La meva germana petita, la Sílvia, em va dir que el noi estava molt bo. Jo no em volia moure de la sorra, feia un dia de sol dels que te'n recordes, i ja començava a fer caloreta, caloreta d'abril. Jo estrenava biquini, aquell de les ratlletes negres, així que no em venia gens de gust acompanyar-la fins on em deia, allà, fins a les carpes, repetia, anem a votar, aixeca't, Carla, i tot perquè deia que havia vist un noi que era guapo i que a veure si m'hi acostava, que segur que seria fàcil parlar-hi, amb l'excusa de votar.
Quina boja! La Sílvia, quan vol, és molt pesada. És massa pesada, i tot l'embolic que es porta amb els nois a mi m'esgotava, la veritat, però què hi farem, és bona noia, una germana és una germana, tot i que sovint em vénen ganes d'escanyar-la. En això m'assemblo a la mare. ¿Per què se li havia ficat dins el cap, a la Sílvia, que jo havia de conèixer ningú?
A la sorra s'hi estava molt bé: havia carregat l'iPhone amb cançons noves i havia agafat una revista, així que ja et pots imaginar que el que menys em venia de gust era haver d'aguantar la Sílvia i els seus rotllos de nois i tota la murga i tal. La veritat és que jo no enyorava el Toni, feia tres setmanes que havia trencat perquè era un pesat i un nen, ja t'ho he explicat, un d'aquests que et controlen tot el temps, sí, un pesat, que si truca'm, que on has estat, que amb qui parlaves, que si deixa de saludar aquell del gimnàs, que si la teva amiga no em cau bé, que si m'estimes i que si segur que m'estimes. Buf! Quin home! No em deixava ni respirar. No em deixava viure, el tio, sí, també me l'havia presentat la Sílvia, però quin error, Déu meu, quin error! Jo volia independència. Aire, llibertat. I el Toni aquell era insuportable, gairebé com la meva germana, que allà, asseguda vora meu, a la sorra, em repetia que havíem d'anar a votar, que anem a votar perquè havia vist un noi moreno, aquell de la camisa vermella, em deia, sí, el que porta la cosa groga, el veus, Carla, oi que és guapo? Independència, va dir la Sílvia, anem a votar per la independència. I jo que pensava que la independència era allò, estar a la platja sola, sense cap Toni pesat fent-se el graciós o insistint que li fes un massatge o que el convidés a una cervesa.
Així que al final vaig deixar que la meva germana em portés fins a la carpa. També era una manera de fer-la callar. S'havia de votar per la llibertat, em deia, la independència i això, i de passada ens acostem al noi, a veure què. A mi, la veritat, és que la política no em diu gaire cosa. Esclar que jo ho veig potser d'una manera equivocada, o no, no ho sé, però crec que la llibertat és bona, que s'ha de poder triar, a la vida, en tot, en coses personals i de grup, i que és bo poder decidir completament el que t'afecta. Però bé, l'important era el noi, i sí, esclar, que només de veure'l jo vaig i agafo la papereta del sí, i no per convicció, què sé jo, sinó perquè sí, perquè bastava que el mirés i alguna cosa dintre meu deia sí, o potser era la meva germana, que també deia sí, sí, mira'l, sí, i va agafar la papereta del sí, perquè ella sí que té opinions fermes sobre gairebé tot, com la mare. Amb això ha sortit a ella, també, jo sóc més cagadubtes, ja ho saps, però vaig agafar la papereta del sí i la vaig ficar a l'urna, tot i que només feia que mirar el noi, jo portava les ulleres de sol grosses, les que em tapen mitja cara, així que estava segura que no em veia perquè quina vergonya…
Bé, ara ja han passat uns mesos, i seguim sortint junts. Es diu Toni, com l'altre, és curiós, com el pesat, però res a veure, eh. Aquest Toni és tot el contrari, és molt atent i respectuós, molt maco, ell, molt simpàtic, però al mateix temps és molt independent, ja m'entens, va molt a la seva i sembla que es fixa poc en mi, ja saps, em sento sola, i això que n'estic molt, d'ell, però està tot el dia amb els seus rotllos i a mi que em bombin. Estic sempre sola. La Sílvia, ja ho saps, ara és a Londres. I, sí, et vinc a buscar per anar a la platja, el Toni em diu que no hi pot anar. La mare també ja m'ho repeteix, ja, que entre poc i massa…
No sé de què rius, ara. Calla, calla, no m'hi facis pensar, que m'agafa plorera.
