Publicitat
Publicitat

EN DIRECTE TIMEOUT EN VIU CASA DEL LLIBRE 25 DE GENER

Jordi Nopca, redactor de l'ARA, interroga Marc Pastor sobra la seva nova novel·la, 'L'any de la plaga'

Humor, literatura i fulles d'eucaliptus

Són les set de la tarda tocades i Jordi Nopca, que amb la seva segona aparició ja té tics de Jay Leno, comença a parlar. "M'encanta això de dur un micròfon de mà; em fa sentir com Julio Iglesias", comença. "Sobretot m'agrada com fa variar la intensitat de la meva veu. Per no parlar, esclar, d'aquest brunzit de fons. És un soroll preapocalíptic; ideal per presentar un home que és gairebé apocalíptic. I, si es posa la caputxa, creieu-me, serà totalment apocalíptic". Tothom riu i aplaudeix l'homenatjat, l'escriptor -i mosso d'esquadra- barceloní Marc Pastor, que en motiu de la segona convocatòria del programa En Viu de TimeOut presenta L'any de la plaga , la seva segona novel·la després de La mala dona.

Nopca li etziba la primera pregunta: "Per què la teva novel·la és preapocalíptica?". Marc Pastor entoma el micròfon -també amb aires de Julio Iglesias-, i comença a respondre. "Quan ens mirem el telenotícies només veiem desgràcies, guerres, titulars de crisi, Moscou..." De seguida calla en sec, perquè, sense que ningú ho esperi, arriba el tercer en discòrdia: un coala de peluix que s'instal·la en un extrem de la taula, amb dos branquillons d'eucaliptus. Evidentment, una visita tan insigne mereix un nou aplaudiment.

Potser us pensàveu que la primera al·lusió al telenotícies augurava una discussió pamfletària. Però, perquè no hi hagi equívocs, Pastor ens arrossega de seguida cap a la seva afició per la ciència-ficció, que va començar el dia que el seu pare va arribar a casa amb un reproductor de VHS. "El meu pare és a l'última fila. Ja que no heu tingut cap problema a aplaudir el coala, us demano ara que l'aplaudiu a ell", diu Pastor. El públic es gira per veure l'ovacionat. S'assemblen com dues gotes d'aigua: una amb la barba negra i l'altra amb la barba blanca. El cas és que gràcies a ell -i gràcies als discos que escoltava als auriculars de Virgin- Pastor va començar a impregnar-se de la cultura popular dels anys 80 i 90, desbordant a la novel·la.

La conversa té ritme i humor. Nopca i el seu entrevistat es posen a l'altura de les bones parelles còmiques mentre es passen el micròfon com si fos una patata calenta. I això que el que Pastor diu de la novel·la no sona reconfortant. Un argument centrat en la crisi d'identitat i la pèrdua d'ànima, entre Blade runner i La invasió dels ultracossos - en aquest cas, l'invasor és l'eucaliptus. Per si fos poc, té un final apocalíptic inspirat en un malson. Quan tots estem clavats a les cadires, Nopca trenca el gel i obre el torn de preguntes. Afegeix que, si no hi ha cap qüestió, podem passar a besar el marsupial, que és com la Moreneta.

Més continguts de