02/09/2011

Guillotinar la programació

2 min

Abans la inserció de la publicitat entre els programes es feia amb un cert tacte. Els presentadors donaven pas als anuncis o s'aprofitaven instants de transició en les sèries per introduir una cortineta que ens conduïa suaument cap als obligats anuncis. Darrerament, però, els espots televisius irrompen per sorpresa a la pantalla, estridents i bruscos. Deixen amb la paraula a la boca els convidats dels programes o parteixen sense compassió una trama d'acció d'una sèrie o d'una pel·lícula.

Veient una edició refregida de El Club de la Comedia va arribar a ser desesperant. Els anuncis partien en tres parts els monòlegs, que teòricament tenen sentit com a una sola peça. Fins i tot escapçaven paraules i una senyora amb un detergent a la mà deixava a mitges a Florentino Fernández, que recordava els seus traumes d'infantesa. I quan no fan anuncis les cadenes t'embruten la pantalla amb uns rètols de promoció d'altres continguts. T'expliquen les notícies, o veus un partit de futbol, o estàs abduït pel suspens d'una sèrie, i de sobte t'apareix una foto de Jordi Évole, per recordar-te que torna diumenge, o les cares dels Manolos o la de Belén Esteban per anunciar els seus programes.

Una altra molèstia per a l'espectador són els rètols del "Tot seguit..." i " En unos minutos... ". T'anuncien el programa següent quan l'espai que estàs veient està a punt de concloure. Per tant, si és un concurs dedueixes amb facilitat que els participants fallaran la prova perquè el programa és a punt d'acabar. O que el desenllaç de l'episodi és justament aquell perquè no hi ha més temps perquè passi res. La televisió esguerra els seus propis continguts amb el pretext d'autopromocionar-se. Ni respecte per l'audiència ni per ella mateixa.

stats