Han de tenir Facebook i Twitter els presos?
La restricció de la llibertat a la qual estan sotmesos els presos suposa també un aïllament de les xarxes socials. Els interns encara es comuniquen amb l'exterior amb els procediments tradicionals.
BARCELONAL'aïllament que suposa ingressar en un centre penitenciari té, des de fa uns anys, una altra dimensió: la desconnexió de les xarxes socials. "El no accés a les xarxes socials és un aspecte més de la restricció de la llibertat; de la mateixa manera que no poden triar sortir al carrer, no poden tenir accés a la resta del món a través de la xarxa", argumenta Pilar Medina, professora del departament de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i doctora en psicologia.
Tot i que les presons catalanes tenen ordinadors i els presos poden optar a rebre classes d'informàtica -en les quals, de vegades, també s'utilitza internet de manera restringida-, l'accés a la xarxa està prohibit i, en conseqüència, també la utilització de plataformes com Facebook i Twitter. "Augmenta el llistat de conductes prohibides i vigilades, perquè han augmentat les formes d'accés al món exterior", destaca Medina. La comunicació dels interns en règim ordinari -els de segon grau i els presos preventius- amb el món exterior s'ha mantingut estricta en els últims anys. Poden mantenir contacte telefònic amb amics i familiars cinc cops a la setmana -a través dels telèfons del centre, que detecten els números als quals es truca- i enviar les cartes que vulguin per correspondència tradicional, detallen des de Serveis Penitenciaris. A més, poden quedar amb els seus familiars als locutoris i, un cop al mes, fer-ho en una sala o a través de l'anomenat vis-a-vis. "Intentem que tinguin el màxim de prestacions perquè hi hagi normalitat a la seva vida, però la vida d'un intern en règim ordinari no té comparació amb la d'un ciutadà lliure, perquè si no la privació de llibertat no tindria sentit", detallen a Serveis Penitenciaris.
Tràfic de mòbils
"Introduir les xarxes socials als centres penitenciaris canviaria el concepte de presó", explica Jaume Almenara, professor de psicologia i comunicació de la Universitat de Barcelona (UB), que destaca que una persona que ha estat molts anys interna es pot trobar amb una realitat diferent en sortir. Tenir un telèfon mòbil a la cel·la no només està prohibit sinó que també se sanciona. L'arribada dels smartphones -una finestra oberta al món- ha fet créixer el tràfic de mòbils a la presó, que, de la mateixa manera que el tràfic de drogues, és objecte de control dels funcionaris.
Tant Almenara com Medina consideren, però, que malgrat la desconnexió tecnològica, l'aïllament en cap cas és total. De fet, els interns sí que tenen accés a la informació a través de la televisió -en poden comprar i gairebé totes les cel·les de les presons catalanes en tenen una-, poden veure canals de pagament -segons fonts penitenciàries, la despesa que suposa la televisió de pagament és "mínima"-, escolten la ràdio i poden llegir premsa escrita. "El màxim problema que es pot trobar una persona que ha estat interna durant molts anys és que, en sortir, li exigeixin per treballar coneixements d'unes disciplines que abans no es demanaven", raona Almenara. "El que és difícil no és adaptar-se a les noves tecnologies sinó a la nova societat, en què tot va accelerat i tens set segons perquè l'altre es faci una impressió de tu", explica Medina.
La retirada del berenar com a mesura d'estalvi ha obert el debat sobre les prestacions i serveis als presos i sobre si aquests serveis han de canviar amb la crisi. "La legislació penitenciària del nostre país és força respectuosa amb els drets de les persones privades de llibertat, tot i que les retallades també els estan afectant", comenta la doctora Mónica Aranda, de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, que menciona especialment les retallades a les entitats socials, que han suposat el tancament de molts programes de rehabilitació.
Menys activitats a l'estiu
El gruix de la població penitenciària -els que no estan aïllats en primer grau però tampoc surten cada dia del centre- estan tancats a la cel·la a la nit, però la resta del dia tenen accés als serveis. Les presons són com petites ciutats i tenen des d'aules educatives fins a perruqueria, passant per l'economat, on els presos poden comprar pràcticament de tot si tenen diners.
"En general, els presos amb qui nosaltres tenim contacte no tenen queixes sobre l'accés a activitats, tot i que ara a l'estiu hi ha una davallada i se n'ofereixen menys", explica Patrícia Bosch, coordinadora de la comissió d'àmbit penitenciari de la plataforma d'entitats socials ECAS, que a més és treballadora de la Fundació Salut i Comunitat, que tracta amb presos amb problemes de drogodependència. "De fet, nosaltres promovem que es vinculin a activitats esportives, per exemple, i en algun dels nostres programes és un requisit", destaca. Les noves presons tenen, a més, poliesportius més grans i alguna, com Lledoners, piscina, tot i que ara estan tancades. Les noves cel·les estan dissenyades de manera que només hi puguin viure dos presos i tenen calefacció.
Els presos saben que el dia a dia a la presó està marcat per les rutines. "Tot està mecanitzat, hi ha una anul·lació de la dimensió més subjectiva perquè no poden triar", comenta Bosch, que explica que en obtenir la llibertat un dels principals problemes que tenen els presos es l'assumpció de responsabilitats. "No saben prendre decisions i sempre esperen que les prengui algú altre", assegura. Per això, des d'ECAS es defensa que es normalitzi al màxim el funcionament dels recursos intrapenitenciaris perquè la transició no sigui tan abrupta.
