No ho podia creure: podia fer anar els bacteris d'un costat a l'altre del camp del microscopi només movent una petita barra imantada, com si fossin minúscules partícules de ferro. Era en un curs d'ecologia microbiana, al delta de l'Ebre, i el microbiòleg nord-americà Dennis Bazylinski ens va fer la demostració del magnetisme bacterià. Si es girava el platet de vidre amb aigua que contenia els bacteris, sense la barra magnètica, les masses microbianes també es desplaçaven. L'explicació és l'existència, a l'interior d'aquells bacteris, de partícules magnètiques -una mena de nanoimants- que orienten el seu moviment en relació al camp magnètic terrestre. Vaig recordar aquella experiència fa poc, en llegir que el grup de recerca dirigit per Bazylinski ha aconseguit cultivar bacteris magnetotàctics que acumulen partícules d'un compost de sofre amb propietats magnètiques que els ajuden a orientar-se per arribar fins al lloc on hi ha els nutrients que necessiten. Solem identificar la microbiologia amb l'estudi de malalties infeccioses. És una visió esbiaixada dels microorganismes, que són molt diversos, viuen arreu i intervenen en tots els processos de la vida. A més, són els únics habitants en llocs on qualsevol altre tipus de vida és impossible. N'hi ha que viuen en aigües amb una concentració salina o una pressió tan altes que farien explotar les cèl·lules del nostre cos, o en medis tan àcids com l'àcid sulfúric. Increïbles microbis! Com més els conec, més em meravellen.
