Horari de protecció senil
En un naufragi, està establert que els primers que s'han de salvar són les dones i les criatures. Encara ningú no ha posat en qüestió aquesta discriminació positiva, entre altres raons perquè amb l'aigua al coll, a vint graus sota zero i contemplant com s'enfonsa el Lusitania , és molt engavanyat omplir i signar un full de reclamacions. Si algú ho pretengués, quedaria per a la posteritat com un antipàtic i un pollós (en el sentit de perepunyetes obstinat, mesquí i llauna, un accepció que, misteriosament, els diccionaris no recullen).
Emparar vídues, rescatar donzelles, aguantar cunyades. També hi ha els nens, en els quals dipositem totes les nostres dèries. L'any 2000 una llei va regular l'horari de protecció infantil a les televisions i a les ràdios, que abraça des de les 8 del matí a les 10 de la nit. Els espais que comencen a tres quarts de 10 de la nit, el primer quart d'hora han de dir "una pràctica sexual molt entretinguda" i a partir de les 10 ja poden dir "fel·lació". A les ràdios, a mitja tarda, els conductors esbronquen els col·laboradors quan s'animen una mica: "Sisplau, que hi ha nens sentint la ràdio!" Sembla que molts pares condueixen amb la ràdio del cotxe encesa mentre porten -o recullen- els nens a jiu-jitsu, karate i defensa personal: els petitons es preparen per arrencar-nos un braç si algun dia ens confonen amb un agressor, però ells no poden sentir segons què.
Els nens ja tenen canals per a ells: el Super3, Clan, Disney Channel, amb programes com ara Vipo, las aventuras del perro volador (una mirada molt incisiva sobre la ingravidesa canina). Cal que el canal 33 i La 2 compleixin un horari de protecció infantil? De vegades dubto si l'horari de protecció és infantil o bé és senil.
