Societat
Societat 19/01/2011

La fiscalia ha investigat casos de coaccions violentes a nois que volien abandonar la Mara

Un informe policial sosté que bandes com la Mara 13 tenen una estructura "simple però existent", que intimida i agredeix els joves que volen desmarcar-se'n

Acn
5 min
Informe de la fiscalia consultat. ACN

Cornellà de LlobregatMolts veïns del barri de Can Serra, a l'Hospitalet, coincideixen: alguns joves són els principals protagonistes dels problemes que hi causen els nous grups juvenils violents, però també les seves principals víctimes. Confirmen aquesta impressió almenys tres expedients que la Fiscalia de Menors va obrir, al llarg dels dos anys passats, per coaccions i amenaces violentes a joves nouvinguts d'aquest barri, dues protagonitzades per alguns dels acusats de l'apunyalament de Sant Ildefons. Molts cops, les víctimes volien sortir d'uns grups que compten amb una jerarquia marcada. A pesar d'aquests fets els experts matisen, però, que "no tots els membres d'aquestes bandes cometen delictes".

Bandes com la Mara 13, que es va establir a Cornellà, i, especialment, a l'Hospitalet al llarg dels últims anys, "gaudeixen d'una estructura simple, però al cap i a la fi existent". Així ho sosté una investigació policial del maig passat, a la qual ha tingut accés l'ACN.

Aquesta estructura inclou una sèrie de sancions, com "intimidació i amenaces als que volen abandonar el grup, les quals consisteixen en un presumpte apunyalament o bé pallisses per part dels integrants, extorsió i coaccions".

Per aplicar aquestes coaccions, colles com la Mara tenen una jerarquia "on una part dels membres depenen de les decisions d'uns altres els quals exerceixen l'autoritat", opinen els investigadors de Cornellà, abans de radiografiar el grup dels "mareros" hospitalencs.

Un noi del Raval comanda el grup més jove, amb membres de 12 anys

Destaca la divisió dels membres de la banda per edats, i la joventut dels integrants del grup més petit: tan sols entre 12 i 13. Aquest grup especialment ocupat a captar nous "mareros" està comandat per un jove de 16 anys d'origen bolivià que viu, segons la policia, al Raval. El seu sobrenom (o "xapa") és Xango, i el nom real Carlos Alberto L. R.

L'acusat de ser l'autor material del crim de Sant Ildefons, Jordy, conegut com a "Danger", és segons els investigadors el cap del segon grup, el dels nois majors de 14 anys però que no passen de la majoria d'edat. Finalment dos majors d'edat comandarien tota la banda inspirada en la Mara Salvatrucha a Barcelona. Són, segons la policia, Crazy i el seu lloctinent, Roger.

Els caps de la Mara a Barcelona, Crazy i Roger, són reincidents

La policia havia detingut Crazy set cops per robatoris amb violència i altres delictes abans que el noi, que ara té 22 anys, acabés a la presó per fets d'aquest tipus. Nascut al país on la Mara Salvatrucha existeix de veritat i és virulenta, El Salvador, el jove s'anomena realment Marvin Enrique F. M.

Als seus 20 anys, Roger O. A., d'origen bolivià, també és conegut pels Mossos i arrossega un historial de detencions per delictes contra el patrimoni i de denúncies per tinença d'armes blanques.

"Aquestes persones són les encarregades d'organitzar els seus membres a l'hora de cometre fets delictius contra el patrimoni i les persones" i, a més, "són les encarregades de disposar les persones que entren al grup i els càstigs que han de rebre les persones que volen sortir del grup", considera la policia.

A pesar de la "percepció social", les bandes protagonitzen pocs delictes

Val a dir, però, que l'entrada o sortida del grup no sempre és traumàtica: molts dels seus integrants abandonen les colles sense problemes quan surten de l'adolescència o troben parella. "Evidentment quan aquests joves acostumen a protagonitzar els titulars de mitjans de comunicació és precisament a partir de fets violents o extremament violents", explica l'expert dels Mossos en bandes, Lluís Paradell.

Però afegeix que "no tots els membres d'aquestes bandes o grups cometen delictes ni sempre estan cometent delictes". "Hi ha aquesta percepció social, però en cap cas és la realitat", afegeix, tot subratllant que els casos de fets delictius protagonitzats per les bandes "constitueix una porció realment petita" en 'el conjunt de fets delictius que es produeixen a Catalunya".

Sí que hi ha alguns menors, amb tot, que han patit els càstigs que preveu l'estructura de les bandes per aquells que vulguin abandonar el grup sense respectar les normes. Diversos expedients de la fiscalia en donen fe.

Nintendos, PSP i MP3 per salvar-se de la banda

Un d'ells parla de la persecució que va patir durant l'estiu del 2009 un noi que ho va acabar denunciant a la policia aquell setembre. En la seva investigació, la fiscalia explica com Anass, un dels acusats per l'apunyalament de Sant Ildefons, i dos nois més el van extorquir durant tot l'agost.

El noi havia entrat a la Mara després que companys seus d'escola li insistissin durant una setmana, però quan va acabar el curs 2008-09, el juny, i va marxar de vacances a Blanes, l'adolescent va decidir abandonar-la. Quan va tornar, Anass i els altres dos nois, segons la seva declaració, li demanaven constantment diners i objectes. Anass l'advertia que "si no li donava aniria a parlar amb els grans perquè vinguessin i l'arreglessin", i "el denunciant tenia molta por perquè sabia que si no li donava res li clavarien un ganivet", narra l'expedient.

"El denunciant tenia molta por per aquestes amenaces perquè sap que li poden fer molt de mal i perquè els integrants de la MS porten armes blanques a sobre i el podrien apunyalar", afegeix. Tant va ser el temor, que el noi no es va presentar a classe quan el curs va tornar a començar, i es va arribar a recloure a casa. Finalment, quan els va denunciar, el jove assegura que havia entregat als seus agressors una Nintendo DS, una PSP, samarretes que havia rebut de regal, un MP3, altaveus i diners.

La colla els persegueix fins a casa

Un altre cas és el dels germans Rodrigo i José Ismael, que van entrar a la Mara a inicis del curs 2008-09. "Els caps havien explicat que apunyalarien aquells que sortissin", van assegurar a la fiscalia, però van deixar d'anar a les primeres reunions cap a finals del 2008. La persecució que van patir va arribar al seu punt àlgid el juny del 2009, quan els seus excompanys de banda els van començar a anar a buscar a casa armats. "En diverses ocasions han tocat el timbre", va denunciar la mare a la policia, "i s'esperen a sota per veure si baixen Rodrigo o José Ismael".

Agressions perquè "era nou al barri"

Altres cops, els joves són víctimes de les bandes sense haver-hi tingut contacte. És el cas de Michael Bryan. Fa tot just un any, en un cas que també ha acabat en mans de la fiscalia, un grup de nois i noies es va presentar dos vespres al davant del pis on vivia "amb la cara coberta" i portant "ganivets, pals i ampolles, en actitud molt amenaçadora", segons el pare del menor.

També li havien pintat el portal de casa amb símbols de la Mara. Segons van indicar alguns dels agressors als agents que van intervenir en l'incident, tot tan sols perquè Michael Bryan era "nou al barri". I vivia davant de Kemberly, una de les persones que va participar en l'atac. I una de les que més tard han resultat imputades per l'intent d'assassinat del noi de Sant Ildefons.

stats