EDUCACIÓ INFANTIL
Societat 18/05/2012

El Govern retalla com a mínim un 33% l'aportació a les escoles bressol

El Govern retalla un 33% l'aportació d'aquest curs a les llars d'infants, que serà de fins a 1.300 euros per plaça. El curs que ve, els municipis rebran encara menys. Ensenyament proposa fixar preus en funció de la renda.

Sònia Sánchez
3 min
UN SERVEI EDUCATIU IMMERS EN ELS CANVIS A la retallada del Govern, l'Ajuntament de Barcelona hi ha sumat l'augment de nens per aula i la reducció del suport educatiu. Un terç dels centres públics de la ciutat, com aquest d'Horta, van fer vaga la setmana passada contra els canvis.

BARCELONA.La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha concretat finalment la retallada de la seva aportació a les llars d'infants municipals. Els ajuntaments rebran enguany 1.300 euros per plaça, un 33% menys que els 1.800 euros que rebien fins ara. Per al curs vinent, el Govern fixarà aportacions diferents per a cada municipi en funció de criteris com la "mida" o el "nivell de renda", però en cap cas superarà aquests 1.300 euros. Molts municipis rebran, doncs, una retallada més alta que aquest 33% i això repercutirà, en molts casos, en el preu que paguen els pares. Unes quotes que decideix cada ajuntament, però que Rigau proposa que es fixin en funció del nivell de renda de la família.

Forquilla d'aportacionsL'ajut al municipi dependrà de la realitat social i les necessitats

Fins ara, la Generalitat finançava un terç del cost (per plaça) de les llars d'infants municipals, un altre terç el posava l'Ajuntament i l'últim, la família. En aquest sistema, es va prendre com a punt de partida el cost mitjà de 5.400 euros per plaça, de manera que el Govern aportava 1.800 euros a tots els ajuntaments. A partir del curs vinent, en canvi, s'atorgarà una quantitat diferent a cada municipi en funció de la seva "realitat socioeconòmica, el nivell de renda de les famílies, la seva mida" i altres variables, com la proporció de famílies que requereixen serveis complementaris de l'escola bressol, el servei d'acollida i el de menjador. "No és el mateix donar 1.800 euros a Badia que a Matadepera", va dir ahir Rigau al Parlament. Ara la Generalitat i els municipis han de negociar una forquilla que establirà diverses categories de municipis amb subvencions diferents. Rigau no va voler concretar xifres, però va deixar clar que en cap cas se superaran els 1.300 euros d'enguany.

Preus en funció de la rendaEls pares hauran de pagar més però amb ajuts a les rendes baixes

L'assignació d'aportacions del Govern a cada categoria de municipi tindrà en compte també els recursos de les famílies. Alhora, la consellera va apostar perquè "l'aportació familiar es vinculi a la renda". El preu de l'escola bressol per als pares el determina cada ajuntament i la retallada de l'ajut del Govern farà que molts apugin aquesta quota. Però el debat entre la Generalitat i els ajuntaments ha obert la possibilitat d'establir preus diferents en funció de la renda, com ha fet Sabadell. Per al curs vinent, aquest municipi ha fixat 6 trams de preus lligats als ingressos, que van des dels 82 euros mensuals fins als 200.

Un 22% de places buidesLa distribució territorial de les escoles bressol és "ineficient"

La consellera va explicar ahir tots aquests canvis al·legant que cal fer el model "més sostenible i més eficient". Per avalar aquesta afirmació, va donar les xifres del mapa de llars d'infants de Catalunya que s'ha tancat aquest mateix any.

Una iniciativa legislativa popular (ILP) del 2004 va establir la necessitat de 30.000 noves places públiques d'escola bressol a Catalunya. El mapa del període 2004-2008, que es va prorrogar fins al 2012, n'ha acabat creant 40.493, però la cobertura de la demanda només ha pujat d'un 33% el 2004 fins a un 36% enguany.

De fet, del total de 64.326 places públiques que hi ha ara a Catalunya, 14.233 (un 22%) estan buides. Rigau va denunciar la "inequitat" de la "distribució territorial" de les places obertes els últims vuit anys. Fins a 127 municipis catalans han creat "més places d'escola bressol que el nombre de nens de 0 a 3 anys que tenen al padró". La previsió que es va fer el 2004, que assignava a 412 municipis les places públiques que havien de crear per cobrir la seva demanda, només s'ha complert en 50 ajuntaments. Moltes localitats de rendes altes han creat més places de les que els calia (148 localitats no previstes al mapa també han creat places) mentre que d'altres s'han quedat per sota de les necessitats.

stats