Publicitat
Publicitat

Fede sardà: "Si hem de palmar, doncs a ajudar tant com puguem"

Perfil. El tercer dels cinc germans Sardà fa setze anys que dirigeix el local d'oci més emblemàtic de Barcelona. Un espai que és més que una discoteca. Ell, amb el seu equip i uns bons amics, dóna suport a moltes ONG i ajuda persones necessitades de totes les edats. Té tres grans passions: el ping-pong, els escacs i la màgia. És l'actual campió d'Espanya de ping-pong. El seu fill Roger l'ha fet avi.

Felicitats, avi!

Gràcies. Està molt bé això de ser avi quan encara estàs en forma. Sóc un avi que juga a ping-pong. Vaig començar als deu anys. Si no has començat de petit, quedar campió d'Espanya als seixanta anys és impossible!

Com era el teu estiu de petit?

No he estiuejat mai. Jugava a futbol a la rambla de Fabra i Puig. Érem una família pobra de collons. Als quinze anys, a treballar i a donar el sou a casa.

A la tele, el Xavier va convertir la Rosa en una mamma siciliana…

Boníssim!

Ha sigut una mamma per a vos- altres?

I tant! La Rosa tenia 24 anys quan va morir la nostra mare i es va fer càrrec de la família. El Santi tenia 19 anys, jo 15, el Xavi 8 i el Joan 4. Ella ens va fer de mare. Deixava el sopar preparat, se n'anava a fer teatre, arribava tard, l'endemà portava els nens a col·legi, feia el dinar per al pare…

El cognom Sardà pesa molt?

No pesa, alleuja! Tenir uns germans com els que tinc és el millor que m'ha pogut passar.

Sou una pinya!

Però pinya, pinya! Ens truquem, fem dinars, ens veiem. Com més grans, més pinya!

Luz de Gas, Sala B, Luz de Gas Port Vell, el restaurant Oli en un Llum, quan el teu nét t'ho pregunti li diràs que ets empresari?

Li diré que sóc director. Empresari mai, no m'agrada. L'empresari només mira per l'interès de la seva empresa i jo miro per l'interès dels col·laboradors, no dic treballadors. Els empresaris diuen: jo alimento dues-centes boques. Mentida! Són ells que t'alimenten a tu, si no els tinguessis no et menjaries res. És un intercanvi. El favor i el respecte és mutu.

Tothom pot entrar a Luz de Gas?

Aquí la selecció no es fa per la vestimenta. A l'estiu entra gent amb bermudes i avarques, cap problema! La gent m'ho pregunta: quina selecció fas? Gent de pau, contesto. Tot i això et pots equivocar. Si no m'equivoqués estaria fent de mànager de Julio Iglesias a Miami i viuria forrat! [Riu.]

Com t'ho fas per protegir la privacitat de la gent coneguda?

No deixant entrar mai cap fotògraf. Ara amb els mòbils ja l'hem cagat! Quan van sortir les fotos del Laporta, ell s'hi va posar bé, els seus amics van començar a fer-li fotos amb els iPhone i un d'ells el va trair.

Cada diumenge obres la Sala B a persones amb discapacitat intel·lectual.

Va venir la Consol Ferrer de Ludàlia i em va explicar que tenien problemes per trobar un local on els deixessin entrar. Li vaig dir: quan comencem? Perquè tot sigui normal, paguen l'entrada a preu de refresc. Tota la caixa va a parar altra vegada a Ludàlia.

Tens una fundació solidària?

No. Jo genero diners. M'han demanat fer fundacions però no vull perdre temps en tràmits administratius. Això sí, els dilluns, els dimarts i els dimecres de cada setmana, deixem la sala de 9 a 12 de la nit a organitzacions diferents i tota la recaptació és per a elles. Ajudem associacions de nens maltractats i fem concerts solidaris.

Hi ha grans cuiners que col·laboren amb tu.

El pare Manel m'alerta: el pare Paco té cinquanta persones que no mengen. Aleshores truco al Carles Abellán. Ja fa tres anys que col·labora amb nosaltres fent dos àpats per a ells. I també la Montse de Semon. Hi ha gent molt solidària.

Què en treus?

Al començament, satisfacció personal. Però, un cop ets en aquest pou, t'adones que hi ha molta gent que no té res de res a vint metres d'on ets. I aleshores ja no et preguntes per què ho fas. Ho fas per ells, perquè ho necessiten.

Vols dir que no cal anar lluny per ser solidari?

Tota la solidaritat és bona, però jo tinc un cervell petit i m'agafa mal de cap pensant que s'han d'enviar calés que potser no arribaran, que es quedaran pel camí. En canvi aquí, vaig a parlar amb sor Ecònoma, es diu així!, i li entrego la donació, un altre dia dono el número de compte a sor Genoveva, un altre per al pare Elías, l'altre per al pare Manel, per al que estigui més necessitat en aquell moment. I això que sóc ateu convençut! Si hem de palmar, doncs a ajudar tant com puguem! Jo crec en la consciència de les persones. Triomfar és ser feliç.

Més continguts de