Publicitat
Publicitat

SALUT

Els metges adverteixen del risc de fer esport per lliure sense control mèdic

Fins on puc posar a prova el meu cos?

Cada cop més persones participen en maratons i triatlons, i posen a prova els seus límits físics sense valorar-ne els riscos per a la salut. Els metges recomanen passar controls mèdics preventius.

Fer esport és bo i saludable. Millora la qualitat de vida i allarga la vida de les persones. Però sempre que es faci amb seguretat. "Si es fa exercici intens sense estar preparat, el cor pot tenir problemes greus", explica el cardiòleg de l'Hospital Clínic, Josep Brugada. "La clau és la moderació", puntualitza. És a dir, posar-se en forma progressivament i anar augmentat la intensitat.

D'un temps ençà, ha augmentat el nombre de persones que participen en competicions atlètiques de resistència, com ara maratons, triatlons, rutes ciclistes o curses populars. "En aquestes competicions, les persones posen a prova els seus límits físics sense preparar-se adequadament ni valorar el risc cardiovascular i muscular que això comporta", adverteix Joan Bosch, especialista en medicina de l'esport de l'Hospital Sant Rafael.

"Fer una marató abans era considerat una proesa i ara la fa tothom perquè hi ha hagut un increment de la cultura de l'esport", diu l'esportista i inversor Josef Ajram. I, en canvi, cada cop hi ha més gent que practica esport per lliure sense seguir cap control mèdic. A l'Hospital Sant Rafael, per exemple, cada any realitzen unes 350 revisions mèdiques a esportistes però només un 2% dels controls són a gent que practica esport per lliure. La resta són esportistes federats als quals el seu club exigeix un certificat mèdic. I és que, quan no són obligatòries, les revisions s'eviten. Segons un estudi del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), un 75% de les persones que fan esport són gent que en fa pel seu compte i només un 19% en fan com a activitat d'un club federat o associació.

Esportistes de més de 40 anys

Quan es practica un esport a partir d'un cert nivell d'intensitat -com pot ser córrer una hora i mitja tres dies a la setmana- i, sobretot, quan es fa esport de competició, els metges recomanen sotmetre's a controls mèdics anuals. Les proves són un electrocardiograma, un ecocardiograma i una prova d'esforç. I, de fet, cada cop hi ha més curses per a esportistes no professionals que també requereixen proves mèdiques.

Però això és encara una excepció. Moltes persones surten a córrer pel seu compte, sense que prèviament hagin passat una revisió mèdica que determini el nivell d'intensitat que el seu cos pot suportar. "Has d'estar segur que el teu cor és prou valent per suportar l'exercici que li demanes. Pot tenir alteracions que en condicions normals no causarien cap problema però que durant l'exercici físic intens poden tenir conseqüències nefastes", alerta Brugada. Hi pot haver lesions, desmais, arítmies i, en el pitjor dels casos, la mort.

Les conseqüències cardiològiques són les més greus, però les més freqüents són les lesions musculoesquelèctiques. Brugada recomana que tothom que comença a fer esport es faci un electrocardiograma. "És una prova barata i senzilla, i ens pot fer sospitar de malalties que no havien estat descobertes", explica el cardiòleg. Els metges recomanen aquests controls, sobretot, als més grans de 40 anys que per primera vegada després de molts anys de no fer res, es posen a fer esport. "És molt habitual que persones que van fer esport de joves reprenguin l'activitat a una edat més avançada, pensant que poden assolir el mateix nivell i sotmetent el cos a sobreesforços perillosos", diu Bosch.

Tot i que fer esport regularment enforteix els músculs i la resistència corporal, l'edat i l'herència familiar tenen un rol important per determinar fins on una persona pot posar a prova el seu cos. "El risc no és l'esport sinó no conèixer si es té alguna patologia", indica. També presenten un risc elevat les persones que tenen colesterol, hipertensió arterial o tabaquisme. "S'han de fer més revisions a mesura que augmenta l'edat perquè el cos no és el dels 20 anys", apunta Bosch.

Entre les malalties més freqüents que es poden detectar, hi ha les cardiovasculars, que estan darrere d'entre un 74% i un 94% de les morts sobtades que es produeixen. "Amb la informació que hi ha, la gent hauria de ser més conscient", alerta Brugada. La mort sobtada, no obstant, continua sent excepcional, "però és rellevant per l'impacte social que té". "Que un noi mori en un camp de futbol és un drama i hi ha un degoteig de 45 morts anuals a l'Estat", reflexiona el cardiòleg. Els metges asseguren que, en un 80% dels casos amb desenllaç tràgic, es podria haver identificat prèviament una patologia cardíaca i haver evitat la mort.

Més continguts de