunoglobulina intravenoses, dos dels principals hemoderivats que s'ha provat que redueixen la proliferació de la proteïna protagonista de l'Alzheimer.

També s'estan provant teràpies combinades amb fàrmacs ja existents per a altres malalties, amb metabolitzadors o antioxidants o antiinflamatoris.