Probablement el naixement del Nen Jesús no va ser al desembre. Ni tan sols coincidiria amb l'any en què està establert l'inici oficial de l'era cristiana. Segons les relectures que han fet alguns científics dels textos bíblics i els registres arqueològics de l'època, es creu que Jesús va néixer a la primavera i probablement l'any 4 o 5 abans de Crist. Com és possible aquesta dessincronització? Per què celebrem el Nadal al desembre? "El 25 de desembre ja era una festa pagana, coincidia amb el solstici d'hivern", explica Salvador Ribes, director científic del Parc Astronòmic Montsec.
En els escrits bíblics hi ha referències que mostren que possiblement el naixement va ser a la primavera. Per exemple: els pastors vigilaven els seus ramats a les muntanyes, diu Lluc. Però l'hivern a Betlem és molt cru. Al desembre els pastors tancaven el ramat i no el treien fins a la primavera. Això fa pensar que el Nen Jesús va néixer cap al març o l'abril, explica Mark Kidger, actualment investigador de l'Agència Espacial Europea, que ha investigat sobre els orígens de l'estrella de Betlem.
Un altre desajust que data la nativitat abans del que considera el calendari actual és que el rei Herodes, que regnava en aquella època, va morir l'any quatre abans de Crist. A aquesta data encara caldria sumar-hi un any més si es té en compte una altra errada de càlcul: quan es va fer el calendari cristià, cap al segle VI de la nostra era per ordre del papa de Roma, no es va comptar l'any 0. Això vol dir que si es refés el calendari avui estaríem a l'any 2016.
Els astrònoms que estudien el que podria haver estat l'estrella de Betlem han explorat els registres antics del cel segons aquesta nova datació. "Per dates s'ha descartat la hipòtesi que deia que podia haver estat el cometa Haley , que va passar l'any 12 aC", apunta Ribes. Tampoc es creu que fos una pluja de meteors. "Duren molt poc, i fos el que fos havia de durar una estona perquè els Reis ho veiessin durant el temps que van estar viatjant fins a arribar a Betlem", apunta.
Entre les hipòtesis possibles n'hi ha una que agafa força. Per l'època, els Reis d'Orient devien ser astrònoms perses. Coneixien bé el cel i sabien interpretar els senyals que hi veien. Segons els estudis de Kidger, els Reis van decidir anar a Betlem després d'observar diferents esdeveniments al cel: es van donar tres conjuncions planetàries entre Júpiter i Saturn (devien formar un punt molt lluent) a la constel·lació de Peixos. I va ser interpretat com que havia de passar alguna cosa amb el rei dels jueus.
Però per emprendre el seu viatge esperaven el senyal definitiu que indiqués on podia haver nascut el nou rei. Posteriorment, segons registres antics d'astrònoms xinesos i coreans, durant aquelles dates va aparèixer una estrella brillant al cel, una nova (estrella que incrementa de lluminositat), segons els estudis de Kidger. Es creu que va guiar els Reis durant els dos o tres mesos que van trigar a arribar a Betlem.
En tot cas, l'estrella de Nadal no tenia cua ni era tan enorme com la que posem al pessebre o a l'arbre. D'on ve aquesta representació visual? Els pintors de l'Edat Mitjana van creure que era un cometa. El quadre més conegut és L'adoració dels Reis d'Orient que va pintar Giotto cap al 1304.
