Publicitat
Publicitat

REGISTRE CIVIL

El teu cognom o el meu?

El nom del fill no és l'únic que han de negociar les parelles quan saben que seran pares. Des que es pot triar l'ordre dels cognoms, el del pare ha deixat de prevaler i cada cop més mares volen que els seus fills també tinguin l'opció de portar el seu. És una decisió que s'ha de consensuar, ja que si no hi ha acord pot ser el responsable del Registre Civil qui decideixi l'ordre. Poques parelles, però, arriben a aquest extrem. La majoria ho solucionen ràpid ja sigui pactant, triant-lo a l'atzar o per ordre alfabètic. Tot i que el nombre de nadons inscrits que tenen com a primer cognom el del pare continuen sent la gran majoria, també hi ha parelles que opten pel de la mare ja sigui perquè s'extingeix, perquè el del pare és massa comú o simplement perquè hi tenen tant dret l'un com l'altre.

Rebuig a la nova llei

Hem parlat amb parelles que han optat pel cognom matern. En alguns casos van ser elles les que van reivindicar el seu cognom, en d'altres es va fer a instàncies d'ell. Alguns van acordar que el cognom el posava la mare i el pare triava el nom. Per a alguns homes, posar el cognom de la mare és un motiu "d'orgull", però d'altres, en canvi, veuen tocada la seva masculinitat.

En cap cas, però, l'assumpte va acabar en conflicte i la majoria rebutgen que en cas de desacord sigui l'encarregat del Registre Civil qui ho decideixi, com preveu el projecte de llei que va aprovar la setmana passada la comissió de justícia del Congrés. La proposta anterior preveia que es posessin els cognoms per ordre alfabètic. "No em sembla bé -diu l'Anna Tarrés, mare de l'Alexandra Tarrés-. L'ordre dels cognoms ha de ser una decisió familiar. Una imposició d'una tercera persona pot ser més motiu de discussió". Pensa el mateix el Javier Garcia, pare de la Martina Gibrat. "Si una parella és prou madura per tenir un fill, hauria de ser capaç de decidir l'ordre dels cognoms. Deixar la decisió en un funcionari sense saber quin criteri farà servir és estrany", explica. La Gemma Cabot, que canviarà l'ordre dels cognoms dels fills a posteriori, diu: "Suposo que el dia que hagin de decidir si els vacunen o no o si van a una escola pública o concertada, hauran de recórrer a un mediador".

Fem-ho a sorts: cara o creu?

Eric. El nom estava clar. Així es diria el primer fill de l'Eva Dorca i l'Andreu Montero, de 39 i 43 anys. Però quan l'Eva estava empenyent a la sala de parts de l'Hospital Sant Jaume d'Olot, la parella encara no havia decidit el cognom del seu fill. Tots dos volien que portés el seu cognom primer.

Així que ho van decidir de la manera més justa: a cara o creu. La mà innocent va ser la de la llevadora, que era el primer cop que li queia aquesta responsabilitat. "No entenc per què es dóna per fet que el primer cognom ha de ser el del pare. Si em donen una bona raó... Però trobo més normal que el primer sigui el de la mare perquè és qui pareix", reivindica l'Eva. L'Eric Dorca Montero farà aviat quatre anys i encara hi ha gent que se sorprèn quan sent l'ordre dels seus cognoms. "Ho veuen com una curiositat i pregunten: «Ah, però això es pot fer?»", explica l'Eva. L'Anna Cabot i l'Oriol Simarro, que acaben de ser pares de l'Aran, també ho van decidir per sorteig però amb unes paperetes. "Ja que el nostre fill té el 50% de gens del pare i el 50% de gens de la mare, cap dels nostres cognoms hauria de ser més important que l'altre, sinó que haurien de tenir les mateixes possibilitats de ser posats", raona l'Anna.

En el seu cas, però, va guanyar el del pare. El sorteig el van fer el dia del seu primer aniversari de casament i ho van gravar en vídeo per ensenyar-li un dia a l'Aran. "Estic contenta perquè sé que s'ha fet de manera justa i no per un motiu masclista", diu. Només li sap greu que, fora del seu entorn, tothom dóna per fet que han optat per l'ordre tradicional. En canvi, afegeix: "Si hagués sortit Cabot hauria pogut fer més apologia d'aquesta igualtat en què tant creiem".

Com es fa en altres països?

En molts països només s'hereta el cognom patern, com a Itàlia, França o els EUA, on la mare perd el cognom quan es casa. A l'Argentina, tradicionalment es posa el del pare, però el Pablo Zavi, argentí i catalanòfil, explica que ell ha proposat a la seva xicota que quan tinguin un fill porti el cognom d'ella: "No hi ha un motiu concret, però em sentiria orgullós que portés el cognom de qui vaig escollir per tenir fills". I això que el d'ella -Kowalczuk-, és més complicat. Al Brasil s'hereten els dos cognoms, però primer es posa el de la mare. En altres països, com Islàndia, els cognoms són el nom del pare amb un sufix. I a Tanzània es posa el nom, un segon nom d'un familiar i el cognom patern. El de la mare no consta enlloc. Per això, la Lídia Toda i el seu company, natural de Tanzània, han trobat una solució que satisfà les dues famílies. La seva filla es diu Alba Toda Naimani. Ell va proposar que la filla portés el cognom matern. A Catalunya mana el primer i a Tanzània, l'últim. Interpreten que Toda és un nom i Naimani, el cognom. "I així, tots contents", diu la Lídia. Però quan veuen el nom de l'Alba, sovint es dirigeixen a la Lídia com la "senyora Naimani". I encara més fàcil: hi ha llocs, com a l'illa de Java, on no s'utilitza el cognom.

Els Pérez tenen les de perdre

De Pérez, Garcia o Díaz n'hi ha molts i no corren perill d'extingir-se. En tot cas, tenen les de perdre a l'hora de negociar l'ordre dels cognoms, ja que l'argument "és massa freqüent", s'acaba imposant.

El Javier Garcia i la Mireia Gibrat, de 28 anys, fa tres mesos que han estat pares de la Martina. "Ho vam parlar força abans de tenir fills i, com que el meu cognom és massa habitual, vam triar el seu que és poc freqüent", explica el Javier, que es diu, per cert, doblement Garcia. Això ja li ha comportant algun petit incident: als Estats Units li han de fer comprovacions addicionals, ja que comparteix nom i cognoms amb un delinqüent. A la Mireia li fa "il·lusió" que la seva filla porti el seu cognom perquè hi ha molt pocs Gibrats -ve de la Catalunya del Nord- i el besavi de la Martina se'n sent especialment "orgullós". Però encara és poc habitual: el dia que li van donar l'alta de l'hospital, a la Martina li van posar els dos cognoms de la mare, pensant-se que era filla de mare soltera.

En saber que estava embarassada, l'Anna Tarrés, de 38 anys, va començar a fer campanya per posar el seu cognom a la seva filla Alexandra. Al principi, el seu marit, el Roc Pérez, hi era una mica reticent però al final "ho va entendre i ho va acceptar". A la família d'ell, sobretot al pare, li va costar una mica més. "El meu argument era que el meu es perdia i els Pérez no tenen fi. Però sembla que el cognom sigui com un llinatge reial, com si cada Pérez fos diferent", diu l'Anna.

Posats a triar entre Barreto i Díaz, la Sandra i el Javi van optar pel cognom d'ella, ja que Barreto és poc comú -ve del Brasil i Portugal- i perquè el pare de la Sandra havia mort i el cognom es perdia. Una mena d'homenatge a l'avi que l'Albert Barreto Díaz, de 16 mesos, no ha pogut conèixer. El Javi té dos germans més i el cognom Díaz no perilla.

La mare mana

El cas de la Gemma Cabot i el German Bustamante és una mica diferent, ja que expliquen que després d'optar per l'ordre tradicional dels cognoms pels seus dos fills, l'Adrià i el Nil, ara els volen invertir perquè el de la mare sigui el primer. El motiu? "Jo sóc qui dedica més hores als nens. A més, com que el meu company vol un altre fill, crec que tres embarassos justifiquen el canvi -explica la Gemma-. A més, el meu cognom m'agrada més". I és que li molesta el fet que els nens comparteixin cognom amb un cantant. El pare hi està d'acord però als avis paterns, que són nonagenaris, no els han dit res. "Tampoc cal fer-ne gaire publicitat", diu. Al fill gran, l'Adrià, que té 4 anys, al principi no li va fer gaire gràcia. "Li he dit que es dirà de manera diferent i respon que Bustamante li agrada més perquè té més lletres", explica la seva mare. És un altre possible argument per tenir en compte a l'hora de triar els cognoms dels fills.

Cognoms que s'extingeixen

Des de ben petita, molt abans de saber si era legal o no, l'Eva Antoñanza tenia clar que si un dia tenia fills, els posaria el seu cognom, ja que, com a filla única i noia, es perdia. "No entenc per què ha de ser el de l'home per definició", diu. Tant és així que quan només feia un mes que sortia amb el Rafa Guerra, l'hi va comunicar. A ell li va semblar bé, però quan gairebé catorze anys després va arribar l'hora, va posar una condició: triar el nom. "Deia que li posaria Fermín, que no m'agradava gens, però al final va triar Josep, que és el nom de l'avi patern, una tradició familiar", diu. Una part de la família d'ell, però, no ho sap. "És un tema del qual no s'ha parlat gaire, ja que són encara societats molt masclistes i no ho entendrien". Hi ha amics de la seva edat que també l'han acusat de reaccionària per haver-li posat el seu cognom.

Més continguts de