Publicitat
Publicitat

RECURSOS MARINS I CONSUM HUMÀ

Alguns experts alerten de la sobreexplotació de la pesca que pot posar en perill d'extinció l'espècie

Fins quan podrem menjar tonyina?

Els bancs de tonyina vermella s'han reduït en un 60% en els últims 10 anys per l'augment desmesurat del consum d'aquest peix. La demanda del Japó, sobretot, però també dels EUA i d'Europa n'ha disparat la pesca. Les organitzacions ecologistes denuncien que hi ha "sobreexplotació" i critiquen el creixement de les flotes pesqueres i de la seva capacitat, juntament amb l'expansió de les gàbies d'engreix al Mediterrani, que, segons diuen, posen la tonyina en perill d'extinció. Segons WWF, l'any 1995 els vaixells espanyols i francesos capturaven 15.000 tones de tonyina a l'any mentre que el 2006 només se'n van pescar 2.270 tones.

Tal com diu l'eurodiputat d'ICV Raül Romeva, "la tonyina s'ha convertit en una espècie icònica, en el símbol de la mala gestió que fem dels recursos marins", i alerta que "l'any 2049 ens podem trobar que el 80% de totes les espècies del mar que consumim no tinguin capacitat per regenerar-se".

La Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT), que treballa per a la conservació d'aquesta espècie, va intentar trobar una solució a la baixada dràstica d'exemplars i el 2010 va acordar reduir-ne en un 40% la pesca a tot el món. El límit va ser titllat "d'insuficient" per les organitzacions ecologistes que critiquen la ICCAT per ser massa tova en les seves resolucions. Segons Romeva, amb aquestes mesures no n'hi ha prou i demana "una aturada dràstica de les captures perquè l'espècie tingui temps de recuperar-se en el seu hàbitat natural". Romeva creu necessària "una moratòria de la pesca d'aquesta espècie. Si no es capturés cap tonyina a partir d'ara, l'any 2019 en recuperaríem els estocs".

No només moltes ONG demanen un boicot al consum de tonyina, sinó que diversos xefs i restaurants de renom han deixat de preparar plats amb aquest peix tan preuat, amb la voluntat de llançar un missatge d'alarma. Un d'ells és Sergi Arola, que no fa servir aquest peix en cap dels seus restaurants. "No utilitzo tonyina vermella per la greu explotació de l'espècie i per l'alta especulació que se'n fa", diu el cuiner català, que es mostra totalment "a favor d'una moratòria total sobre el 100% de la pesca de la tonyina vermella fins que l'espècie es recuperi, i un cop es recuperi mantenir límits de captura rigorosos".

Alternatives

Tothom està d'acord que la situació de la tonyina és preocupant però no tothom creu que estigui a punt d'extingir-se. Fernando de la Gándara, investigador de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, afirma: "No som en un nivell tan dramàtic com per deixar de consumir tonyina". De la Gándara sí que reconeix que hi ha un "problema de sobreexplotació de l'espècie però també és cert que és la pesca més regulada del món", i cita les previsions de la ICCAT, que apunten a una possible recuperació de l'estoc de tonyines si es respecten les limitacions que va imposar l'any passat.

A més, per aquest científic, hi ha una altra via que obre una possible solució a la sobrepesca, "la domesticació de la tonyina", un projecte pioner a l'Estat en què fa 12 anys que treballa i que actualment coordina. Es tracta d'un projecte a Múrcia en què estan intentant reproduir tonyines en captivitat. Per ara, els nivells de supervivència dels exemplars són baixos -d'un 10%- però De la Gándara confia que els avenços científics permetin apujar aquesta taxa. "D'aquí uns cinc anys -diu- podríem tancar el cicle de la tonyina vermella en captivitat, és a dir, aconseguir que els ous que capturem arribin a ser exemplars adults i es reprodueixin". D'aquesta manera es podria satisfer la gran demanda mundial de tonyina sense afectar els estocs del Mediterrani i de l'Atlàntic. Però no tothom hi està d'acord. Els ecologistes, especialment, no veuen aquesta proposta amb bons ulls. Raül Romeva diu que aquestes tonyines criades en captivitat "tenen una qualitat molt baixa", perquè el que li dóna gust a la tonyina és la seva carn, ja que han recorregut centenars de quilòmetres a gran velocitat, "i en aquest cas això no passa", afirma. A més, Romeva lamenta que "aquest és un producte molt debilitat al qual s'han donar molts antibiòtics i productes químics" i això perjudica el consumidor final.

Més continguts de