Publicitat
Publicitat

Get the Blessing: "Volem agradar a la gent que no li agrada el jazz"

Portishead "Teníem ganes de tocar una música molt més desendreçada. I més divertida" Ornette Coleman "La gent pensa en la seva música com a 'free jazz', però els arranjaments estan força estructurats" Directe "Tenim un so més lliure en viu"

Get the Blessing és un quartet de jazz britànic format per Jim Barr i Clive Deamer, baixista i bateria respectivament del grup de directe de l'influent trio trip-hop Portishead, amb Jake McMurchie al saxo i Pete Judge a la trompeta. En part pels seus vincles amb l'escena pop-rock independent del Regne Unit -Deamer també toca en directe amb els herois de l' indie Radiohead-, Get the Blessing practiquen una barreja de jazz i pop-rock que els porta avui al Jamboree, en el marc del Mas i Mas Festival. L'ARA parla del seu debut a Barcelona amb Jim Barr.

En què es nota la influència del pop-rock sobre la seva música?

Pensem en els nostres temes com cançons, tenen una estructura lleugerament pop. Encara que no tinguin lletra, són fàcils de recordar, mentre que bona part del jazz modern no ho és. Bona part del jazz modern és un repte, a l'hora d'escoltar-lo. A nosaltres ens agrada que a la gent que no li agrada el jazz li agradi el que fem. És el que intentem.

Però agafen el nom d'una cançó d'Ornette Coleman, el nom de referència del free jazz .

Ens agrada tenir una estructura forta amb parts més lliures. De fet, com en bona part de la música de Coleman. La gent pensa en la música de Coleman com a free jazz , però, de fet, els arranjaments de la seva música estan força estructurats. És el que busquem nosaltres, una bona estructura en què tot cau al mig.

El grup va sorgir com una reacció a Portishead?

D'alguna manera sí, perquè quan vam formar el grup ja feia un parell d'anys que tocàvem amb Portishead, i és un grup genial, però és molt organitzat, així que quan vam començar amb Get the Blessing teníem ganes de tocar una música molt més desendreçada. I més divertida. Vam començar a compondre material propi i a enregistrar cançons.

Després dels discos All is yes (2008) i Bugs in amber (2009), estan preparant el tercer àlbum. L'avançaran al Jamboree?

Toquem gairebé totes les cançons noves en directe, així que les podreu sentir en viu. Està previst que el disc surti al febrer.

Com serà?

Hi ha canvis. La música és semblant, però sonarà més única i distintiva, més suau i madurada. Les cançons són més potents. Esperem que sigui un salt endavant, però sense abandonar el que hem fet fins ara. El rock hi continua present, però potser és més subtil, més simple. Estem treballant amb col·laboracions. Robert Wyatt cantarà en un dels temes; i Viv Albertine, de The Slits, i Beth Gibbons, de Portishead. Potser hi haurà una col·laboració d'algú de Radiohead, però això encara s'ha de veure.

Com és el seu directe?

És difícil capturar a l'estudi la nostra energia en viu. Els directes són molt més salvatges. Hi ha molta més passió, perquè estàs tocant per a la gent. I suposo que també tenim un so més lliure en directe.

Més continguts de