A Gràcia encara hi ha 166 plaques franquistes: en marxa el procés per retirar-les
L'Ajuntament assumirà íntegrament el cost de retirar i arranjar l'espai
BarcelonaEl districte de Gràcia ha començat a enviar cartes als propietaris dels 166 edificis que encara conserven la placa que identificava els habitatges protegits construïts pel Ministerio de la Vivienda durant la dictadura franquista, per començar el procés de retirada. Si no hi ha una resposta contrària, l'Ajuntament es farà càrrec dels costos de treure-les i arranjar l'espai on estaven col·locades. Amb l'inici d'aquest procés, Gràcia se suma a la retirada que també s'està fent a Nou Barris, on s'han detectat 232 plaques franquistes. De fet, aquesta tasca s'estendrà de forma progressiva a la resta de la ciutat.
La llei de memòria històrica, que va ser aprovada l'any 2007, obliga les administracions públiques a prendre mesures per a la retirada dels símbols d'exaltació de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. Per aquesta raó, el districte de Gràcia ha instat els propietaris a treure la placa i els ha anunciat que, si en el termini d'un mes no han expressat l'opinió contrària, la retirarà d'ofici, assumint el cost íntegre de la retirada i de l'arranjament de la façana si cal.
Les comunitats de veïns que s'hi oposin, ho hauran de fer constar en un escrit presentat al Registre Municipal on consti l'acord de la comunitat. En cas de no rebre resposta, l'Ajuntament entendrà que la comunitat és favorable a la retirada de les plaques, que es durà a terme quan s'hagi acabat el termini establert i d'acord amb la llei de memòria històrica.
El districte barceloní s'ha mostrat oposat a les referències franquistes a l'espai públic perquè són contràries a la democràcia, la llibertat i la solidaritat i perquè representen una infracció moral cap a la memòria de les víctimes del feixisme i de les persones que van patir la repressió de la dictadura a l'Estat entre el 1936 i el 1975.
Actualment, a Barcelona no consta que hi hagi cap escultura ni símbol franquista a l'espai públic. Amb tot, encara sobreviuen desenes de plaques i símbols en espais privats d'ús públic o similars de la ciutat, com ara esglésies i cementiris.
