Publicitat
Publicitat

Cada cop són més els catalans que opten per passar les vacances en una caravana

Fanàtics pel càmping

En una de les parcel·les del carrer 25 del Càmping Creixell, a la Costa Daurada, i protegits d'un sol de justícia sota un tendal de plàstic, Yolanda Cazorla i Francisco Marcos, una parella de Terrassa, prenen cafè amb dos matrimonis més. "Això és el càmping -comenta el Francisco-, estar sempre envoltat d'amics i compartir-ho gairebé tot". Avui el dinar ha estat paella, i l'ha preparada Paco Franco, un dels veïns de carrer 25, que ara també seu a taula.

La Yolanda i el Francisco han passat gairebé cada cap de setmana i tots els estius des de fa dos anys al mateix càmping amb els seus dos fills, el Sergio i l'Alberto -de 17 i 12 anys-. En el si de la família hi ha disparitat d'opinions. La mare i el fill petit són "fanàtics del càmping" i no el voldrien deixar. "Per què ho hauria de voler? -es pregunta l'Alberto-, cada any faig amic nous i m'ho passo d'allò més bé!" El pare i el fill gran, però, tenen més dubtes. "Quan arriba el cap de setmana tinc ganes de descansar i aquí es fa molt difícil, perquè sempre hi ha coses a fer", diu el Francisco. "Mentre els fills i la dona vulguin venir, ho farem, però tinc clar que algun dia ho deixarem estar. I serà per sempre", afegeix.

De fet, els nens són un dels factors principals que els defensors del càmping assenyalen com a avantatges davant d'altres opcions turístiques. Les instal·lacions tenen controls d'entrada i de sortida i als carrers interiors gairebé no hi ha cotxes. "Per això aquí als nens els podem donar una llibertat que a la ciutat és impossible", assegura el Francisco. Però no tots els joves hi estan d'acord.

Generacions campistes

Quan els pares marxen a fer la migdiada els fills ocupen la taula de plàstic i treuen els jocs de taula per recuperar energia abans de tornar a la piscina o a la platja. Discuteixen si ells, quan siguin grans, voldran portar els seus fills al càmping. El Sergio té clar que no. "De vegades això és molt avorrit per a un jove. A la nit, per exemple, tanquen la porta de sortida a la platja i aquí dins l'única cosa que fan són balls d'orquestra per a la gent gran", es lamenta. Cristina Franco, de 16 anys, li rebat l'argument: "Som una colla de nois i noies de més o menys la mateixa edat i podem fer el que vulguem. Esclar que de vegades és avorrit, però imagina't si en comptes d'estar aquí envoltats d'amics ens passéssim cada cap de setmana tancats a casa!"

La majoria dels campistes a Creixell són catalans que fan servir la caravana com si fos la seva segona residència. Al carrer 25 gairebé tots en fan un ús intensiu: hi van cada cap de setmana del març a l'octubre i tot el temps que es pugui a l'estiu. Aquesta és, però, només una de les moltes tipologies de càmping. En d'altres, especialment a la Costa Brava, la destinació principal dels campistes de l'Estat, els clients són més nòmades. D'acord amb el president de la Federació de Càmpings de Girona, Josep Maria Pla, tot i que en aquesta demarcació el 60% de campistes encara són estrangers -especialment holandesos i alemanys-, "la tendència entre els estiuejants locals a anar de càmping és ascendent". Segons Pla, "el contacte amb la natura i les instal·lacions són més determinants que no pas el preu a l'hora de decidir fer càmping".

Barat, depenent amb què es compari

"Nosaltres paguem 3.300 euros a l'any, i a això hi has d'afegir el cost de la caravana i de les coses que hem de comprar per estar més còmodes. No és barat, però depèn amb què es compari, perquè s'ha de tenir en compte que en fem ús molts dies a l'any", assegura la Yolanda. En general, s'acostuma a associar el càmping a unes vacances econòmiques i, si es compara amb llargues estades en hotels o apartaments, és així. Tanmateix, Pla ho té clar: "No és veritat que la crisi ens beneficiï". Heidi Palau, responsable del Càmping Creixell, assegura que la majoria dels clients de l'establiment "són de classe treballadora i han estat afectats per la crisi", i això ho han pogut notar, per exemple, en el fet que "alguns dels campistes ocasionals que abans feien tres setmanes de vacances ara només vénen deu dies".

"Una família pot anar de vacances per molt menys del que paguem aquí, però a banda de tenir-ho disponible durant molts caps de setmana a l'any, aquí podem fer relacions amb altra gent", assegura Rosa Soriano, una altra veïna del carrer 25 del Càmping Creixell. De fet, entre els campistes hi ha quòrum en destacar que les relacions socials que s'estableixen són un dels grans atractius d'aquesta forma d'oci. "En un hotel o un apartament és molt difícil fer amics tan pròxims com els que tenim aquí. Això és com un petit poble dels d'abans: ho compartim pràcticament tot!", afirma. Però això també té les seves ombres. "És molt difícil tenir intimitat. Al càmping, dinar, sopar, descansar, rentar els plats o fins i tot dutxar-se són actes que es fan a la vista de tothom", assegura la Yolanda.

Més continguts de