Publicitat
Publicitat

NOVETAT EDITORIAL

Amsterdam publica el premi Just M. Casero 2010

Helder Farrés novel·la la síndrome de Novotsky

Hi ha premis que inflen les butxaques dels guanyadors i altres que busquen, més enllà de la recompensa econòmica, donar a conèixer autors amb valor literari. El Just M. Casero n'és un.

"Quan l'any 1981 vam decidir començar el premi Just Manuel Casero, no hi havia cap premi de novel·la curta en català". Guillem Terribas, llibreter de la Llibreria 22 de Girona, recorda els inicis d'un certamen que acaba de fer 30 anys i que es manté fidel a dues constants: donar a conèixer nous autors i fer que els 2.200 euros del premi vagin a parar a un projecte més literari que no pas àvid de diners. "Si l'haguéssim dotat de massa recompensa econòmica, haurien vingut els caçadors de premis... i al final haurien acabat guanyant els de sempre", diu Terribas.

El trentè premi Casero de novel·la ha estat per a Helder Farrés, barceloní de 36 anys que després de molts anys d'escriptura -metòdica, sempre que el mètode fos compaginable amb la quotidianitat- va decidir provar sort amb la seva quarta novel·la, Novotsky , i ara que el llibre ha estat editat només vol que l'obra cridi prou l'atenció per poder seguir publicant. "Vaig trigar un any a escriure Novotsky i em va tocar fer-ne quatre versions, fins que vaig aconseguir trobar un final que em convencés", va explicar Farrés, un home de mirada i gestos tranquils. "Era molt conscient que la novel·la caminava cap a algun lloc molt concret, i que fins que no el trobés no la podia donar per bona".

El camí fins a Novotsky no va ser del tot recte, Farrés recordava que, des que va néixer el seu fill -ara fa quatre anys- si volia seguir escrivint li calia marcar-se un horari molt estricte: "Em llevava a les cinc del matí i escrivia fins a les vuit. Llavors portava el nen a la llar d'infants. Quan tornava de treballar a la tarda ens n'ocupàvem amb la meva dona".

Dels 'hikikomori' als 'ni-ni'
"Fer un Novotsky és fer tot allò que ens fa possible defugir la realitat", va recordar-nos Farrés. El protagonista del llibre ha visitat força psicòlegs perquè pateix la síndrome del títol, que consisteix, en la seva versió més extrema, a quedar-se estirat damunt del llit, sense fer absolutament res. "Els tres elements forans que em van inspirar per escriure'l van ser els hikikomori -aquells japonesos que no surten de l'habitació durant anys-, la pel·lícula Tanguy -sobre un noi que, passada la trentena, es resisteix a marxar de casa- i també la generació ni-ni -de la qual formen part tots aquells joves sense ofici ni benefici, ni perspectives de futur-", diu Farrés. La novel·la no ens parla, però, de la reclusió claustrofòbica del protagonista sinó de la superació de la síndrome viatjant fins a París per esbrinar qui va ser Philippe Malmaison, el seu avi, l'home "dels quadres i dels 25 milions de pessetes", "heroi de guerra" i, aparentment, una persona molt important a França.

Si bé la família d'Helder Farrés ha tingut molta relació amb França -el seu segon cognom és Hirondelle i la seva mare hi va viure durant molts anys-, l'autor assegura que "la ficció no té res a veure amb la realitat". Molts dels carrers i establiments que surten a Novotsky han estat trepitjats per Farrés, però ha volgut allunyar-los de la seva biografia per construir una novel·la en què el misteri i la psicologia són vehiculats a través d'una veu narrativa potent.

Més continguts de