Greenpeace denuncia una mala gestió de la costa

BARCELONA."Continuem llençant diners al mar", es lamentava ahir el responsable de biodiversitat de Greenpeace, Miguel Ángel Soto, en la presentació del seu informe Destrucció a tota costa , que un cop a l'any analitza l'estat del litoral. Els diners a què es referia són els invertits en regeneració de platges, reconstrucció de passejos marítims, dragatges o espigons. Per exemple, els 33 milions gastats a les platges de Barcelona entre el 2008 i el 2011, o els 23 milions destinats a les platges del Maresme, segons va detallar la delegada de Greenpeace a Catalunya, Ana Rosa Martínez.

L'organització ecologista assegura que les administracions s'han vist obligades a impulsar aquestes actuacions per culpa d'una mala gestió anterior, que ha tingut com a conseqüència una excessiva urbanització del litoral català. Considera que són "pedaços" per "sostenir un model de turisme caduc", que es podrien haver evitat, i demana una política de gestió integral de la costa catalana que acabi amb aquest "malbaratament". L'estudi calcula que, en els últims anys, el conjunt d'administracions públiques han malgastat prop de 78 milions.

Factors que no es consideren

Segons Ana Rosa Martínez, la política actual no està tenint en compte l'amenaça del canvi climàtic. Aquesta "falta de visió" suposarà un cost estimat de 583 milions des d'ara fins a final de segle, a causa de la intensificació dels temporals i les sequeres, i de la pujada del nivell del mar. Un altre aspecte que, segons denuncia l'entitat, no s'està tenint en compte, és el benefici econòmic que suposa la producció dels ecosistemes sans que queden, que un estudi del 2009 va xifrar en 2.573 milions d'euros anuals. De tots els ecosistemes costaners, el valor dels serveis de platges i dunes era dels més alts, de prop de 84.000 euros anuals per hectàrea. Greenpeace alerta que "és en aquests sorrals on més s'assenta la indústria turística i, per tant, els que el mateix sector hauria de tractar amb més cura".

Els ecologistes proposen com a solució un pla de recuperació del litoral que vinculi turisme amb sostenibilitat. Preveu que s'enderroquin les construccions il·legals per fer créixer el domini públic i les servituds de protecció, que es restaurin zones d'alt valor ambiental i econòmic i que es comprin terrenys costaners per protegir-los. Aquest pla es finançaria amb ecotaxes als hotels de cinc i quatre estrelles, als creuers i als submarinistes que facin un mal ús de les costes. Unes impostos que es calcula que recaptarien 100 milions d'euros.

Pendents de la llei de costes

Miguel Ángel Soto es va mostrar pessimista davant la modificació de la llei de costes -que està previst que es plantegi en el consell de ministres d'avui-, que va anticipar que fomentarà el "desenvolupisme obert" per satisfer els "lobis del totxo". Tal com va publicar l'ARA divendres passat, la reforma de la llei de costes podria anar acompanyada d'una reforma de la llei del sòl que permetria la regularització de construccions il·legals encara que hi hagi una sentència judicial d'enderroc ferma.

Arran d'aquesta revelació, la portaveu de Greenpeace, Pilar Marcos, ja va advertir d'una una nova "aposta per la indústria del totxo i del formigó". A banda de regularitzar els habitatges il·legals construïts fins ara, l'organització tem que aquestes mateixes mesures obrin una nova etapa de permissivitat en què les noves irregularitats que es cometin en el futur també siguin automàticament perdonades. "Els presagis no són bons", va sentenciar.