Publicitat
Publicitat

PREDICCIÓ METEOROLÒGICA

El centre europeu prediu unes temperatures molt més altes del que és habitual. L'agència americana preveu una estació normal però amb més plujes, que donaran una mica de frescor

Farà molta calor a l'estiu?

Immersos en una calorada de ple estiu, avui encetem la nova estació i, amb la pastanaga de les vacances cada vegada més a prop, ens interessa més que mai saber com en serà el temps. Ahir, en una roda de premsa, l'Agència Espanyola de Meteorologia va anunciar que l'estiu es preveu molt calorós, amb temperatures mitjanes un grau superior a les normals; una diferència prou significativa tenint en compte que es tracta de mitjanes. La calor més intensa afectarà sobretot l'est i el sud-est de l'Estat, de manera que l'arc mediterrani podria ser el que notés més aquesta anomalia. Sobre les precipitacions no en diuen gaire cosa; serà un estiu normal i, per tant, amb poques precipitacions.

L'AEMET no disposa de models propis per fer aquest tipus de pronòstic. Difon els del centre europeu de predicció, una política diferent de la que segueix el Servei Meteorològic de Catalunya, per exemple, que prefereix no difondre'n i que tot just el mes passat va encetar un projecte pilot de previsió mensual. De fet, el mateix delegat territorial a Catalunya de l'Agència Espanyola, Antonio Conesa, reconeix que es tracta de pronòstics molt generals i no sempre encertats. Sense anar més lluny, Conesa recordava a aquest diari que la primavera ha estat molt més calorosa del que s'esperava: a Lleida, per exemple, el dia 9 d'abril s'hi van registrar 33 graus, la temperatura més alta mai registrada durant aquest mes. El responsable territorial de l'AEMET, en canvi, reivindica l'encert en el pronòstic general de l'estiu passat, que va ser més calorós del normal, tal com s'havia previst.

Però el centre europeu de predicció no és l'únic que elabora estimacions d'aquest tipus, i crida l'atenció que l'estiu que espera per a Europa l'agència nord-americana del medi ambient, la NOAA, és bastant diferent. Els científics americans preveuen que l'estiu serà més fresc i més plujós del normal a la península, sobretot al centre i al nord, on l'anomalia podria ser molt marcada. Al Mediterrani hi faria una calor força normal, i en tot cas les precipitacions podrien ser-hi lleugerament superiors al que caldria esperar. I a qui hem de fer cas, doncs? Segons un dels grans experts en la matèria a casa nostra, el catedràtic de la Universitat de Barcelona, Javier Martín-Vide, els pronòstics americans han donat alguns bons resultats en el passat. Quan tots pensàvem que l'encert d'acabar amb la sequera havia estat del conseller Baltasar en visitar la Moreneta, el doctor Martín-Vide recorda que basant-se en el pronòstic de l'agència nord-americana, ell va poder augurar el final de l'absència de pluges el 2008 en una emissora de ràdio. Una previsió de pluges anormalment intenses que es va complir en escreix en aquella primavera que no parava de ploure. I és que aquest tipus de pronòstics podrien arribar a ser fins i tot més útils que els del dia a dia. Segons afirma el catedràtic de física de l'atmosfera de la UB, Jeroni Lorente, si sabéssim amb fiabilitat la tendència de la pluja o de la temperatura a un o dos mesos vista, això permetria ser molts més eficients en la creació d'energia, dels recursos de salut o fins i tot en la prevenció d'incendis. Lorente, en canvi, veu un problema en el fet que aquest tipus de pronòstics són difícils de baixar d'escala. Es pot intuir en una regió més o menys gran com Catalunya si en general plourà més o menys, però a ningú se li escapa que dins de Catalunya hi ha mesos que plou molt en unes comarques i en canvi pot fer-ho ben poc en d'altres. El canvi climàtic està fent destinar molts recursos a millorar aquesta eina, però avui no se sap de cap govern que prengui decisions importants en base a aquestes estimacions. Durant el segle XX s'ha avançat sobretot en la ciència de la meteorologia, és a dir el pronòstic del temps dia a dia.

La màquina del milió

La pregunta que molts us deveu fer, però, és que si els meteoròlegs no podem saber quin temps farà la setmana que ve, com és possible que es facin pronòstics de com serà l'estiu? El doctor Martín-Vide fa servir una metàfora basant-se en la màquina del milió per explicar-ho: abans de començar el joc és impossible saber quin serà el rebot 450 de la bola, com a molt podríem intuir el segon o tercer. Però, en canvi, sabem que si inclinem una mica la màquina tendirà a haver-hi més rebots a un dels costats. De la mateixa manera, un canvi en la concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera pot ser com posar una falca en la suposada màquina del milió, i així es determinen coses com que en el futur la temperatura serà més alta o les sequeres i inundacions fortes seran més freqüents.

Més continguts de