Homenatge als imprescindibles de Barcelona

BarcelonaÉs el piano de cua d'Albert Guinovart el que presideix l'escenari de la sala gran de L'Auditori. És bona idea deixar que sigui la música la que expressi emocions, sense fer-ne cap espectacle. Barcelona homenatja els seus serveis de seguretat i d'emergència i concedeix les Medalles d'Or al Mèrit Cívic a la Guàrdia Urbana; el Centre d'Urgències i Emergències Socials; el Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament; la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, i el Sistema d'Emergències Mèdiques. La platea està plena de tots ells, i al primer amfiteatre hi ha les seves famílies. El major Trapero i el conseller Forn entren junts a l'edifici; continuen sent el focus d'atenció, vagin on vagin. Hi és tot el consistori municipal. A la pantalla gegant apareix el nom de la ciutat, amb la ela convertida en crespó negre de dol. La música de Guinovart –els seus valsos poètics- són el pròleg d'un vídeo senzill, amb fotos i àudio dels instants immediatament posteriors a l'atemptat del 17 d'agost seguits dels vídeos del reconeixement ciutadà als cossos de seguretat, protecció i emergència.

La periodista Gemma Nierga fa una glossa dels premiats, però el primer que pronuncia són els noms de les persones mortes a Barcelona i Cambrils. Qualifica La Rambla com "el passeig de la il·lusió" i menciona l'article que Catalina Serra va escriure a l'ARA explicant el significat del mosaic de Miró que, a mig passeig, dona la benvinguda als que acaben d'arribar per mar a la ciutat. El de Nierga és un parlament breu però de calat. És critica amb les paraules de Theresa May quan va suggerir que potser havia arribat l'hora que els ciutadans renunciem a alguns dels nostres drets en favor de la nostra seguretat: "És que les persones ja no compten?", es pregunta. I destaca tres motius d'autocrítica molt rellevants. El primer: què hem fet malament quan uns joves suposadament integrats entre nosaltres cometen aquesta atrocitat? El segon: què hem fet malament perquè la política passi al davant de les víctimes? El tercer: què hem fet malament perquè les xarxes socials puguin servir per propagar l'odi? Val la pena recalcar el valor que sigui una periodista –la mateixa del recordat discurs en la manifestació de repulsa a l'assassinat d’Ernest Lluch– precisament qui expressi aquests motius de reflexió. Una periodista, sí, representant d'un ofici del qual s'ha parlat molt durant les tres setmanes transcorregudes des del 17-A.

Cada entrega de la Medalla d’Or a cadascun dels cossos guardonats ve precedida d'un aplaudiment de més d'un minut. I al final, l'aplaudiment és dempeus i més llarg. L'alcaldessa agraeix a Nierga el seu discurs i destaca la importància del retrobament de tots els cossos passades unes setmanes d'aquell dia tan dur: "Sou els que sempre hi són. Els imprescindibles d'aquesta ciutat. Vau fer el que s'espera de vosaltres però aquell dia vau ser més que professionals". Colau dona la raó a Nierga –"En alguna cosa ens hem equivocat perquè l'odi sorgís amb tanta força"–, i posa en valor el coratge mostrat durant les hores posteriors a l'atemptat: "Vau patir i vau passar por, però cap de vosaltres hauria volgut ser a cap altre lloc, aquell dia".