‘Keep calm, ponte peineta’

BarcelonaA la Fira d’Abril del Parc del Fòrum la terra grogosa de Sevilla, l’ albero, ha sigut substituïda per l’asfalt. Divendres a la nit va ser el dia de la inauguració. Es van encendre els llums quan ja era fosc i les autoritats ja estaven totes reunides a l’esplanada de l’entrada, i va començar oficialment la 44a Fira d’Abril catalana.

Per qui la visiti per primera vegada tindrà la impressió que està davant d’un parc temàtic de les fires d’abril. La rellet condensada o una manzanilla, la beguda oficial de la celebració amb permís del rebujito. Per l’espai on solen córrer els skaters, ara hi passegen dones vestides de faralaes arrossegant uns volants que deixen el rastre del desig d’arribar a les casetas i posar-se a ballar. Sonen les palmas a la llunyania i a poc a poc van apareixent unes casetas que en renglera dibuixen unes avingudes amb un horitzó de formigó. L’Hermandad de los Rocieros de Carmona, Nuestra Señora de Santa Coloma, qui més casetas té és la Virgen del Rocío, no tan condecorada com la Virgen del Amor, però molt més honorada amb un ball, el de les sevillanes, en el qual es distingeixen les balladores de pedigrí i les de l’Iradier: unes ballen, les altres es ventilen les aixelles seguint el ritme del cant i la guitarra. “ Por qué me llamas pecador si no tengo con quien quedar ”, “ Necesito el olor de tus cabellos ”, les sevillanes tenen lletres que no deixen a ningú indiferent. Per cert, els balladors semblen el complement.

Hi ha una caseta en què hi ha escrit un encoratjador Keep calm, ponte peineta. És un missatge 2.0 dins de tant classicisme, però la dona que agafa el micròfon segueix fidel a les tradicions. Dóna les gràcies a les balladores, als organitzadors i a l’artista que, instal·lada en un racó, pinta un quadre de l’espectacle. “ Tiene arte hasta para pintar al óleo ”, li diu. Tener arte vol dir arribar al grau màxim de la sublimitat, i l’oli deu ser a la pintura el que la salsa brava a la patata.

L’alcalde Trias sembla un incondicional de la pel·lícula Benvingut Mister Marshall, perquè passa davant de les casetas a la velocitat d’un Chevrolet descontrolat acompanyat de les altres autoritats. Alguns les han batejat com a “atrocitats”. El destí de l’alcalde és la caseta de la FECAC, i tots plegats hi entren tan atropelladament que perden un o dos votants emprenyats. Damunt de la tarima, el president de l’entitat, Daniel Salinero, fa un discurs reconciliador amb el passat. “ Vamos a demostrar que somos buena gente, y el que quiera subir que se suba y el que no, que se quede ”, diu amb el fantasma de García Prieto flotant per un ambient que el polititzen els polítics.

Els únics partits que tenen caseta són el PSC i Ciutadans, i si l’afluència és una premonició dels resultats electorals, els socialistes ho tenen magre. A la caseta del PSC hi ha Josep M. Sala, home fort que viu a les ombres de totes les ombres del partit i que en el seu moment va inaugurar amb Escrito en la cárcel un nou gènere literari, el diari exprés. En canvi, a la caseta de Ciutadans hi ha més bullici, tampoc gaire, però hi falta gràcia i salero. Carina Mejías i l’assessor Jordi Cañas semblen una paradoxa del ritme de la música que impera a l’ambient. Tampoc hi ajuden uns altres assistents, que si no fos pel taronja i els cors tribandera es podrien confondre amb els del club de les gavines.

I els locals llatins de la fira? A poc a poc, els mojitos i les caipirinhes expandeixen el seu gust ensucrat per una Fira d’Abril que viurà una 45a edició sense eleccions a la vista però en una Catalunya molt flamenca.