Publicitat
Publicitat

En aquesta població de la Conca de Barberà no cal portar ni roba ni diners

El Fonoll, un poble per viure en pilotes

Es llevaran sense dubtes sobre quina samarreta toca avui i sobre si combina amb el calçat. No es trauran el pijama. No cal, no en porten. I sortiran a passejar sense cap preocupació sobre si l'han encertat amb la vestimenta més adequada tenint en compte les altes temperatures. Al Fonoll, al terme municipal de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), la vida transcorre així: sense roba i a un ritme reposat, des que l'Emili Vives, un empresari barceloní de 59 anys, va optar ara fa 16 anys per donar un tomb a la seva vida i a la de tots els que volguessin viure com ell.

Cansat de tot, l'Emili va prendre una decisió en ferm: abandonar la "rutina frenètica" de la ciutat i els negocis i instal·lar-se al poble que, sense haver vist abans i només guiat per una escarida descripció, acabava de comprar -formava part d'uns extensos terrenys privats per a la caça- amb la idea de convertir-lo en el primer poble naturista de Catalunya.

Sí, un lloc especialment dissenyat per viure en pilotes. Aquesta idea ha anat donant forma al que és el "projecte de vida" de Vives, una inversió a llarg termini que assegura no haver fet amb finalitats econòmiques sinó vitals. El Fonoll estava abandonat des de la postguerra i el seu repte era tornar-lo a posar en marxa. Tornar-lo a fer habitable. "La imatge de la vegetació envaint qualsevol resta de vida anterior", però, li va fer "caure el cel a terra" en la primera visita.

Paella nudista

Ara tothom que hi vulgui passar una estona ho haurà de fer sense roba per mimetisme amb l'entorn i poder participar d'alguna de les múltiples activitats que s'hi organitzen. Des de curses de cros, a revetlles de Sant Joan o paelles, com la que cuinaven una trentena de persones un diumenge d'estiu i amb una calor intensa quan aquest diari es va colar en la seva rutina naturista.

El Fonoll apareix de sobte, amagat a la vall del Corb. Un cartell ja adverteix a l'entrada que es tracta d'un poble naturista però, tot i l'avís, la primera visió és impactant. Gent carregant plats, d'altres conversant, d'altres prenent el sol o planificant el menú. Tots, completament nus.

"Anem despullats però tenim el cap ben posat", bromejava l'Emili mentre començava a cuinar els primers ingredients per a l'arròs: "Si hi ha risc de cremades, em taparé i llestos i si tinc fred em poso un jersei, el nudisme és un plaer, no una manera de malviure. No s'ha de caure en l'exageració".

Tres hores de feina

Actualment, el poble té una desena de veïns fixos. Són, segons l'Emili, els voluntaris del Fonoll, perquè tenen dret a una casa i als serveis bàsics a canvi d'unes hores de treball. Entre dues i tres cada dia. Si algú en treballa més es consideren hores extres de dedicació i es compensen amb vals per valor de sis euros només bescanviables a la botiga del poble. "Nosaltres no toquem diners", apunta el Pasqual, que treballa al bar del Fonoll, i explica que aquí la vida és "plàcida i a un altre ritme", però que quan s'hi surt poden venir els problemes: "Estàs mancat de capacitat econòmica per comprar res, perquè realment no estàs cobrant un sou convencional". Al Fonoll es treballa només per viure i els estalvis acumulats en etapes anteriors no serveixen de res. No calen diners si no es pretén sortir del poble. Si no s'és voluntari es paga una entrada per fer ús de les instal·lacions.

El Pasqual va arribar-hi fa uns deu mesos, quan es va veure sense feina. Explica que estava acostumat a viure amb molt d'estrès i que el xoc va ser tan fort que va necessitar dos dies per a la desconnexió. "El silenci és una sensació nova, jo vivia en una zona amb trànsit continuat de cotxes, mentre que aquí en sents un molt de tant en tant", explica mentre una parella -també nua- repassa l'exposició de fotografia naturista que s'exposa al local.

Una de les normes que s'especifiquen a la pàgina web del Fonoll és l'accés limitat a homes solitaris per tal de mantenir un equilibri entre el nombre d'homes i dones. Per això es recomana als homes anar-hi amb parella o amiga, o bé portar una clienta que compensi la balança. Queda clar, doncs, quin és el perfil més freqüent, encara que Vives destaca que hi ha moltes parelles i, fins i tot, famílies instal·lades a la zona de càmping annexa al poble.

Els problemes legals, per la negativa a la concessió de llicències de l'Ajuntament i les acusacions d'il·legalitat d'unes reformes que s'han fet per silenci administratiu, han marcat des del primer dia la trajectòria del poble.

Més continguts de