Publicitat
Publicitat

OPINIÓ El traspunt

Gimnàstica lingual per la difusió de la cultura catalana

Internacionalització. Hi ha paraules que se't creuen a la boca en pronunciar-les. Provin que un nen de quatre o cinc anys la digui en veu alta. Provin-ho vostès mateixos.

Inter és una introducció bastant fàcil, però la síl·laba que segueix obliga a aixecar la llengua fins al cel de la boca i tot seguit arrossegar-la cap al davant posant la punta sobre el maxil·lar per tornar veloçment al punt anterior i, sense respirar, moure la comissura dels llavis per arribar a la següent. Quina gimnàstica! No acaba aquí la qüestió, perquè cal afinar la llengua perquè la c i la z surtin ben diferenciades. Amb tot, aquesta dificultat només és el preludi d'una altra de més gran, la incògnita que et tenalla quan intentes abastar el sentit, és igual que sigui el primer o l'últim, de la paraula. Doncs si bé és cert que es tracta d'una expressió dinàmica, no queda clar si has d'agafar les maletes i córrer a l'aeroport o començar a navegar per internet per conèixer totes les capitals que són i seran.

I cal veure que poc li costa dir-la al conseller de Cultura de la Generalitat. I com ho té, de clar. La cultura catalana és molt creativa i una de les accions principals del seu mandat serà la internacionalització (en repetir-la surt més fàcil). Sap, per descomptat, que és més fàcil exportar llençols que versos, caramels que literatura. No és un mal propòsit, i llueix, però ens conformaríem amb que els habitants d'aquest petit país valoressin la cultura en general i la pròpia en particular com un bé de primera necessitat. I que els mitjans de comunicació, igual que els líders polítics, enraonessin més sovint de la importància de saber, de reflexionar, de conèixer. No serà el primer pas per sortir de la crisi, però segur que l'és per evitar-ne de futures.

Més continguts de