Publicitat
Publicitat

SALVADORS DE VIDES

Herois que no volen ser-ho, persones que salven vides sense demanar res a canvi. Hi ha moltes persones que han arriscat la vida per evitar un suïcidi, una agressió o que algú s'ofegui

Heroi Invisible

Quan fa unes setmanes es va saber que un home havia salvat d'una mort segura a un altre que va caure a les vies del metro, a molts els va venir al cap un títol de pel·lícula: Heroi per accident . Dustin Hoffman interpreta Bernie, un personatge acabat i remugador que, sense ser-ne gaire conscient, salva diverses persones de morir en un accident d'aviació. El cas, però, s'assembla molt al d'un altre producte de ficció, un episodi recent de la sèrie House que té com a fil conductor un personatge que també es llança a les vies per salvar la vida a una desconeguda. En aquest cas, a més, és interessant com el metge coix es passa l'episodi intentant demostrar sense èxit que l'heroi del metro, en realitat, està malalt. No li passa pel cap que algú racional pugui jugar-se la vida per salvar-ne una altra si no està malalt o té unes ànsies desaforades de reconeixement.

L'heroi del metro de Barcelona no en buscava, de reconeixement. No ha volgut que se'n conegués la identitat i l'únic que ha transcendit és que era un jove de 27 anys que casualment havia agafat aquell dia el metro i que no es considera un heroi. Segons va explicar en una carta anònima va actuar mogut per un impuls tot i que va calcular que tenia prou temps i espai per arrossegar la persona que s'havia desmaiat fins a la zona de servei per sota de l'andana per protegir-se durant el pas del comboi.

Hi havia altra gent a l'andana, però només ell s'hi va tirar. Els altres van actuar com esperava el doctor House, primant el seu propi sentit de supervivència. Per què? En Joseba Achotegui, psiquiatra i professor de la UB, reconeix que en general la gent tendeix a mirar per la seva pròpia seguretat, però n'hi ha alguns que tenen una actitud més altruista, i no en són pocs, diu. "Aquesta mena de fets es poden atribuir a l'altruisme barrejat amb factors d'egoisme", comenta. "Cadascú busca els seus interessos, però algunes persones tenen tendència altruista i són més generosos i predisposats a ajudar i a jugar-se la vida".

Hi ha hagut més casos com el de l'heroi anònim de Barcelona. Persones que, desinteressadament, han ajudat a evitar desgràcies, policies que, fora de servei, han salvat vides arriscant-hi la seva... No són tan espectaculars con l'heroi del metro, però també s'han arriscat.

Atropellada per ajudar
Una dona, ferida greu, en intentar rescatar dos nois d'un accident

La Glòria Vicente té 32 anys i és mare de tres fills. Mai oblidarà el 27 d'octubre de l'any passat en què va ser testimoni d'un accident de trànsit en una rotonda perillosa del Camp de Tarragona. "Vaig aturar-me enmig de la rotonda i vaig sortir del cotxe per ajudar dos homes perquè no prenguessin mal", explica. La via era complicada: "Qualsevol cotxe podia atropellar-nos els tres". I així va ser. Mentre parlava amb els dos homes, un cotxe que conduïa molt de pressa es va emportar la Glòria: "Ho vaig veure, i vaig pensar que moriria". La dona va patir ferides molt greus: perforació del pulmó, costelles trencades, ferides per tot el cos que encara arrossega: "Ara m'han donat una medalla per la meva heroïcitat, però jo no em sento cap heroi".

Un infart al carrer
El massatge cardíac de dos urbans va salvar un home

Era estiu de l'any passat. En José Antonio Garcia, agent en pràctiques, només feia una setmana que era al carrer. Patrullava amb en Joaquín Ochoa quan van rebre una trucada que els avisava d'un home que estava estès a terra al barri de Sants. En arribar i sense que ningú els digués res van començar a fer un massatge cardíac a la víctima: "Vaig parlar amb un metge per telèfon i li vam dir que no tenia pols, que estava pàl·lid". El metge va concloure que era un infart i els va donar instruccions. El ciutadà es va salvar gràcies als urbans. "M'omple de satisfacció, perquè els ciutadans pensen que només posem multes. Quan passen aquestes coses, notem que fem coses molt útils per a la gent".

Un tumor ben vist
Una metgessa va alertar una viatgera de l'autobús d'un tumor

La Montse Ventura va enviar fa uns anys una carta a La Vanguardia en què intentava trobar la que considerava la seva heroïna. El 22 de gener del 2009 va pujar a l'autobús 64. Una metgessa especialitzada en tumors d'hipòfisi (eixidures que provoquen malalties estranyes i afecten el creixement dels teixits) va començar a mirar a la Montse estranyada. Es va acostar a ella i li va demanar que es fes una analítica; fins i tot li va apuntar en un paper dos indicadors que havia d'incloure a l'examen mèdic. La Montse li va fer cas i temps després li van diagnosticar un tumor. La van operar a temps i va poder recuperar-se. Mai oblidarà aquell dia en què una dona desconeguda li va salvar la vida amb una mirada.

Evita un suïcidi
Un Mosso rescata una jove que s'havia pres 20 vàliums

En Jordi Capdevila té 45 anys i ja en fa tretze que viu a la Cerdanya, on treballa a la Unitat de Seguretat Ciutadana dels Mossos. Fa dos anys i mig van rebre una trucada d'un pare preocupat. "Em va dir que la seva filla passava un mal moment, prenia antidepressius i no li contestava el telèfon", explica. Es van desplaçar a casa de la noia. Estava tancada per dins, però hi havia la possibilitat d'escalar d'un pis a l'altre i entrar per la finestra. En Jordi es va jugar la vida i va aconseguir accedir al pis de la jove: "Estava inconscient, havia pres 20 vàliums i dos transíliums". Segons el seu relat, "si el SEM l'arriba a atendre mitja hora més tard, hauria mort".

Salvat d'ofegar-se
Un lladre es tira a un canal i un Mosso el salva

En José Gálvez va arriscar la vida per salvar un suposat lladre. El 2008, quan estava de servei, va veure un home que intentava robar vehicles. Va intentar atrapar-lo creuant una carretera de Lleida. El suposat lladre es va tirar al canal de Seròs: "L'aigua estava freda, feia molta estona que hi era i no el trobàvem". Els bombers i diverses patrulles es van apropar a la zona. Quan el van localitzar, "l'home flotava i ficava molta estona el cap dins l'aigua". En José es va lligar una corda i va aconseguir salvar l'home a qui feia un moment perseguia: "Ens van dir que si no arribo a actuar de seguida, s'hauria ofegat".

Salvat d'una persecució
Dos urbans van protegir un home a qui perseguien 200 persones

ETA havia mort el regidor del PP a Sant Adrià de Besòs, José Luis Ruiz Casado, el 21 de setembre del 2000. L'endemà havien convocat una manifestació a Barcelona. Com sempre, la Urbana regulava el trànsit i vetllava per l'ordre públic. "De sobte un jove va dir en veu alta una frase poc encertada que es malinterpretar, com si donés suport a tot el que havia passat", relata l'intendent Arandes, l'actual cap de la comissaria de la Guàrdia Urbana de Sants-Montjuïc. Un grup d'unes 200 persones que encapçalaven la marxa van perseguir el jove, que van tirar a terra i van arraconar. Arandes ho va veure i amb l'ajuda dels companys el van protegir i se'l van emportar com van poder dins una llibreria del passeig de Gràcia. "Donaven cops, tiraven coses, van ser moments crítics", recorda. Encara no sap com se'n van sortir d'aquell linxament. "De manera miraculosa vam entrar dins la llibreria".

Més continguts de