Publicitat
Publicitat

ANIMALS EN CAPTIVITAT

Orangutans televisius, elefants com la Susi i noves incorporacions com el trencalòs fan que el zoo no perdi força anys després de la pèrdua del goril·la

Hereus del Floquet

El Zoo de Barcelona va perdre fa vuit anys la seva principal icona, el Floquet. Tot i això, les visites no han parat de créixer. Orangutans mediàtics, ocells gairebé extingits i altres novetats atreuen visitants.

El Floquet de Neu no era només un animal del Zoo de Barcelona. S'havia convertit en un símbol i la parada obligatòria per a tots els que visitaven el parc, grans i petits. Ja fa vuit anys que el popular goril·la albí és mort i, tot i que cap animal arriba a aquells nivells de popularitat ni a substituir-lo com a icona, el Floquet té diversos hereus que aconsegueixen que la gent es continuï acostant al zoo.

El nombre de visitants, de fet, no ha parat d'augmentar. El 2010 van visitar el parc 1.054.885 persones, una xifra més elevada que l'any anterior. I les dues primeres setmanes d'aquest any ja hi ha anat més gent que durant la mateixa època de l'any passat. Des del zoo reconeixen que a aquesta millora hi ha ajudat la setmana blanca, que ha fet que moltes famílies hi vinguessin.

El poder mediàtic

Els responsables del zoo no volen parlar d'un animal emblemàtic entre les 315 espècies que hi ha, sinó que insisteixen que per a ells tots ho són d'alguna manera. El que és cert és que els responsables del zoo i el públic general tenen criteris diferents per valorar quins són els seus animals preferits.

Els més populars entre el gran públic continuen sent els clàssics de tota la vida. Els espectacles de dofins, els primats amb comportaments que ens recorden a nosaltres mateixos, i els més exòtics i perillosos, tigres i lleons, per exemple. I elefants, com la Susi, font de polèmica, ja que grups animalistes diuen que al zoo corre perill. La Susi va néixer en llibertat i, després que morís l'altra elefanta, la femella dominant, diuen que es va deprimir i va emmalaltir greument.

Els desconeguts

Hi ha un altre factor a l'hora de determinar la popularitat dels animals, la televisió. O fins i tot al cinema. Molts nens miren embadalits un animal tan estrany com la suricata. Segurament no en saben gran cosa, de l'animal, però reconeixen l'animaló de la saga d'animació L'edat de gel .

Al zoo també hi ha estrelles mediàtiques i l'última, i per tant un dels animals més populars ara mateix, és una cria d'orangutan, la Jinga. La Jinga és una de les protagonistes d'un dels retorns televisius de la temporada, el programa Veterinaris de TV3. La Jinga es va trencar el braç i va haver de ser separada de la seva mare per curar-la i recuperar-se entre humans. Això va fer que, en tornar amb la mare la rebutgés i fos complicat reintroduir-la. Ara és un dels animals que té més èxit, ja que els que l'han vist per la televisió volen veure-la en directe.

Des del zoo, però, s'ho miren amb ulls científics. El president del zoo, Ignasi Cardelús, per exemple, va destacar en el balanç de l'any un animal molt menys espectacular, la trenca. És un petit ocell típic de Catalunya però que està pràcticament extingit.

La trenca passa desapercebuda a la majoria dels visitants però és més important del que sembla. Al zoo viuen molt pendents aquests dies de les poques parelles de trenques que hi ha en llibertat i que haurien de tornar de les seves migracions a Sud-àfrica. Cardelús també ha destacat la importància que coses insignificants per a nosaltres tenen per a aquests animals. La trenca, per exemple, està greument amenaçada per culpa d'una pedregada que va caure a la zona de Lleida i va acabar amb els seus ous.

Noves incorporacions

El zoo amplia constantment la varietat d'animals. Aquest any n'hi han entrat 192 i n'han nascut 317. Precisament ahir van presentar dues noves espècies: el trencalòs i el voltor negre. Dues aus rapinyaires que estan a dalt de tot de la cadena tròfica. El trencalòs, de fet, és un carronyaire que té aquest nom perquè trenca els ossos dels cadàvers de què s'alimenta llançant-los contra les pedres.

El trencalòs és una espècie en greu perill d'extinció a Europa, però, per sort, encara molt present al Pirineu. El voltor negre, en canvi, viu a moltes zones d'Espanya però a Catalunya se'n troben molt pocs. Aquestes dues parelles formen part d'un projecte de cria en captivitat perquè, a llarg termini, es pugui reintroduir l'espècie.

Una altra de les novetats estrella són els dragons de Komodo, molt més exòtics que els rapinyaires. Aquests dragons són uns llangardaixos que poden arribar a fer fins a tres metres i pesar 150 quilos. Provenen d'unes illes d'Indonèsia on són els depredadors més poderosos. Poden arribar a córrer a 20 quilòmetres per hora i neden molt bé, fins i tot són capaços de moure's d'una illa a l'altra. La zona on viuen, la Terra de Dragons, és una de les instal·lacions que el zoo estrena aquest any.

Educació

Des del zoo volen reivindicar el seu vessant formatiu. Per la seva escola hi han passat tant nens com grans que han conegut molt millor els animals del zoo, la majoria en perill d'extinció. Més de 50.000 persones han participat en aquestes activitats l'últim any, i ha format un milió de persones des dels seus inicis.

Un dels espais que s'ha renovat és el Mira i Toca , dedicat als més petits . El director del zoo, Miquel Trepat, destaca aquesta renovació perquè explica que és un espai en què tenen la possibilitat d'ensenyar els nens a tenir cura dels seus animals domèstics i això és una part important de la seva feina.

Retallades

Les visites creixen, i el zoològic també. Aquest últim any més de dos milions i mig d'euros han servit per ampliar les instal·lacions i millorar-les. Però el zoo tampoc s'escapa de la crisi ni de les retallades. Les inversions, que l'últim any havien estat de més de dos milions d'euros, cauran un 60%.

Les obres d'aquest any es limitaran a acabar de construir els dormitoris dels elefants i al manteniment de les instal·lacions que ja funcionen. El gran perjudicat serà el projecte del zoològic marí. Han informat que aquesta obra, de la qual ja fa temps que se sent parlar, quedarà aparcada durant un temps perquè ara mateix les prioritats són unes altres. Cardelús ha dit que la inversió per a la construcció "quedarà parada esperant temps millors".

Més continguts de