Granollers va celebrar un any més la seva mitja marató, una de les curses més populars de Catalunya. Més d'11.000 persones -2.000 més que l'any passat- van tornar a recórrer 21 quilòmetres pels carrers de la capital del Vallès Oriental, les Franqueses i la Garriga. La cursa estrenava recorregut però aquest any hi havia una diferència que segur que els de Granollers recordaran molt més. Un cop de vista als carrers de la ciutat ja deixava veure que hi predominava el color blau cian. Molta gent portava la samarreta en record de Jordi Vinardell, gran apassionat de la Mitja Marató de Granollers que va morir a l'agost d'un tumor al cervell.
Recordar el Jordi
Al tret de sortida, disparat per l'alcalde, el van precedir 30 segons de silenci en memòria de tots els que lluiten contra el càncer. Ja amb la cursa en marxa i lluny de la música en directe que acompanyava la sortida dels corredors, l'ambient el va posar el públic, especialment a la plaça de la Corona, on es va instal·lar la paradeta de la campanya Ara, correm contra el càncer i on els membres de l'Associació d'Amics del Jordi Vinardell venien les últimes samarretes. Enmig de les ovacions als corredors que anaven de blau, els membres de l'Associació comentaven la quantitat de samarretes que es veien entre els corredors i entre el públic. "Impensable", deia una persona. De fet, al principi van pensar fer-ne entre 50 o 100, per recaptar diners per a la unitat de cures pal·liatives de l'Hospital General de Granollers, on el Toti -com els amics coneixien el Jordi- va passar els seus últims dies. "Al final n'hem fet 4.500 i com a molt ens en deuen quedar unes 200", comentava Toni Jané, membre de l'Associació. El moment àlgid a la plaça de la Corona va arribar quan hi va passar la dona del Jordi, que corria la cursa acompanyada dels amics que s'hi van unir i els crits d'ànim de tot el públic.
Sonia Abeijón coneixia el Toti i va decidir córrer la cursa per primera vegada com a homenatge. "Sempre me la mirava i aquest any vaig decidir fer-la amb la samarreta". És el mateix cas d'un altre corredor, també de Granollers i que també duia la samarreta: "És la gent la que et porta a córrer. Només fa tres mesos que corro i aquí em tens". David Valls també s'hi va sumar. El seu pare va morir de càncer i el seu sogre pateix la malaltia: "És per ells que he corregut".
