Festa o tortura: els olotins decideixen el futur dels correbous

Olot / BarcelonaQuan l’estiu del 2010 el Parlament va aprovar per majoria absoluta la prohibició de les corrides a les places de toros catalanes, els correbous van quedar-ne al marge. Els seguidors d’aquesta pràctica defensen des d’aleshores que es tracta d’una tradició identitària catalana que cal protegir, en què els animals no pateixen cap mal. Des dels sectors animalistes, per contra, argumenten que els embolats i els capllaçats són tan cruels com les corrides, i batallen des d’aleshores perquè els correbous també siguin història a Catalunya.

El correbou que es durà a terme dissabte a la plaça de toros d’Olot amb motiu de les Festes del Tura podria ser l’últim que se celebra a la ciutat. Tot dependrà del resultat de la consulta que convocarà l’Ajuntament el 2016 perquè els olotins decideixin si volen que es continuï celebrant aquesta activitat -recuperada el 1984 per la Penya Taurina de la Garrotxa- o si prefereixen que s’aboleixi. Al ple municipal del juliol, el correbou d’aquest any es va aprovar amb el suport de l’equip de govern CiU-PSC i amb els vots en contra de l’oposició (ERC, CUP i Olot en Comú). L’equip de govern defensa que se celebri perquè així ho recull la concessió de la penya taurina, que finalitza aquest 2015. Tot i que el resultat de la consulta, que previsiblement es durà a terme a la primavera, no serà vinculant, CiU i PSC volen conèixer l’opinió dels olotins, que a grans trets es divideixen en dos bàndols aparentment irreconciliables.

Enfront de les més de 2.900 persones que de moment han signat una petició a la plataforma Change.org per demanar l’abolició dels correbous a Olot, els organitzadors d’aquesta activitat esgrimeixen la xifra de seguidors. “Més de 2.200 persones omplen la plaça cada any i unes 500 no hi poden entrar perquè no hi caben”, apunta Josep Amores, president de la Penya Taurina de la Garrotxa. “Els animals no pateixen, només és un joc entre vaquetes i persones”, defensa Amores, que ni es planteja que pugui suprimir-se un dels actes “més tradicionals i multitudinaris” de les Festes del Tura. Amb tot, afirma que respectaran el que decideixin els ciutadans d’Olot. La penya paga 6.300 euros per organitzar el correbou, que data del 1636 i, abans que el recuperessin, s’havia celebrat fins al 1904.

Oposició de veterinaris i biòlegs

La Fundació Fauna, presidida per David Serramitjana, s’oposa frontalment al correbou. “El fet d’haver-se de divertir utilitzant els animals demostra que poc evolucionada que encara està part de la societat -lamenta Serramitjana-. Malgrat la insistència dels defensors dels correbous a fer-nos creure que els toros no pateixen en aquests espectacles, està científicament demostrat que no és així”. Ho corrobora Neus Royo, tècnica i metge de la mateixa fundació: “Veterinaris, biòlegs i metges confirmen aquest patiment”. Olot va prohibir les corrides de toros el 2006. “Aviat farà deu anys i tenim molt clar que és el moment adequat per parlar, debatre i acabar amb els correbous”, comenta Royo. “Volem que Olot torni a estar a l’avantguarda dins del món de la defensa animal i que la declaració de ciutat antitaurina sigui real”, assenyala Serramitjana.

Protestes arreu de l’Estat

Catalunya no és l’única que lluita per eradicar aquest tipus de celebració. Animalistes de les Illes Balears han convocat per divendres una “acció no violenta” per evitar el correbou de Fornalutx. Sota el lema “Okupa Fornalutx”, apel·len a la desobediència civil per aturar la festa taurina del poble.

Fora dels Països Catalans, a Castella i Lleó el torneig del Toro de la Vega és un dels esdeveniments que mou més enrenou. D’origen medieval, en aquesta cita -declarada d’interès turístic el 1980- tot el poble, sovint gairebé un centenar de persones, persegueixen i llancegen un toro fins a la mort. Els detractors d’aquesta pràctica han celebrat aquest estiu una petita victòria: al juny van citar a declarar l’alcalde de Tordesillas per possibles irregularitats en el torneig del 2014. “El reglament dels festejos populars de Castella i Lleó prohibeix fer mal als animals, però en el cas del Toro de la Vega s’agafen a l’excepcionalitat de la tradició”, indica Laura Duarte, portaveu del partit animalista Pacma. “Si no fos perquè té anys d’història, aquesta festa no es permetria. Nosaltres volem que es reconegui la incompatibilitat del torneig amb les lleis de protecció dels animals”, conclou.

Al País Basc la plataforma Donostia Antitaurina Orain també reuneix firmes perquè no hi hagi més corrides de toros a Sant Sebastià, on aquesta pràctica ha tornat després de tres anys de prohibició.

L’any amb més morts a l’Estat des del 2000

Amb dotze víctimes mortals, el 2015 s’ha convertit en l’any en què més persones han perdut la vida des del 2000 mentre participaven en corrides de toros, encierros i correbous. En aquests quinze anys, un total de 74 persones han mort a l’Estat. Als Països Catalans l’última d’aquestes dotze víctimes va morir el 22 d’agost, quan un home de 45 anys va patir una cornada durant els Bous al Carrer de la localitat castellonenca de Borriol. El dotzè mort a l’Estat es va produir dissabte als encierros de Cuéllar (Segovia), quan un home va rebre una cornada mortal al tòrax que va tocar-li directament el cor.